Aquest dimecres, en el meu camí a la ciutat de Nablus, al nord de la Cisjordània ocupada, vaig haver de passar per la petita localitat de Huwara que es troba 30 quilòmetres al sud. L’entrada i la sortida per la ruta principal es trobaven custodiades per vehicles militars i desenes de membres de l’Exèrcit sionista. A la meitat de la ruta els militars van imposar una revisió mèdica d’actuacions, a més de tenir apostats militars en els camins i alguns fins i tot en sostres de cases baixes apuntant a la ruta principal.

Aquesta ruta també és utilitzada per colons israelians ja que connecta a quatre assentaments il·legals a Nablus. L’augment de la militarització de Huwara ve després que colons israelians ataquessin a membres de la comunitat palestina sota la protecció de militars. Els militars van intervenir amb cops, amenaces a punta de pistola i llançant gas lacrimogen. A les afores de la ciutat de Nablus hi havia un altre vehicle militar i una desena de militars de l’Exèrcit d’ocupació assentats en un costat.

Another video documented earlier today shows how the lsraeli occupation forces along with lsraeli settlers brutally assaulted the Palestinian citizens of Huwara, south of Nablus city. pic.twitter.com/jHYQVutNXf

— TIMES OF GAZA (@Timesofgaza) September 19, 2022

Una vegada a la ciutat de Nablus, a la mitjanit, es van començar a sentir incessants sorolls de trets i corregudes. El que al principi es podria suposar com a resistència palestina contra els colons i exèrcit d’ocupació, aquesta vegada va ser la irrupció d’un obert enfrontament entre manifestants palestins contra l’Autoritat Palestina (AP).

El fet que va deslligar els enfrontaments va ser l’arrest de Musab Ashtaya i Mohammed Tabila, dos membres del Moviment de Resistència Islàmica (Hamas) per part de l’AP. Ashtaya es troba entre els més buscats per l’estat sionista d’Israel. Degut a la llarga història de col·laboració d’AP amb Israel, es tem que no sols hagi estat a comanda d’Israel sinó que fins fins i tot sigui lliurat al govern sionista.

Centenars van sortir als carrers a repudiar aquests arrestos i demandar l’alliberament dels detinguts. Enfront de la repressió, es van defensar llançant pedres a la policia i els seus vehicles. Grups armats també van ser part de les protestes i van publicar comunicats exigint l’immediat alliberament dels detinguts. El grup armat ‘Lion’s Den’ a Nablus va publicar un vídeo declarant que “els fills de ‘Lion’s Den’, i totes les faccions polítiques palestines a Nablus, no acceptarem que la persona més buscada per l’Ocupació sigui detinguda a les presons de l’AP”.

En el matí del dijous, els sorolls de trets i ambulàncies es continuaven escoltant des del lloc on m’estic allotjant a tres illes de la plaça principal. Inclusivament es podia sentir el gas lacrimogen. En la zona i rodalia, la gran majoria dels negocis van romandre tancats i les classes escolars es van fer en línia. Durant el dia la intensitat de la protestes van baixar si bé encara s’escolten baluerns i trets al mateix temps que torna a predominar el so de nens jugant als carrers i de l’Adhan del vesprejar, la crida a l’oració de la comunitat musulmana. A la nit s’esperen noves protestes.

Fins ara es registren desenes de ferits per la inhalació de gas lacrimogen, diversos detinguts (incloent el fotògraf d’AFP, Saleh Hamad), un ferit de bala (l’estudiant Anas Abdelfattah) i una persona morta. Es tracta de Firas Yaeesh, un home de 53 anys que es trobava desarmat, sense participar activament en la protesta i que presumptament va ser assassinat per la policia.

مصادر صحفية: "فلسطينيون يشتبكون مع الأجهزة الأمنية في نابلس بعد اعتقال المطارد مصعب اشتية".#فلسطين pic.twitter.com/cZjeeNOykv

— شبكة قدس الإخبارية (@qudsn) September 20, 2022

Mentre que mitjans internacionals busquen intencionalment reduir-ho a una lluita entre faccions militars, la protesta en rebuig als arrestos va més enllà dels diferents grups organitzats, sinó que expressa un cansament més profund i generalitzat contra l’Autoritat Palestina que recorre tot el territori. Des dels acords d’Oslo en 1993 entre l’Organització per l’Alliberament Palestí i l’estat sionista d’Israel, els territoris palestins han continuat sent fragmentats, reduïts i aïllats de recursos. Mentre que els assentaments il·legals de colons israelians i la presència militar isrealí continuen creixent.

L’Autoritat Palestina és vista no només com a col·laboradora amb l’Estat sionista sinó que també amb entitat corrupta que s’enriqueix i viu amb priviligios gràcies a les concessions cap a Israel. La comunitat palestina veu com la seva vida cada vegada és més precària, amb retallades de salaris, accés limitat a l’aigua, augment de preus i lloguers cada vegada més cars. Un infermer de la zona m’explicava que el govern ve retallant entre un 10% i 30% dels salaris de treballadors estatals, i davant la falta d’ocupació, es veuen forçats a haver de bregar amb les retallades.

En el que va de l’any, almenys 94 palestins han estat assassinats en mans de l’exèrcit d’ocupació, 32 d’ells a Jenin i 18 a Nablus. Les constants batudes de l’exèrcit sioinsta continuen a Hebron, Nablus, Jenin, Massafer Yatta, Jerusalem i altres arees del territori palestí. Però també sorgeixen diversos focus de resistència organitzats per les pròpies comunitats afectades.

En el dia d’ahir, les escoles palestines a Jerusalem van organitzar un dia de vaga contra l’intent d’Israel d’agregar contingut sionista al currículum escolar palestí. Va haver-hi activitats a Jerusalem de docents, pares i estudiants per rebutjar aquest avanç, i a més va haver-hi una activitat en solidaritat organitzada per estudiants dones de Gaza.

Aquesta situació de continu avanç de l’ocupació, la complicitat i complaença de l’Autoritat Palestina, i la precarietat de la situació econòmica, poden aprofundir aquesta nova etapa en la qual, des de la Primavera Àrab, es ve aprofundint una esquerda entre les direccions polítiques tradicionals de Palestina i la població, especialment la joventut, que resisteix als carrers i que busqui reprendre un camí independent per posar fre als avanços de l’estat sionista i lluitar per l’alliberament palestí.

Nablus s’ha convertit en símbol de resistència popular, no sols contra l’ocupació israeliana, sinó també contra el règim autoritari i col·laborador de Mahmoud Abbas.