Debats esquerra

DEBAT NPA

Mitjans de França mostren les dues polítiques en l’esquerra trotskista

El Corrent Comunista Revolucionari (CCR) i la vella majoria del Nou Partit Anticapitalista (NPA) expressen dues polítiques enfront de la lluita de classes i als processos polítics, en particular, les pròximes eleccions presidencials.

divendres 4 de juny| edició del dia

Anasse Kazib, destacat com a precandidat de l’esquerra trotskista en la revista Marianne i Olivier Besancenot, referent del NPA que participarà d’un acte per les llistes comunes amb La France Insumise en les eleccions regionals

La divisió que s’ha produït a l’NPA de França, el partit més important de l’esquerra trotskista, on la direcció històrica està excloent a la principal tendència d’oposició d’esquerra del partit, la CCR, s’expressa com dues polítiques enfront de la lluita de classes i als processos polítics, en particular, les pròximes eleccions presidencials. Els mitjans de premsa de l’establishment polític ressalten, com és lògic, aquest últim aspecte.

La revista política setmanal Marianne, molt coneguda a França, va publicar a la seva portada en línia el 3 de juny, una nota dedicada als “petits candidats”, com es diu en aquest país als candidats que no tenen possibilitats d’arribar a la segona volta. En ella destaca a Anasse Kazib, des del títol, i comenta:

"És sens dubte el més mediàtic dels petits candidats declarats. Anasse Kazib és un treballador ferroviari, activista marxista i sindicalista de SUD Rail, va ser una figura del moviment de 2018 que es va oposar a l’obertura a la competència i a la fi de l’estatus de treballador ferroviari. Va ser durant aquest moviment quan les cadenes de televisió es van fixar en ell i va accedir a intervencions regulars a C8, CNews, France 5 o LCI. Amb 40.000 seguidors en Twitter, és membre del Nou Partit Anticapitalista (NPA).

El 4 d’abril de 2021, va anunciar la seva "precandidatura" per a les eleccions presidencials de 2022 durant un consell polític de l’NPA. Aquesta candidatura accentua una mica més la crisi que travessa l’organització revolucionària, nascuda en 2009 i dirigida per Olivier Besancenot. Aquest últim, secundat per la majoria dels militants, s’enfronta a fortes tensions internes després d’haver sofert una sèrie de fracassos electorals. Una carta dirigida als militants del partit, publicada en el lloc Révolution Permanent el 31 de maig per la franja més esquerrana de l’NPA, retreu als tenors del partit tenir "por" de la candidatura d’Anasse Kazib: "El grup potser també tem que la idea d’una candidatura d’Anasse, com a figura emergent de l’última onada de la lluita de classes, s’obri pas al cap d’uns certs militants, malgrat tota la campanya pública que estan duent a terme, en nom de l’NPA en el seu conjunt, contra un company obrer i d’origen immigrant. "

Anasse Kazib també és conegut pels teleespectadors per haver aparegut diverses vegades en el programa de Cyril Hanouna "Touché pas à mon pal!". Allí va cridar l’atenció pels seus aguts altercats amb representants de l’extrema dreta com Jean Messiha, o per haver recriminat a la periodista Sonia Mabrouk per fer-li el joc al Rassemblement National."

Com es veu, ni tan sols aquest mitjà pot ocultar que la candidatura d’Anasse Kazib cobra rellevància pel que expressa respecte als processos de lluita de la classe obrera francesa dels últims anys sinó també el fet de ser fill d’immigrants marroquins, la qual cosa xoca amb les brutals campanyes islamòfobes i antiimmigrants impulsades pel conjunt del règim.

Per part seva, la direcció històrica de l’NPA avança en la seva política d’acords amb el partit de Jean-Luc Mélenchon, França Insubmisa (LFI), principal candidat de l’“esquerra institucional” (centreesquerra). Ja hem explicat que aquesta política s’expressa en les llistes per a les eleccions regionals en Nova Aquitània i Occitània que es realitzaran el 20 i 27 de juny pròxims. En el cas de la primera, la llista està encapçalada per una referent de la LFI. Ara no és només l’excandidat presidencial en 2012 i 2017 Phillipe Poutou, que oficia de portaveu d’aquesta llista a la regió que inclou la ciutat de Bordeus, on ell és regidor, sinó que s’ha sumat Olivier Besancenot, excandidat presidencial de la LCR que va saber obtenir el 4% dels vots en 2007 i després es va convertir en el referent central de l’NPA en el moment de la seva fundació i en els anys posteriors, fins que va optar per deixar de ser candidat i va haver de ser reemplaçat per un desconegut -fins a aquest moment- P. Poutou.

Dos dies abans de la nota esmentada a dalt, el lloc Sudouest.fr (Sud-oest) anuncia la participació de Besancenot en un acte a la ciutat de Saintes, com a orador central al costat de la referent de la LFI, Clémence Guetté i altres, entre ells Poutou: “Regionals: Besancenot en Saintes per a la campanya LFI-NPA”

Aquesta informació potser sembla “normal” per a un lector desprevingut, però és important perquè, encara que sembli un acudit, una de les tendències “opositores” de l’NPA que ve convalidant l’exclusió de la CCR per part de la direcció tradicional, L’Etincelle (L’Espurna, ex Fracció de Lutte Ouvriere), argumenta que Olivier Besancenot podria ser un candidat “de consens” de totes les tendències de l’NPA atès que no estava compromès amb la política d’acords amb la LFI. La mateixa direcció històrica de l’NPA (el corrent mandelista) i també la CCR, van respondre que era evident que Besancenot donava suport a la política de Poutou i de tota la direcció històrica de l’NPA. Com si es tractés d’una resposta a L’Etincelle, Besancenot encapçala l’acte de suport a la llista LFI, i el mateix Poutou ho anuncia en el seu compte d’Instagram

Com hem assenyalat, són clares les tendències que es van desenvolupant a l’NPA: un corrent que avança en el camí d’aliances amb l’“esquerra institucional” i una altra que conflueix amb el millor de l’avantguarda obrera, de la joventut i dels moviments antiracistes. La pròxima Conferència electoral de l’NPA es va organitzant sobre la base de l’exclusió del CCR i d’Anasse Kazib, i votarà un candidat “propi” del corrent que porta endavant els acords regionals. Com al Brasil, portar o no candidat propi no significa més que una cobertura d’una política electoralista i de col·laboració de classes, que no es pot aplicar sense mètodes burocràtics, fent callar a l’oposició d’esquerra.

Però la novetat a França és que aquesta oposició d’esquerra ha aconseguit transcendir els petits cercles de militants i conquistar les bases per a una lliga revolucionària quartainternacionalista.




Comentaris

Comentar