Foto: ED

La segona onada de la Covid continua deixant una situació tant o més alarmant que l’inici de la pandèmia, amb milers de contagis diaris i un sistema sanitari novament a la vora del col·lapse.

Alhora, les imposicions de l’Estat d’alarma i el toc de queda, juntament amb les mesures restrictives dels diferents governs autonòmics, fan que la classe treballadora i els sectors populars carreguin amb els costos d’aquesta crisi històrica, mentre els capitalistes continuen augmentant els seus beneficis.

Enfront d’això, la CUP i l’esquerra independentista en el seu conjunt celebrava aquest dimecres una concentració a Barcelona sota el lema "Que la crisi la paguin els rics, no la classe treballadora". Una mobilització que va congregar a dos centenars de persones per a protestar enfront de l’actual situació.

Durant la protesta l’esquerra independentista feia una crida també a impulsar mesures necessàries per a pal·liar la crisi soci-sanitària i econòmica. Algunes de les més urgents són la suspensió dels desnonaments i la prohibició dels acomiadaments; l’expropiació d’habitatges buits en mans de grans tenidors o la posada sota control dels propis treballadors de tots els recursos assistencials i sanitaris, entre altres.

No obstant, el que va cridar l’atenció va ser l’absència de cap denúncia per part de la CUP i l’esquerra independentista cap a l’Estat d’alarma impulsat pel Govern central del PSOE i Unidas Podemos i gestionat, en aquest cas, pel Govern de la Generalitat. Qüestió que fa que la concentració es quedés en una mera acció simbòlica.

Cal tenir en compte que la mateixa CUP, al costat dels quatre diputats de JxCat, es va abstenir en la votació en el Congrés en la que per majoria es va aprovar l’Estat d’alarma. Per part seva, ERC va votar a favor de la imposició de les restriccions. És a dir, els diputats de la CUP a les corts espanyoles van votar en la mateixa direcció que els partits que gestionen la crisi de la Covid a Catalunya, i més tenint en compte que els vots de la formació independentista no suposaven cap variable en el resultat final.

Una decisió que, sens dubte, expressa a les clares la "unitat estratègica" proposada cap als partits processistes, a pocs mesos de les eleccions catalanes i malgrat les exigències de mesures urgents per a "que la crisi la paguin els rics". No és casual llavors que la concentració d’ahir de l’esquerra independentista s’oposés també a denunciar la responsabilitat del Govern de la Generalitat.

Et pot interessar: Els origens del col·lapse sanitari: les retallades de CiU i el Tripartit

No hi ha dubte que la situació que s’està vivint en la sanitat pública amb l’increment de contagis dels últims mesos té el seu origen en les retallades i privatitzacions durant les últimes dècades per part dels diferents partits que han estat al capdavant del Govern, des de CiU, passant pel Tripartit, fins al mateix equip de Torra o Puigdemont.

Els mateixos partits, a més, que vénen imposant a Catalunya les mesures restrictives des de fa setmanes i que només fan que criminalitzar a la joventut i els sectors més desprotegits com són els immigrants a cop de sancions i major persecució. I els mateixos que en la qüestió nacional només tenen com a full de ruta la negociació amb l’Estat central per a la tornada a l’autonomisme.

També pots llegir: La CUP insisteix en reconstruir una “unitat estratègica” amb un procesisme que ja és part de la restauració autonòmica

En aquest sentit, el viratge de la CUP de reeditar l’estratègia de mà estesa als partits de la burgesia i petita burgesia com són els hereus de l’antiga Convergència i ERC, deixa al moviment independentista en un atzucac.

Davant això, posar dempeus una esquerra que de veritat es proposi impulsar una gran mobilització social amb la perspectiva d’independència de classe de tots els partits de la burgesia és l’única manera de lligar una sortida contra l’Estat d’alarma i les restriccions per a fer retrocedir la crisi sanitària, social i econòmica juntament amb les demandes democràtiques com és el dret a decidir del poble català.

Què hi ha a l’esquerra de la CUP? Per un front anticapitalista i d’independència de classe