Les treballadores, dones i migrants en la seva majoria, moltes sense papers, consideren insuficient el subsidi extraordinari aprovat pel govern central i defensen la necessitat d’un sindicat independent dels majoritaris.
Des del sindicat lluitaran per la ratificació del Conveni 189 de l’OIT que contempla la seva inclusió en el règim general de la Seguretat Social i equiparar drets, per exemple, per a poder accedir a una prestació per desocupació.
Entre els objectius a llarg termini del sindicat també es troben la inclusió en l’Estatut dels Treballadors i en la Llei de prevenció de Riscos Laborals i la derogació de la Llei d’Estrangeria.
El Sindicato de Trabajadoras del Hogar y los Cuidados (SINTRAHOCU) nace de la reflexión colectiva y la necesidad de un sindicato propio del sector para exigir y defender la equiparación de derechos laborales y poner los cuidados en el centro. Nos sobran razones...👇🏽🧵#SINTRAHOCU
— SINTRAHOCU (@sintrahocu) October 16, 2020
Treballadores de la llar i les cures han constituït aquest dijous 15 d’octubre el primer sindicat a escala estatal en aquest sector. Diferents entitats i persones que porten anys col·laborant pels drets de les treballadores de la llar han fet aquest pas endavant, amb l’objectiu de “organitzar en sindicar al major número possible d’aquestes empleades en tot l’Estat espanyol donant-los veu pròpia i no subordinada a cap dels grans sindicats”.
Les treballadores busquen tenir representació en les taules de negociació institucional “perquè els sindicats actuals no estan legitimats per a negociar en el nostre nom i solo els interessa la concertació patronal” han afirmat des de la nova organització.
Les treballadores, que van enviar un comunicat al Govern demandant una vegada més la protecció de drets per al col·lectiu, s’han mostrat “indignades també amb la labor del govern per haver estat excloses de les mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la Covid-19”. Consideren que “el subsidi extraordinari aprovat no és suficient ja que deixa a un costat a les persones que es troben en situació administrativa irregular i contempla un pagament del 70% sobre la base de cotització, oblidant per complet que en el sector no es cotitza pel valor real”. Expliquen que aquesta subvenció tampoc dóna alternatives a les internes que es van quedar sense treball després de la mort del seu ocupador.
Entre els objectius del nou sindicat es troba: “la ratificació del Conveni 189 de l’OIT, que contempla la seva inclusió en el règim general de la Seguretat Social per a ser considerades com la resta de sectors productius, inclusió en l’Estatut dels Treballadors i en la Llei de prevenció de Riscos Laborals i, en tercer i últim lloc, la derogació de la Llei d’Estrangeria que posa a les treballadores migrants en una situació de vulnerabilitat enfront de l’explotació”.
5⃣Somos 600mil trabajadoras aprox. en el Estado español. Un sector con rostro de mujer y principalmente, mujer migrante. Tantas vulnerabilidades cruzan nuestras vidas y trayectorias como invisibilidad y negación de derechos enfrentamos...¡El sindicato ha de ser a nuestra medida! pic.twitter.com/XNrBxMbV9y
— SINTRAHOCU (@sintrahocu) October 16, 2020
La Covid-19 ha vingut a aprofundir les condicions d’exclusió i explotació en la qual viuen diàriament les més de 600.000 treballadores de la llar al nostre país, la majoria d’elles dones i migrants.
Aquestes condicions s’agreugen entre les treballadores migrants que no tenen papers, ja que això les col·loca en condicions fins i tot més vulnerables.
“L’absència de xarxes de contactes que puguin aconsellar-les o assessorar-les sobre dubtes jurídics o una xarxa de suport davant la pèrdua sobtada de l’ocupació, especialment les internes, sotmeses gairebé a condicions d’esclavitud, col·loca a aquestes persones en una situació d’enorme vulnerabilitat. Les treballadores sovint han de fer jornades laborals llargues o inclusivament excessives, sense que se’ls paguin hores extres, els seus salaris generalment són baixos i no se’ls brinda una adequada cobertura social (riscos laborals, subsidi per desocupació, etc.). Tot això unit al risc de sofrir assetjament físic i sexual, com així també violència i abusos en alguns casos queden atrapades en situacions on no poden física o legalment sortir de l’habitatge dels seus ocupadors a causa d’amenaces o violència, inclosa la retenció del seu salari o documents d’identitat”, assenyalen en el seu comunicat.
El naixement del sindicat és una molt bona notícia. Enmig de la pandèmia i una greu crisi econòmica, les treballadores s’organitzen per a acabar amb aquesta servitud moderna.
