×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Militarisme “progre”: el Govern del PSOE i UP aproven els pressupostos amb major despesa militar dels últims 40 anys

El Govern ha aprovat aquest dimarts el Projecte de Pressupostos Generals que portarà al Parlament. Es dona el recolzament definitiu a la política militarista, amb un creixement de la despesa militar del 20% en 2023, un primer pas cap a l'objectiu de doblegar el pressupost militar abans de 2029. Al mateix temps, consolida la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, en establir una pujada per a les i els empleats públics molt per sota de la inflació. Així i tot, Unidas Podemos té la poca vergonya de presentar-los com si fossin els pressupostos més progressistes de la història.

Juan Carlos Arias

dimecres 5 d’octubre
Facebook Twitter

Després d’alguns tires i afluixis als que ja ens tenen acostumats, més fruit de la necessària representació mediàtica que de diferències reals -ja que UP mai tira massa de la corda i sempre acaba cedint-, al final va haver-hi “fumata blanca” i es va aprovar el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2023 en la reunió del Consell de Ministres del passat dimarts.

De fet, semblava que els comptes públics no quedarien aprovades finalment aquest dimarts i que podrien córrer perill sense abans donar sortida per fi a alguns dels compromisos que UP li venia exigint a Pedro Sánchez a canvi. En assumptes tan destacats com la llei de l’habitatge o la derogació de la llei mordassa. Tot un miratge i alguna cosa que no ha succeït i de nou ha visualitzat la impotència política neo-reformista de Unidas Podemos. Quan, paradoxalment, ens trobem en un clar moment de feblesa del Govern colpejat per les enquestes i davant la necessitat de treure uns pressupostos que impulsin les seves possibilitats electorals l’any vinent, la qual cosa podria haver facilitat clarament arrencar-li alguns compromisos adquirits fa força temps en matèries tan sensibles socialment.

El propi portaveu de UP en el Congrés, Pablo Echenique, després de l’aprovació del projecte de pressupostos ha declarat amb enorme resignació: “hem intentat pactar un desbloqueig de la llei d’habitatge i el soci majoritari no ha volgut”. I respecte a la llei mordassa va assenyalar: “no hi ha acord perquè el PSOE no ha volgut”. Per a acabar, dient que lluitaran totes dues lleis “de totes maneres”. La qüestió és si ho podran fer quan en condicions immillorables en la negociació pressupostària s’han vist incapaces d’aconseguir-ho.

Un nou gripau que s’empassa UP, com durant tota la legislatura, en la qual ha anat aparcant la majoria del seu programa de compromisos legislatius en matèria de protecció social i drets laborals que suposadament anava a aconseguir imposar al PSOE Sánchez, després de la seva entrada al Govern de coalició. Ni van parar els desnonaments, ni van derogar la reforma laboral, ni la llei mordassa. Ni tan sols han aconseguit una reforma fiscal digna de tal nom que tapi les enormes desgravacions i forats fiscals que fan que les grans fortunes i les empreses de l’IBEX 35 pràcticament no paguin impostos directes, una cosa vital si es vol atendre l’emergència social existent després de dues crisis consecutives i ara la crisi energètica i la guerra d’Ucraïna.

Però el major gripau que hauran d’empassar-se en seu parlamentària tant els membres de UP, com la resta dels socis que sostenen al Govern en el Congrés si acaben aprovant els Pressupostos presentats, serà aprovar les partides pressupostàries de les despeses militars que experimentaran un creixement pròxim al 20% durant 2023, passant dels 13.310 milions de 2022, a 15.810 milions que amb l’increment dels 2.500 milions s’aconseguiran l’any vinent.

Un creixement històric, que amb tota probabilitat se superarà amb escreix, tal com sol succeir exercici rere exercici pressupostari. Sense anar més lluny enguany amb els 1.000 milions d’euros extra que es van aprovar via crèdits pressupostaris extraordinaris. I amb un altre munt de partides pressupostàries que apareixen amagades en altres comptes difícils de detectar i que acaben engrossint el pressupost militar, i que s’utilitzen per a dotar de més mitjans i infraestructures a l’aparell militar de l’Estat espanyol i, a conseqüència d’això, per a implementar les polítiques imperialistes opressives sobre els països semicolonials i enfortir els interessos militaristes de l’OTAN.

Atallant les crítiques, en un altre tuit completament patètic, Echenique ha dit “no trencarem el govern per una deslleialtat del PSOE, perquè seria molt irresponsable quan tenim a Feijóo i Abascal esmolant els ganivets. Però vull dir clarament que ens han ocultat l’augment unilateral en la despesa en defensa i que és una vergonya.”

Però la realitat és que el discurs oficial d’Unidas Podemos per justificar l’aprovació del desorbitat creixement de la despesa militar en 2023, amb la ministra comunista Yolanda Díaz al capdavant, és que és una despesa que no ha format part del sostre de despesa consensuada amb el PSOE de Pedro Sánchez, com si això impliqués que aquesta despesa no fos retreure recursos de la resta de partides, incloses les de caràcter social. En tot cas, contribueix de manera directa a incrementar les despeses públiques i per tant el deute públic, que posteriorment serà causa de futures retallades en pensions, sanitat o educació. Una cerimònia d’autèntic camuflatge polític perpetrat pels quals diuen que volen fer polítiques “en favor de la gent”, però acaben afavorint les polítiques militaristes i militaristes del Govern de l’OTAN, que és “el seu” govern.

Devaluació salarial i despesa social amb partides per sota de la inflació

Per si l’enorme augment de la despesa militar fos poc, el Projecte de Pressupostos consolida també una forta devaluació salarial per als empleats públics. La partida destinada a tal fi condemna a gairebé 3 milions de treballadors i treballadores a perdre entorn d’un 7% de poder adquisitiu enguany, ja que la pujada salarial serà de tan sols un 3,5% en total per a 2022 -un 2% que ja es va pujar més un 1,5% en una paga a final d’any-.

Enfront d’una inflació del 9% -però que ha estat per sobre del 10%-, augments del 15% en aliments i més del 60% en el gas i l’electricitat, les pujades salarials del Govern “progressista” són idèntiques a les propostes per la patronal. I la burocràcia sindical de CCOO i UGT ho accepten dient al fet que és una pujada “raonablement realista”. Cal ser canalles.

El Govern, i molt especialment Yolanda Díaz, s’han llançat a vendre els pressupostos com “la major despesa social de la història”. Però la veritat és que en la majoria de les partides de despeses socials essencials ni tan sols s’aconsegueix un creixement equivalent al dels preus. Per tant, no és que creixi, és que ni tan sols es manté el nivell de despesa preexistent. Excepte en el que fa a la partida de la despesa militar, que supera amb escreix el cost de l’elevació dels preus per la inflació en créixer un 20%, el major augment en 40 anys.

Per posar alguns exemples, es pretén destinar a Sanitat un 6,7% més dels recursos en relació als Pressupostos de l’any passat. No obstant això, aquest creixement se situa clarament per sota dels preus actuals i del nivell que els experts esperen cap a finals d’any (entorn al 8%), al qual caldria afegir la inflació de l’any 2023. Al conjunt de l’atenció primària es destinaran un total de 500 milions per a infraestructures, quantia totalment insuficient donat l’abandó absolut en algunes comunitats com Madrid per millorar les enormes deficiències i deterioració del qual partim.

Si parlem de l’Educació ens trobem amb la mateixa situació: un creixement d’un 6,6% en la partida, que també està clarament per sota dels índexs d’inflació que ja s’han experimentat enguany i quan el pròxim s’espera que continuïn creixent en quanties significatives. I què dir amb respecte a la millora en el subsidi de la desocupació amb la volta al 60% de la base de cotització del cobrament a partir dels sis mesos, que suposa a penes un increment d’uns 100 euros. O la pujada del IPREM a 600 euros, una autèntica misèria per a les ajudes socials que moltes vegades ni tan sols es paguen íntegrament, o els 100 euros per a les mares de fills de 0 a 3 anys, sense establir encara límit de renda.

Respecte de les pensions, s’ha aprovat una pujada del 8,5% per mantenir el seu poder adquisitiu, encara que en realitat es confirmarà el percentatge de pujada al novembre quan es conegui la mitjana de l’IPC de 2022 que serà el que s’incrementi. No obstant això, en pujar-se una mitjana, els pensionistes perdran poder adquisitiu els mesos que hagin estat per sobre de la mitjana, alguna cosa que enguany ha succeït en bona part de l’any.

Tota aquesta “política social” no passa de ser engrunes per a justificar un Pressupost que amaga una pujada històrica i molt per sobre de la inflació de la despesa militar, que ja ve creixent desorbitadament des de fa anys.

A baix els pressupostos militaristes, amunt els salaris!

Lluny de ser “els Pressupostos amb major inversió social de la història”, com titula la premsa “progressista”, el Projecte acordat pel PSOE i UP són uns Pressupostos reaccionaris emmetzinats pel militarisme imperant en el Govern, que tracta de justificar amb l’excusa de la guerra a Ucraïna, però que va molt més lluny: apuntalar l’estat imperialista espanyol i les polítiques expansives de l’OTAN. I també són uns Pressupostos que van directament contra els salaris, en provocar una altra devaluació salarial que sofriran milions d’empleats públics i que servirà de model a la patronal, que es nega a acceptar clàusules de revisió salarial automàtiques segons el cost de la vida.

Per això cal mobilitzar-se contra aquests pressupostos i imposar a les burocràcies sindicals de CCOO i UGT un pla de lluita per enfrontar el militarisme, la inflació i preservar el nivell de vida de la majoria treballadora. A baix els pressupostos militaristes, amunt els salaris!


Facebook Twitter
Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Final d'any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge