Pandèmia

Monitores del lleure cobrem 350 per mes, diputats i diputades fins a 7.000

Amb contractes de dues hores i mitja o tres, els nostres salaris no superen els 350 euros o 400 en el millor dels casos. Això ens llança a la pluriocupació precària per a arribar a final de mes. Per què els salaris dels funcionaris polítics estan tan allunyats dels d'una mestra, un treballador de metro, una infermera o una treballadora de la neteja? Que un diputat o diputada guanyi igual que una treballadora de la sanitat pública!

Itziar Batet

Educadora | Barcelona

dissabte 4 d’abril| edició del dia

Fa uns dies vaig llegir un comunicat de l’esquerra independentista, la CUP, que feia una molt bona proposta: que part del sous de diputats i diputades és destinin a la sanitat pública.

Et pot interessar: La CUP exigeix que part del sous de diputats i diputades es destinin a la sanitat pública

Aquesta proposta em va fer pensar en la gegantesca diferència que existeix entre els nostres salaris com a monitores i monitors de menjador i temps lliure, amb la dels diputats i diputades de l’Estat. La causa d’aquests salaris de pobresa, clarament està en que les nostres jornades no superen les 3 hores. Això ens llança inevitablement a la pluriocupació, també en condicions precàries: classes particulars, treballs amb contractes d’hora i servei els caps de setmana, cura de nens i nenes i una llarguíssima llista de treballs possibles.

Però igualment no fa falta anar a una escala de salaris tan baixa per a comparar. Només en la comparació del salari brut anual mitjà a Catalunya, en dels treballadors i treballadores és de 25.180,45, mentre que el salari brut anual mitjà dels alts càrrecs i directius d’entitats del sector públic és de 70.000€, tal com denunciava la CUP. I el Salari Mínim Interprofessional (SMI) és actualment de 950. Per què els salaris dels funcionaris polítics estan tan allunyats del d’una mestra, un treballador de metro, una infermera o una treballadora de la neteja?

Explicacions n’hi ha per milions: salaris de pobresa a causa de les reformes laborals que van flexibilitzar els convenis, contractes i salaris perquè les empreses paguin el que vulguin, la maleïda precarietat laboral que va fer créixer com a bolets les ETTs i les externalitzacions, la feminització de la precarietat, el racisme institucional amb les treballadores de la llar “sense papers i sense contractes”, els pactes dels dirigents de CCOO i UGT a favor de les patronals, entre altres més.

En el cas nostre, el de les monitores de menjador, extraescolars, etc, segurament, si les persones precàries de l’educació fóssim considerades com el que som, “educadores” i, per tant, contractades per l’Estat com qualsevol mestre, tindríem millors jornades i salaris. Però no, estem contractades per empreses de servei d’àpats, amb convenis d’hostaleria o d’altres. I avui, la majoria estem acomiadades o en amb un ERTO cobrant menys de 200 euros.

Et pot interessar: La Generalitat deixa a 25.000 monitores de menjador i del lleure en perill d’acomiadament

Ara bé, l’altra explicació està en el fet que, com no podria ser d’una altra manera, la majoria dels partits capitalistes pegarien el crit en el cel si se’ls rebaixés no només les dietes i desplaçaments, sinó també els salaris. La proposta de la CUP ja va ser rebutjada abans de la crisi del coronavirus.

Que un diputat o diputada guanyi igual que una treballadora de la sanitat pública!

Després de les propostes de la CUP i Bildu que els ingressos per despeses i dietes per desplaçaments sigui destinat a recursos públics per a fer front a la crisi sanitària, la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, va respondre que el Congrés com a tal no pot fer donacions. I va proposar fer un càlcul dels diners que s’ha estalviat la Cambra al març per la reducció de les activitats presencials i estudiar una fórmula jurídica perquè aquestes quantitats puguin destinar-se a la lluita contra la Covid-19.

Cada partit té diferents maneres de fer-ho i des del PSOE, PP, Vox o Ciutadans han declarat fer donacions de les seves dietes o complements per desplaçaments, però res de rebaixar, ni ara ni mai, els seus salaris. I encara que Unidas Podemos ho estigui proposant, és part d’un govern amb el PSOE que es diu “d’esquerra”, però les seves mesures “socials no només són insuficients, sinó que queden sota l’ombra d’altres mesures que apunten més a salvar a les empreses, als fons voltors immobiliaris, que al poble treballador. També a reforçar a les forces repressives.

El compte que fa la CUP és interessant: si la part de dietes i extres per desplaçament de tots els diputats i diputades del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, que en Estat d’emergència no han d’utilitzar, és podrien injectar més de 800.000€ directes a la sanitat pública, calculant-ho sobre la base d’un mes. Una mesura important en el context de crisi sanitària.

I quan la crisi de coronavirus acabi, aquesta quantitat de diners es podria utilitzar per a altres mesures socials, per a l’educació i la sanitat pública tan retallada durant els governs dell PP i del PSOE. I fins i tot podria ser més diners si es rebaixessin els salaris de tots els alts càrrecs públics: diputats, consellers, secretaris, directors, ministres.

“Que la crisi la paguin els rics” s’està fent molt popular. I els qui administren els negocis dels rics, els funcionaris dels seus partits com el PP o el PSOE, tenen salaris allunyadissims dels de la classe treballadora. I sota la crisi com l’actual, en la que milers ni tan sols tenen un salari sota l’acomiadament o l’ERTO, és una veritable vergonya.

Et pot interessar: “Cuidem als què cuiden”. No als acomiadaments de monitores del lleure i extra-escolars




temes relacionats

Pandèmia   /    Crisi coronavirus   /    #Coronavirus   /    Economia   /    Gènere i sexualitats   /    Món obrer Estat espanyol   /    Jovent   /    En Català   /    Societat

Comentaris

Comentar