Més de la meitat dels joves que tracten d’accedir a un Grau Superior a Madrid es van quedar sense plaça, tal com denuncia el sindicat Comisiones Obreras. Un problema que s’agreuja quan es tracta de graus d’alta demanda, com els relacionats amb disciplines sanitàries on el 90% de les sol·licituds es rebutgen.
Els i les joves accedeixen a una Formació Professional on l’empresa privada cada vegada té més poder. Les FP públiques inclouen un gran nombre d’hores de pràctiques (en alguns casos com en l’FP dual duren un curs sencer) que les empreses privades utilitzen per nodrir-se d’una mà d’obra barata durant diversos mesos seguits. En molts casos, a més, l’empresa no ha de realitzar cap pagament als estudiants, per la qual cosa es tracta de treball gratuït.
En el cas de Madrid i Catalunya els estudiants “paguen per treballar” atès que els governs autonòmics mantenen unes taxes per a la FP superior de 400€ que suposen un impediment més per a les famílies més precàries, que no sols no poden permetre’s la matrícula en un centre privat, sinó que a més han de pagar una matrícula per a una formació enfocada a instruir als seus fills per accedir a un mercat altament precaritzat.
A causa de la gran quantitat d’estudiants que no poden accedir als centres públics, a Madrid i Catalunya s’han multiplicat el nombre de matriculacions en la formació privada. Entre Graus Mitjans i Superiors, l’increment en l’última dècada ha estat d’un 105% a Madrid. Una situació que recorda a la situació que també es viu en els col·legis d’aquest territori, on en el curs 2019/20 40.000 estudiants van haver de desplaçar-se del seu districte, sovint a centres privats o concertats.
El sindicat UGT denuncia que l’augment de places any a any és molt insuficient i consideren que l’augment de sol·licituds s’ha convertit en una oportunitat de negoci que estan aprofitant les empreses privades per a augmentar l’oferta de places. Una cosa amb la qual el govern del PP, amic de les empreses, no té cap problema i que també s’accepta amb esbalaïdora permissivitat per part de la Generalitat catalana, suposadament més “progressista”.
En el cas de Madrid, es tracta de la comunitat que menys inverteix de l’Estat espanyol en educació pública per alumne. Segons dades del Ministeri d’Educació, la inversió per estudiant en els centres públics és mil euros inferior a la mitjana nacional. En canvi, el desemborsament en centres concertats ha augmentat des de 2009 per sobre del 26%. En aquesta Comunitat, a més, hi ha unes cinc vegades més places en el Batxillerat privat que en el públic, mentre que l’oferta de la FP privada ha augmentat en l’última dècada l’obscena xifra d’un 700%.
El sindicat UGT denuncia que l’augment de places any a any és molt insuficient i consideren que l’augment de sol·licituds s’ha convertit en una oportunitat de negoci que estan aprofitant les empreses privades per augmentar l’oferta de places. Una cosa amb la qual el govern del PP, amic de les empreses, no té cap problema i que també s’accepta amb esbalaïdora permissivitat per part de la Generalitat catalana.
En el cas de Madrid, es tracta de la comunitat que menys inverteix de l’Estat espanyol en educació pública per alumne. Segons dades del Ministeri d’Educació, la inversió per estudiant en els centres públics és mil euros inferior a la mitjana nacional. En canvi, el desemborsament en centres concertats ha augmentat des de 2009 per sobre del 26%. En aquesta Comunitat, a més, hi ha unes cinc vegades més places en el Batxillerat privat que en el públic, mentre que l’oferta de la FP privada ha augmentat en l’última dècada l’obscena xifra d’un 700%.
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) May 18, 2023
Quelcom que no només depèn de la Comunitat: els Pressupostos de 2023 aprovats pel govern del PSOE i Unidas Podemos continua infrafinançant els serveis públics com la sanitat i l’educació, perquè la mínima pujada pressupostària es contraresta amb l’elevada inflació de l’any anterior. Tot això mentre les prioritats són clares: el pressupost militar i en defensa va augmentar en aquests PGE un 26%, fent que els pressupostos siguin els més militaristes dels últims quaranta anys.
És necessari que estudiants, professionals de l’educació i la resta de la classe treballadora exigim una educació 100% pública i gratuïta, on les empreses privades deixin de decidir què estudiem i quant ens costa, alguna cosa que succeeix d’igual manera en la universitat, a través dels Consells Socials. Hem d’exigir la fi de les taxes prohibitives també en la formació professional i un augment de places que permeti que l’estudiantat pugui accedir al grau del seu gust sense necessitat d’haver d’anar a escola privada.
