Jovent

UNIVERSITATS

Milers de milions per a les grans empreses, mentre ens continuen imposant taxes per estudiar: Universitat gratuïta ja!

A gairebé un any de pandèmia les estudiants seguim abandones a la nostra sort i en condicions precàries. Amb protocols anticovid a les universitats que en moltes ocasions acaben sent arbitraris i irracionals, especialment centrats en restringir la vida cultural, política i social als campus. Mesures que, per descomptat mai s'han discutit amb els i les estudiants, ni tan sols amb els burocratitzats organismes de representació com a Juntes i Claustre, demostrant que això de la democràcia universitària no existeix.

Jaime Castán

@JaimeCastanCRT

dimarts 2 de març| edició del dia

A més, les mesures s’han aplicat sobre una situació de les universitats que ja era precària abans de la pandèmia, resultat d’anys de polítiques neoliberals i retallades en l’educació. I mentre es destinaran centenars de milers de milions d’euros de despesa pública i de fons europeus a “rescatar” a les grans multinacionals de l’IBEX35; l’educació segueix sense rebre la inversió necessària en infraestructures, professorat i personal no docent per a garantir els mitjans virtuals i presencials per a un ensenyament digne i segur, però sí que s’asseguren de cobrar-nos la totalitat de les matrícules.

Una situació que s’ha posat de nou de manifest durant l’època d’exàmens i el repunt generalitzat de casos de contagi, on la major preocupació de les universitats ha estat treure les avaluacions endavant, el mateix que el curs anterior. El pla d’exàmens presencials es va mantenir sense oferir alternatives en línia, generant-se aglomeracions en els passadissos de les facultats i en el transport públic. Però segons sembla el Covid només es contagia en les manifestacions de l’esquerra que el Govern “progressista” ve il·legalitzant.

Mentrestant la desocupació i la pobresa s’estenen entre la classe treballadora i altres sectors populars com una pandèmia paral·lela del propi capitalisme. En aquesta situació encara es fa més difícil si no impossible estudiar en la universitat, perquè moltes estudiants no podem pagar centenars i milers d’euros de taxes. Sobretot, dels màsters que, per si no fos prou, solen ser imprescindibles per a professionalitzar-se i cada vegada són més privatius. Al que cal afegir les despeses en materials i recursos de cada assignatura, així com la manutenció. Al mateix temps que les nostres famílies cada vegada tenen menys recursos i ens colpeja la desocupació i la precarietat laboral.

La universitat ja hauria d’haver estat gratuïta des de fa dècades i ara el problema es fa major. Quan a més ja és gratuïta o amb taxes ínfimes en alguns països europeus o en territoris com Andalusia. Així que, si no tenim una universitat totalment gratuïta, i això inclou també a les persones migrants a les quals la universitat encara els imposa taxes majors, és per falta de voluntat política. Tant per part de les jerarquies acadèmiques, com per part dels diferents governs que serveixen als interessos de l’IBEX35.

I això inclou als governs que es denominen “progressistes”, com l’estatal del PSOE i Unidas Podemos i el seu desastrós Ministre d’Universitats, Manuel Castells, com als governs autonòmics que de fet són els que més financen les universitats i imposen les taxes. A Aragó, on també governa el PSOE i Podemos, la secretària d’universitats Maru Díaz, parlava recentment en una entrevista que ella és partidària de la gratuïtat, però “a llarg termini”, com a objectiu per a 2030. Quan del que es tracta és de garantir ja la gratuïtat total per a tothom i les beques que siguin necessàries per a les estudiants amb menys recursos.

En definitiva, és necessari augmentar el finançament de l’educació, donant-li prioritat enfront dels milers de milions que es dilapiden en cossos policials i militars o en el pagament del deute. Però també amb forts impostos a les grans empreses i fortunes milionàries que continuen enriquint-se en plena pandèmia i que damunt se serveixen de la universitat i les seves recerques, així com d’altres finançaments públics, per a desenvolupar patents privades. Estan fins i tot fent negoci amb les vacunes contra el Covid, venent-les al millor postor i deixant sense accés als països més pobres.

Ara bé, per a revertir l’actual model d’educació neoliberal no podem confiar en els governs de torn ni en les promeses de partits “progressistes”. El propi Govern “progressista” d’Aragó secundava fa unes setmanes el projecte d’establir una nova base logística militar de més de 300 milions de cost i que molts partits justificaven dient que generaria ocupació, quan haurien d’estar contractant personal docent i no docent en instituts i universitats, així com personal sanitari i d’assistència social.

Per això les companyes i companys que militem en Contracorrent defensem l’autoorganització de les estudiants, al costat de la resta de treballadores i treballadors que també sofreixen la precarietat en els centres, per a donar la baralla per una universitat totalment pública, laica, gratuïta i lliure de precarietat laboral. Volem arrencar-los la gestió universitària a la “casta” acadèmica que des de les seves càtedres i institucions cobren quatre, cinc o sis mil euros mensuals i no mouran un dit; com als governs de torn que anteposen els interessos de les grans empreses i el pagament del deute a la banca, abans que l’educació o la sanitat.

Ens deixen sense estudiar, sense treballar, sense possibilitats d’independitzar-nos i damunt ens criminalitzen com a responsables dels contagis o per lluitar als carrers contra els atacs a la llibertat d’expressió i l’empresonament de rapers que qüestionen a una Monarquia corrupta. En definitiva, no deixen sense futur, sumits en l’ansietat i les depressions. Per això és necessari convertir la tristesa i la ràbia en organització.




temes relacionats

Universitat   /    Jovent   /    En Català

Comentaris

Comentar