Les treballadores i treballadors de la sanitat, al costat de col·lectius de veïns de Madrid van prendre ahir els carrers en una massiva manifestació. Per enfrontar els atacs permanents que viu la sanitat pública i la precarietat dels seus treballadors. Quatre columnes van sortir des de diferents punts de la capital i van confluïr a Cibeles.
Miles de manifestantes en las calles: médicxs en huelga, plataformas vecinales, trabajadoras sanitarias, pensionistas, estudiantes! #MadridSeLevantaEl12F #MadridSeLevanta12F pic.twitter.com/QAUqmo0QOE
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) February 12, 2023
Lucía Nistal, portaveu del CRT, i Natalia Lago, referent de l’agrupació estudiantil Contracorriente, encapçalaven un nodrit grup de treballadores i estudiants.
Lucía Nistal y Natalia Lago, portavoces de la @CRTorg y @contr4corrient como siempre en las calles, donde hay que estar: "Por una huelga general en defensa de la sanidad y los servicios públicos. Coordinación de todas las luchas. Unidad de trabajadoras, vecinas y estudiantes". pic.twitter.com/6LIrzD3IJi
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) February 12, 2023
Nistal assegurava que "estem aquí acompanyant aquesta manifestació massiva. Des del CRT estem plantejant la necessitat de lluitar per una vaga general en defensa de la sanitat i els serveis públics. Començant per donar-li tot el suport a les vagues en curs, cal trencar l’aïllament en què les deixen les burocràcies sindicals. Per això proposem lluitar per la coordinació de totes les lluites. La unitat de treballadores, veïnes i estudiants és l’únic camí perquè no liquidin la sanitat pública. I aquesta és una batalla contra Ayuso, clar. Però també una lluita contra el govern suposadament "progressista", que també és responsable del desmantellament i deterioració de la sanitat. Ja ho vam veure durant la pandèmia, que cap govern va voler tocar els interessos de les farmacèutiques ni les clíniques privades, a costa de la vida de milions de persones."
Avanza la columna sur #MadridSeLevantaEl12F #SanidadPublica pic.twitter.com/Ge5oz1SW6O
— Elena Colora (@ColoraElena) February 12, 2023
Edurne, estudiant d’infermeria i militant de Pa i Roses, assenyalava alhora que "avui som milers i milers de persones en una mobilització històrica en defensa de la sanitat i els serveis públics. Una sanitat que porta dècades sent desmantellada i infrafinançada per governs del PP i del PSOE i Unidas Podemos com és el cas de l’actual govern "progressista". Una sanitat que en Madrid Ayuso tracta ara de vendre a la privada desmantellant la nostra Atenció Primària."
Edurne, estudiante de enfermeria y de la agrupación de mujeres Pan y Rosas @PanyRosasEsCat junto a Álex de Marcos, delegado de CGT en el hospital Gómez-Ulla @ptgomezulla defienden la unidad de trabajadores y estudiantes. ✊ pic.twitter.com/vqyxgcMUHV
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) February 12, 2023
En la sanitat madrilenya es viu una situació dramàtica. Com en tot l’Estat l’Atenció Primària en aquesta comunitat està infrafinançada, qüestió que està generant una situació de saturació i desbordament insostenibles en el primer nivell de defensa de la salut. El Govern d’Ayuso destina a aquest nivell assistencial l’11% del pressupost sanitari -els pressupostos generals marcaven un 14,99%-, una xifra que està molt lluny del 25% que aconsella l’OMS. Aquesta falta de finançament s’estén a més a tot el sistema de salut. Madrid és la Comunitat que menys despesa sanitària té per habitant. Destina 1.284€ per càpita anuals, quelcom per sota de la mitjana de l’Estat espanyol, que és de 1.808€ per càpita. No obstant això les dades estatals també es troben bastant lluny de la mitjana de la UE que se situa en una despesa de 2.244€ per càpita.
Per guanyar aquesta lluita, la batalla per la unitat de totes les categories és clau. No sols entre diferents especialitats sanitàries i categories als hospitals, sinó també la unitat entre efectius i temporals, al costat dels de les empreses externalitzades. En tot l’Estat espanyol només el 47,2% dels treballadors de la sanitat pública són treballadors fixos.
L’amplitud de les mobilitzacions demostra que existeix la possibilitat d’estendre enormement la lluita en defensa de la sanitat i integrar en la mateixa al conjunt de la classe treballadora i sectors populars. La sanitat pública és una conquesta dels treballadors i l’atac a la mateixa s’emmarca dins de la disputa oberta per qui pagarà les conseqüències d’aquesta crisi. Mentre el Govern del PSOE-UP incrementa exponencialment els pressupostos destinats al rearmament imperialista, els preus dels aliments augmenten un 15%, els bancs i empreses com Inditex o Mercadona baten récor de beneficis, al mateix temps es desmantellen els serveis públics i es manté un pacte entre sindicats, patronal i Govern per mantenir els salaris molt per sota de la pujada de la inflació.
És clau enfrontar aquest desmantellament de la sanitat pública, mitjançant la lluita als carrers. La idea que aquest és un problema que només ocorre a Madrid, amb el govern del PP, és absurda. La mateixa situació de crisi sanitària es viu en altres comunitats autònomes, governades pels "progressistes" del PSOE-Podemos, o a Catalunya. Davant els paranys del "mal menor", i la idea que la manifestació de la sanitat s’ha d’"expressar en les urnes" (votant al PSOE, a Podemos, a Sumar o Más Madrid), li oposem la necessitat de desenvolupar la lluita de classes, de manera independent de tots aquests partits del règim. Per la coordinació de les lluites, per la vaga general sanitària. La lluita és l’únic camí.
