La petició de les Nacions Unides al govern de l’Estat espanyol sobre l’us (o millor dit la no utilització) del programari Pegasus, em recorda al clàssic gag del còmic Miguel Gila. Tres organismes s’adrecen a l’executiu de Pedro Sánchez, però Moncloa no respon. Quelcom natural, tenint en compte el caràcter reaccionari del govern espanyol.

La nova resolució emesa aquest dimarts per part de l’ONU al govern espanyol per l’us de Pegasus en el Catalangate, el major cas d’espionatge conegut contra l’independentisme català, i de persecució política més multitudinari fins ara, sobre “investigar, processar i imposar les sancions adequades”, no sembla afectar en res a la coalició del PSOE i Unidas Podemos.

Res nou però, tenint en compte l’informe preliminar presentat per l’eurodiputada neerlandesa, Sophie in’t Veld, el passat mes de novembre sobre casos d’espionatge duts a terme en diferents països d’Europa i que tenen com a responsables als governs. Un informe que es recolzava en la recerca prèvia realitzada mesos pel centre canadenc Citizen Lab (qui va destapar el cas d’espionatge), i que assenyalava que l’Executiu espanyol va espiar a independentistes catalans durant els períodes de “major rellevància política”.

El document preliminar, igual que ara les peticions de recerca, a més d’assenyalar aquest aspecte de persecució política brutal, assenyala un altre aspecte que mostra l’ADN del Règim del 78. L’eurodiputada responsable de l’estudi assenyalava que “la situació a Espanya és delicada, tenim poca informació oficial [...] Veiem que hi ha indicacions fortes que han estat espiats polítics sense suposar una imminent amenaça a la seguretat nacional. Demano a les autoritats més informació per a avaluar la situació”. Tot, evidemtment, sense resposta per part del govern de coalició espanyol.

Però no és d’estranyar aquest silenci per part de l’Executiu, així com tampoc el mutisme de la premsa burgesa de l’Estat espanyol respecte al toc d’atenció de l’ONU emès aquesta setmana. De fet, tot i que el CNI va arribar reconèixer l’ús del programa Pegasus per a l’espionatge a líders independentistes, va ser primer el citat centre canadenc, Citizen Lab, qui va destapar el cas. No vas ser fins després de setmanes de negatives que el govern i el servei d’intel·ligència van donar per bona l’informació.

Tot i així, com era de preveure, el govern espanyol no s’ha posat en cap moment a depurar responsabilitats, així com tampoc s’espera que ho faci en un futur. Quelcom que implicaria atemptar contra el seu propi accionar i utilització de les clavegueres de l’Estat.

Malgrat les peticions i informes tant d’orgnanitzacions com del propi Parlament Europeu, cap responsabilitat serà depurada. La Unió Europea ja ha demostrat en molts aspectes el seu caràcter anti-democràtic, on el dret a decidir dels pobles no sols no està entre les seves prioritats sinó que és un tabú quan atempta contra un dels Estats membres.

Per enfrontar efectivament el “deep state” i acabar amb l’espionatge il·legal cal començar a prendre mesures que trenquin amb l’statu quo regnant a la UE, començant per tres aspectes elementals: