En un gran acte que s’ha realitzat aquest dissabte el dirigent nacional del PTS i del Frente de Izquierda Nicolás del Caño va cridar a obrir la discussió per posar en peus un gran partit unificat de l’esquerra, els treballadors i socialista.

El diputat nacional va tancar l’acte que havia estat convocat en diversos punts del país i va tenir la seva trobada més important a l’estadi cobert d’Argentinos Juniors, a la Ciutat de Buenos Aires.

Durant l’acte també van parlar dirigents del PTS-FIT de tot el país. Myriam Bregman, diputada “porteña”, va plantejar que “quan des de l’esquerra ens oposem al saqueig i l’ajust i diem que volem derrotar el pla del Govern ens diuen antidemocràtics. Antidemocràtics perquè no volem esperar asseguts veient com Macri i el FMI, amb el suport del peronisme i la burocràcia sindical, es porten lloc al país? Qui va votar que l’economia la comandin el FMI i Lagarde? Sostenim enfront d’aquest règim antidemocràtic la necessitat de lluitar per una assemblea constituent, que sigui lliure i sobirana, sense lligams ni pactes preexistents, que permeti discutir els grans problemes del poble treballador, la joventut, les dones, com el dret a l’avortament que ens va confiscar el Senat”.

Et pot interessar: Myriam Bregman: "Tots els partits tenen relació amb l’Església, solament l’esquerra lluita conseqüent pel dret a l’avortament!"

El discurs complet de Nicolás del Caño

Bona tarda companyes i companys, és un gran orgull compartir aquesta trobada amb vostès, amb tantes lluitadores i lluitadors que estan presents en tot el país.

En aquests mesos s’està descarregant una veritable catàstrofe sobre el poble treballador. Macri i el FMI estan portant a una profunda recessió al país mentre la inflació no para de créixer. Amb la devaluació han generat guanys extraordinaris per als especuladors que saquegen el país, per als terratinents que amb Monsanto enverinen les nostres terres, per als exportadors i per tots els que tenen els seus milions de dòlars en els paradisos fiscals, com la majoria dels funcionaris d’aquest govern.

Per al poble treballador els resultats són molt diferents: més pobresa, més desocupació, menys salaris, menys educació, menys salut.

Els que havien promès “pobresa zero” ens van portar al fet que avui siguin més de dotze milions de persones pobres a Argentina. La meitat dels nois menors de 14 anys són pobres al nostre país! I quants milions més hi haurà en els propers mesos? Quants desocupats, quants hospitals i escoles caient a trossos?

Però fixin-se una sola dada gens més: amb el que es van portar aquest any els especuladors pel pagament d’interessos del deute es podria haver donat ingrés mensual de $ 19 mil (pesos argentins) a cadascun de les llars pobres del país de l’Argentina, que sumen prop de dos milions.

Des que Canviem va assumir el govern es van escapolir U$S 54 mil milions (dòlars estadounidencs). Els bancs van guanyar un 94 % pel que fa a l’any anterior. I els capitalistes que controlen el petroli i el gas, que fa poques hores ens van sacsejar amb un altre tarifàs, tenen els seus ingressos dolaritzats.

Per això, companyes i companys, no podem esperar al 2019, el saqueig és avui i haver-nos d’enfrontar-ho ara!

En Diputats es va presentar el pressupost de el ’dèficit zero’, a l’estil De la Rúa i Cavallo. Els economistes a sou dels empresaris i el personal polític del govern recorren i es passegen per canals de televisió intentant explicar-nos, dient-nos que la crisi és perquè es gasta molt en els salaris del sector públic, perquè es gasta molt en salut, educació, en les jubilacions miserables de $ 8.500.

Són uns mentiders professionals. La crisi és pel pagament del deute! Per la fugida de capitals! No hi ha dèficit zero per pagar-los als especuladors ni per als bons que tenen els bancs! Para ells hi haurà un dèficit rècord, que serà del 8 % del PBI!

Per això, companyes i companys, no hi ha cap sortida realista a favor de les majories populars que no parteixi d’una banca estatal única i deixar de pagar aquest deute il·legal, il·legítima i fraudulenta als especuladors.

És un fet que Macri i el FMI no podrien portar endavant sols aquest saqueig. Al voltant del pressupost 2019 hi ha una veritable conspiració contra el poble que inclou a governadors de Canviem, del peronisme i, per descomptat, als Pichetto i als Massa.

Les burocràcies sindicals, com va dir aquí el company Montes, estan en una treva escandalosa. Com a màxim convoquen a alguna aturada diumengera. Estan deixant sols als companys que estan enfrontant a l’ajust. Per això hem de recuperar els sindicats per als treballadors i acabar amb la burocràcia sindical traïdora!

Les classes dominants ens van saquejar amb el terror genocida, en el 89 amb la hiperinflació i en 2001 amb la megadevaluació del salari i el robatori als petits estalviadors. Nosaltres, companys, no estem condemnats a seguir aquest mateix camí, hem de reunir les forces per enfrontar-los i derrotar-los.

Com a desafiament immediat, aquest 24 d’octubre intentaran possiblement votar el pressupost. Per això hem de sortir d’aquest acte a barallar en cada lloc de treball, en els sindicats i als centres d’estudiants per imposar un veritable atur nacional amb milions als carrers.

Per a les batalles que tenim per davant, considerem que hi ha tres propostes fonamentals. La primera és aixecar un pla d’emergència, que a més de plantejar el no pagament del deute i crear una banca estatal única, contingui un augment immediat per als jubilats, que cap treballador cobri menys del que costa la cistella familiar, que es reparteixin les hores de treball perquè no hi hagi un sol desocupat, imposar el monopoli estatal del comerç exterior, expropiar als terratinents que parasiten la nostra riquesa nacional.

I com explicava Myriam al començament d’aquest acte, contra els pactes a esquena del poble, del FMI, Canviem i els governadors del peronisme, hem d’imposar una assemblea constituent, lliure i sobirana, que pugui debatre aquestes demandes i que siguin les grans majories les que decideixin quina és la sortida a la crisi.

Hem d’organitzar la força per derrotar el saqueig. Per això nostra segona proposta és reunir a l’activisme estudiantil, dels treballadors, del moviment de dones i a l’esquerra classista al voltant de cadascuna de les lluites perquè triomfin. Apostem a construir noves formes de coordinació obreres i populars per superar les traves que imposen les conduccions burocràtiques. Així estarem en millors condicions d’imposar un veritable pla de lluita nacional que culmini en la vaga general fins a derrotar a Macri, al FMI i als governadors.

Companys i companyes, és clar que estem entrant en una etapa convulsiva, tant al nostre país com a nivell internacional. No fa falta mirar molt lluny. A Brasil creix la polarització i avança l’ofensiva reaccionària. Des d’Estats Units, Trump amenaça amb la intervenció imperialista a Veneçuela. Les guerres comercials a nivell internacional plantegen majors convulsions.

Per això nostra tercera proposta és obrir la discussió per posar en peus un gran partit unificat de l’esquerra, dels treballadors i les treballadores que aixequi un programa anticapitalista i socialista.

Avui no es tracta de tornar a variants com el kirchnerismo, que enfront de la crisi no plantegen cap sortida per superar l’endarreriment i la dependència. Que quan van estar al govern van ser pagadors serials del deute, van mantenir la estrangerització de l’economia, van mantenir les empreses de serveis públics privatitzades, les terres en mans dels sojeros1 i els vells esquemes de corrupció en l’obra pública. I no oblidem que, per ser aliats de l’Església, es van oposar al dret a l’avortament legal, segur i gratuït i a la separació de l’Església i l’Estat.

Des del Frente de Izquierda, juntament amb els companys del Partido Obrero i Izquierda Socialista, des de 2011 i malgrat les nostres diferències, venim aixecant una alternativa política d’independència de la classe treballadora. El FIT té un clar programa per un govern de les treballadores i els treballadors en ruptura amb el capitalisme.

Per això, quan alguns sectors d’esquerra s’integraven al kirchnerismo i uns altres a variants de centreesquerra com Luis Juez al seu moment o Pino Solanas; quan al món es posaven de moda aquests partits reformistes com Syriza, ens deien que calia fer aquests partits reformistes, nosaltres alertem sobre aquestes falses variants que avui estan aplicant a Grècia els plans d’austeritat enfonsant a les masses populars en el gana i la misèria.

Així, des del Frente de Izquierda ens vam ser guanyant el suport de sectors de treballadors, de les dones i del moviment estudiantil.

És clar que hi ha punts en els quals no pensem tots igual, que tenim pràctiques polítiques diferents. És part del que hem de discutir.

Volem un partit que no solament rebutgi els acords amb les variants de centreesquerra i totes les que plantegen mantenir aquest sistema, sinó que també volem un gran partit que conquisti força pròpia i que no pretengui reemplaçar aquesta força pròpia amb acords oportunistes amb sectors burocràtics.

Un partit on puguem debatre les nostres diferències però que sortim a copejar amb un sol puny en l’acció, en la lluita de classes.

Com dèiem, els de dalt ens han declarat la guerra, però des de baix sorgeixen noves forces per enfrontar-los. Necessitem incorporar a desenes de milers a la construcció d’una organització superior que ens permeti estar a l’altura de les circumstàncies. No és prou amb lluitar pels propis reclams, ja siguin dels treballadors, de la joventut o del moviment de les dones.

Necessitem posar en peus la força militant que permeti arrencar-los els sindicats i els centres d’estudiants als buròcrates i desplegar la força de milions als carrers.

Per això volem convocar als milers i milers de treballadors i treballadores que enfronten de debò l’ajust; als centenars de milers que vénen recolzant al capdavant d’Esquerra; als sectors més combatius del moviment de dones i de la joventut; als companys del Partit Obrer i Esquerra Socialista i a les altres forces d’esquerra que es reivindiquen obreres i socialistes; al fet que avancem amb urgència cap a la construcció d’un gran partit dels treballadors, anticapitalista i socialista, que es posi al capdavant de derrotar el saqueig i es proposi lluitar per un govern de les i els treballadors.

Un partit que lluiti contra la ingerència imperialista. Un partit que lluiti pel internacionalisme dels treballadors i la unitat socialista d’Amèrica Llatina.

Per això vull convidar a totes les companyes i els companys que estan presents en aquesta trobada, en tot el país a sortir amb la forta convicció de construir aquesta eina. No ho aconseguirem d’un dia per a l’altre, però si sumem a més companyes i companys estarem més prop de conquistar aquesta gran organització. Un partit unificat de l’esquerra i dels treballadors a les fàbriques, en els establiments, en els col·legis i facultats, als barris, perquè la lluita de milions no acabi en una nova frustració. Un partit amb una estratègia i un programa per vèncer.

Força companyes i companys!
Als carrers a derrotar a Macri, el FMI i els governadors!
Visca el Frente de Izquierda!
Per un gran partit unificat de l’esquerra i la classe treballadora!

Nota:
1 Sojeros: fa referència als grans terratinents que planten soja i s’ha convertit en un conreu bàsic a l’Argentina