Foto: Bombers de la Generalitat

Ahir es va dur a terme una concentració a Salt (Girona), després de la mort de Khadija, una dona d’origen marroquí de 51 anys, que va caure d’un tercer pis en intentar escapar de les flames de l’edifici on es trobava. Malgrat els esforços del cos de bombers i del personal sanitari per salvar-li la vida, Khadija va morir després de ser traslladada a l’hospital.

Centenars de persones es reuneixen davant de @Viladesalt per recordar la Khadija, assassinada ahir per la precarietat habitacional a #Salt. L'absència de @Viladesalt és vergonyosa. No pararem fins a tenir habitatge, subministraments i una vida digna totes. pic.twitter.com/28Dgs4Abef

— Sindicat d'Habitatge de Salt (@SaltSindicat) July 1, 2021

La majoria dels mitjans de comunicació descriuen el fet com un accident. Però si és així: per què aquest tipus d’"accidents" no solen succeir als barris o zones residencials de la burgesia?

Segons un article publicat per La Vanguardia durant el passat mes de maig, basat en estudis recents realitzats per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat): "La classificació de la desigualtat (a Catalunya) la lidera la zona nord-est de Salt. És aquí on es concentra el major nombre de ciutadans en atur, amb rendes baixes i un nivell formatiu baix. Tan sols obté 37 punts en l’índex socioeconòmic, el valor més baix de tot Catalunya".

Es diu que una mort és conseqüència d’un accident quan les causes són impredictibles o incontrolables. Però la mala infraestructura i la precarietat habitacional és evident i palpable, per tant es poden predir i controlar.

Si bé les causes de l’incendi encara no són de coneixement públic, és un fet que la precarietat habitacional contribueix a aquest tipus de desgràcia. No és casual que Khadija sigui d’origen marroquí, i que l’incendi que va acabar amb la seva vida hagi estat a Salt.

Tot sota un sistema capitalista que té com a única finalitat generar riqueses per a uns pocs a costa del sacrifici de les grans majories. És que les nostres vides valen menys que els guanys d’aquest reduït sector que controla la propietat privada i els mitjans de producció?

És per aquesta raó que els més precaris es veuen impossibilitats a accedir a habitatges dignes, obligats a viure en condicions inhumanes o amb infraestructures velles i insegures.

La mort de Khadija no va ser un accident. Només amb l’organització i la lluita de la classe treballadora i els sectors populars podrem evitar que es repeteixin més desgràcies com aquesta.

Et pot interessar: L’incendi de Badalona no va ser un accident: “Ens han deixat morir”