Quan va esclatar la pandèmia l’Executiu de Sánchez i Iglesias van marcar unes coordenades clares en matèria econòmica. Salvaguardar els interessos empresarials, bé per vies de finançament, bé flexibilitzant les polítiques laborals.

Especialment en el segon camp, política laboral, el govern “progressista” es va mostrar especialment àgil. Va abraçar la flexibilització dels ERTOs (Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació) que des de la patronal, amb el beneplàcit de les burocràcies sindicals de les organitzacions majoritàries, van sol·licitar des del primer dia. I per descomptat la ministra de Treball, Yolanda Díaz d’Unidas Podemos, no ha dubtat en aplicar.

El devessall d’ERTOs per part de les empreses és tal que l’administració pública no ha pogut gestionar-los col·lapsant els seus serveis. En declaracions recollides pel diari 20 minutos, des del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) asseguren que només entre el 24 i 25 d’abril d’aquest 2020 es van tramitar més de 600 mil expedients, mentre que en tot el mes d’abril del 2019 van ser 500 mil.

Cal recordar en aquestes línies que des que s’iniciés la crisi provocada pel coronavirus s’han sol·licitat més de 4 milions d’ERTOs. Entre els quals es troben, i no és una mala broma, treballadors d’UGT Catalunya.

Aquesta situació ha provocat la indignació de centenars de milers de treballadors i treballadores a les xarxes socials. Fins i tot més de 20.000 persones han format un grup de Whatsapp. Així ho explica la Laura, treballadora del sector de l’hostaleria a Barcelona, al diari 20 minutos i impulsora d’aquest grup; “Vaig decidir mobilitzar-me perquè la situació és indignant, cal denunciar el que està passant perquè sembla que tot vagi bé i és mentida”.

Tal com explica, la indefensió enfront del SEPE és absoluta. Aquest atribueix el problema al devessall de casos i a un error informàtic “en el sistema de gestió central”. Des del Govern tampoc són molt més clars, més aviat tot el contrari.

El Secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey ha explicat que estan “accelerant els tràmits” mentre es busca un acord amb la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), per a realitzar els pagaments per endavant a principi de mes, és a dir, per al juny vinent.

Una situació que deixa a milers de famílies treballadores a la vora de l’abisme després de més de dos mesos i mig sense percebre cap mena d’ingrés i davant la impossibilitat de fer-se càrrec de les factures.

Així ho denunciava en el mateix diari Cristina, treballadora del sector del comerç; "En el meu cas sol m’han pagat 300 euros perquè fins i tot m’han descomptat els caps de setmana, estic preocupada, ningú ens dóna cap explicació”.

A més d’aquests problemes materials, molts dels afectats estan començant a tenir problemes psicològics propiciats per l’ansietat enfront de la falta de respostes i solucions potenciats pel confinament.

Aquesta situació límit és la conseqüència de la política del govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos i el seu constant intent per salvaguardar els beneficis de les grans patronals. A aquestes dades caldria sumar-li la quantitat d’autònoms i petits propietaris de comerços, així com dels milers de treballadors i treballadores en negre als que la política del govern ha deixat en un autèntica situació de crisi social i econòmica.

Aquesta és la gestió del capitalisme que fa el govern progressista de Sánchez i Iglesias, aquesta que Pablo Echenique defineix com un “mur de contenció social”. Res més allunyat de la realitat.

Gestió pura i dura dels interessos de la patronal que deixa a l’estacada a milions de treballadors i treballadores i amb els pitjors assots de la crisi encara per venir.

Et pot interessar: El pitjor mes d’abril de la història: a Catalunya l’atur augmenta en 50.763 persones

I també: Un programa anticapitalista i de classe per a enfrontar la catàstrofe econòmica que ve