El 18 de març, els membres de Left Voice assistim a les manifestacions contra la guerra a Washington DC i Detroit iniciats per la coalició ANSWER, CODEPINK i The People’s Fòrum, i que van ser recolzats per més de 200 organitzacions. Amb una participació cada vegada major de l’OTAN a la guerra entre Rússia i Ucraïna, l’amenaça d’una nova guerra mundial plana més que en qualsevol altre moment a la memòria recent. Es necessita amb urgència un fort moviment contra la guerra, i donem la benvinguda a les mobilitzacions actuals.
Molts socialistes als Estats Units estant capitulant davant els objectius imperialistes de l’OTAN en aquesta guerra. Per això, és progressista denunciar clarament a l’OTAN i el paper de l’imperialisme estatunidenc en particular. Això es fa molt important a mesura que la guerra s’intensifica ràpidament. Polònia està enviant avions de combat a Ucraïna, Finlàndia està programada per unir-se a l’OTAN i totes les parts s’estan preparant per a un conflicte major, com el mostra el pressupost militar recentment proposat per l’administració Biden de 880 mil milions de dòlars, una proposta que clarament busca preparar els recursos del militarisme estatunidenc per atiar a la Xina.
Recentment, figures de dreta com Ron DeSantis i Matt Gaetz han utilitzat la retòrica populista per pintar el seu violent nacionalisme d’ “els Estats Units primer” com “anti-guerra”. És vital que l’esquerra tingui una posició veritablement antiimperialista rebutjant l’aïllacionisme, la violència estatal interna i el xovinisme anti-lXina impulsat per sectors de la dreta. Les manifestacions del 18 de març van jugar un paper important en la denúncia de l’imperialisme estatunidenc i l’OTAN i a treure-li espai a l’oportunisme de la dreta.
Al mateix temps, no secundem totes les consignes de les protestes del dissabte. No estem d’acord amb la crida a les “negociacions” que creen il·lusions en que els governs burgesos poden o haurien de “ser raonables” i trobar una solució justa. També discrepem amb l’apologia tàcita de la invasió russa d’Ucraïna, expressada en la decisió dels organitzadors de la manifestació de no esmentar a Rússia en cap de les demandes de les accions del 18 de març. La classe obrera no ha de fer costat a cap bàndol en aquesta reaccionària guerra d’acumulació de domini. Fem una crida a construir un moviment contra la guerra, internacionalista i de la classe treballadora que rebutgi clarament les polítiques i als polítics de l’OTAN, Rússia i el govern de Zelensky.
En lloc de cridar als governs nacionalistes i antiobrers a negociar un acord de pau, les nostres crides principals han de dirigir-se a les masses treballadores que es veuen obligades a lluitar i morir. La classe obrera internacional té el poder de posar fi a la guerra a través d’accions de masses, incloses vagues i boicots laborals al material de guerra. Els soldats, tant russos com ucraïnesos, podrien prendre la iniciativa confraternitzant entre si i negant-se a combatre. En lloc de romandre en silenci sobre els objectius reaccionaris de la guerra de Rússia, els socialistes tenen l’obligació de construir la solidaritat de classe internacional denunciant aquests atacs i demanant que les tropes russes surtin d’Ucraïna, així com exigint que l’OTAN surti d’Europa de l’Est.
Left Voice va assistir a aquestes manifestacions perquè ho vam veure com un espai important per a discutir l’antiimperialisme, l’internacionalisme i una perspectiva de la classe treballadora per a la pau mundial. Una pau veritablement justa sorgirà només quan els treballadors posin fi al capitalisme, un sistema que engendra guerra i opressió. A continuació publiquem una octaveta que vam distribuir a les mobilitzacions del 18 de març a DC i Detroit amb el programa contra la guerra que proposem per avançar en aquest camí.
Ni Putin ni Otan
Fa un any, en una escalada de tensions de llarga data amb l’assassina imperialista OTAN, Rússia va envair Ucraïna. Això va desencadenar una sèrie d’esdeveniments que van llançar al món a una nova etapa de conflicte global en la qual la creixent competència entre les grans potencies capitalistes es desenvolupa en el camp de batalla. La guerra és més gran que Rússia i Ucraïna: els Estats Units i l’OTAN intervenen per afeblir a Rússia i restablir la seva dominació imperialista. La classe treballadora i els oprimits de tot el món han quedat al mig, suportant les pitjors conseqüències de la repressió, les sancions, el desplaçament, la inflació, la fam i la destrucció de la guerra. Hem de tenir clar que aquesta guerra no serveix als nostres interessos.
La invasió de Rússia és un nou intent de subjugar a Ucraïna i expandir la seva influència a la regió per a trobar noves vies pels seus capitalistes. La guerra s’ha utilitzat per a oprimir violentament als ucraïnesos i també per a reclutar i reprimir a la joventut russa, els treballadors i els sectors més marginats de la societat. Davant aquest moviment reaccionari, hem d’exigir que les tropes russes surtin d’Ucraïna.
Però aquesta no és l’única dimensió de la guerra. El conflicte es desenvolupa en el context d’una crisi de l’ordre mundial neoliberal encapçalat durant dècades pels Estats Units. Els baralladissos capitalistes estan competint per millors posicions en els conflictes esdevenidors.
Als Estats Units i a la OTAN no els importa l’ “autodeterminació d’Ucraïna”. Veuen a la guerra com un mitjà per afeblir a Rússia i refrenar el creixement i la influència de la Xina. Els Estats Units i la OTAN han utilitzat la guerra a Ucraïna per enviar milers de milions de dòlars, tones d’armes i entrenament militar a Ucraïna. Han enfortit els llaços amb el règim de Zelenskyy i augmentat la dependència ucraïnesa d’Occident.
Han utilitzat la guerra per augmentar els seus pressupostos militars i un programa massiu de rearmament. Aquests seran utilitzats com a eines de repressió contra la classe treballadora i els pobres a nivell internacional. En finançar a la policia, ICE (la migra) i altres institucions violentes de l’estat, l’augment de les despeses de defensa també significa més atacs contra els treballadors i els oprimits als Estats Units. Ni un centau ni una persona per a la guerra capitalista! Per la fi del rearmament imperialista!
L’impacte de les sancions de gran abast sobre Rússia, igual que les sancions que els Estats Units imposa a Veneçuela i l’Iran, són brutals per als milions de treballadors i persones pobres que viuen a Rússia però que no van triar l’ofensiva reaccionària de Putin. Hem de lluitar per la fi de totes les sancions que són una eina per a reprimir als nostres germans de classe a tot el món.
Greument, la guerra també s’ha utilitzat com a justificació per a enfortir les aliances dins de l’OTAN, amb els Estats Units al capdavant, i per expandir la influència de l’OTAN a Europa de l’Est, enfortint així els fonaments de la seva dominació. Els EUA i l’OTAN fora d’Europa de l’Est!
Aquesta és una guerra de procuració de domini reaccionària que lliuren dos camps capitalistes. La nostra lluita no és contra els treballadors i oprimits a Rússia o Ucraïna, és contra el sistema que produeix guerres i ens explota.
Per una solució independent i internacionalista a la guerra a Ucraïna
Quina és la sortida d’aquesta guerra? No és posant-se del costat de Rússia, que ha envaït Ucraïna per a benefici de la seva classe capitalista i que reprimeix violentament la dissidència. No és posant-se del costat del règim de Zelenskyy, i els EUA i l’OTAN darrere d’ell; Zelenskyy s’alia amb els EUA i l’OTAN per a generar nous guanys per a la classe dominant d’Ucraïna i reprimir als treballadors i la dissidència. Els Estats Units i l’OTAN busquen reafirmar un ordre mundial neoliberal que ells dominen.
Això significa que no podem confiar en els governs capitalistes per a negociar la fi d’un conflicte creat pel seu sistema podrit. Les negociacions no condueixen a la pau sinó al fet que els governs capitalistes redibuixin el món en el seu interès mentre la classe treballadora i els oprimits enfronten les conseqüències. Una veritable solució al conflicte passa per soscavar el mateix sistema que el va originar, muntant una ofensiva contra Putin, l’OTAN i Zelenskyy. La classe obrera internacional ha d’aplanar el camí a través de la lluita de classes; perquè és aquesta classe la que es veu obligada a barallar les guerres, la que fa tot el que necessitem perquè la societat funcioni, i la que crea els guanys que cobegen els capitalistes.
El que pot posar fi a la guerra són els esforços coordinats de la classe obrera internacional i les mobilitzacions massives contra la guerra. Tenim exemples petits però significatius del que és possible: en les protestes contra la guerra a Rússia i Europa; en accions obreres contra els embarcaments d’armes a Itàlia, Bielorússia i Grècia. Però també s’estan plantant les llavors per a una lluita major. La intenció dels governs capitalistes de posar els costos de la guerra sobre la classe treballadora i els oprimits ha provocat protestes a Europa, Amèrica Llatina i Àsia, particularment al Regne Unit, França i el Perú. Aquestes lluites poden convertir-se en una part crucial dels esforços per a connectar la crisi social amb la guerra i lluitar junts contra els nostres enemics de classe.
Als Estats Units és indispensable una política acerrimament antiimperialista. És crucial vincular aquesta perspectiva amb un moviment laboral que està lluitant contra l’empitjorament de les condicions de vida produït per aquest sistema neoliberal global capitalista. La Generació U, per unions (sindicats, en anglès), està lluitant per sindicats i millors condicions de treball, contra l’explotació i l’opressió en el lloc de treball. Imaginin-se si assumissin la lluita contra la guerra, connectant l’agressió imperialista a l’estranger amb l’explotació i la repressió als Estats Units. Hem de reclamar una lluita militant contra la guerra des de dins de les nostres escoles i llocs de treball, i als carrers. Fa una dècada o més, l’AFL-CIO, així com sindicats independents com els treballadors portuaris de la ILWU, van aprovar resolucions contra les odiades guerres estatunidenques a l’Iraq i l’Afganistan, es van unir a les protestes contra la guerra.
Avui els treballadors i els oprimits dels EUA hem d’aixecar-nos contra aquesta guerra reaccionària i el paper jugat pel nostre govern imperialista, que oprimeix als nostres germans de classe a Palestina, Mèxic, Cuba, Haití, l’Iran, l’Afganistan, Europa de l’Est i la resta del món. Per a nosaltres en el cor de la bèstia imperialista, hem d’usar totes les nostres forces per lluitar per posar fi a aquesta guerra reaccionària i donar la campanada de mort per a l’imperialisme estatunidenc.
Ni OTAN ni Putin – No a la Guerra Capitalista
Estats Units i l’OTAN fora d’Europa de l’Est
Tropes russes fora d’Ucraïna
Per una solució Independent i Socialista a Ucraïna per a enfrontar l’ocupació russa i la dominació imperialista.
