El Papa va estar aquest cap de setmana a Irlanda on encara el culte a l’Església Catòlica segueix tenint molt pes. En la seva visita va dir tenir "vergonya" pels casos d’abús sexual dins de les seves files. El seu discurs va ser un "vergonyós intent" d’evitar assumir la seva responsabilitat, diuen les víctimes.
És tal la indignació contra l’Església pels molts casos de violacions i assetjaments a menors que van sortir a la llum, que en els discursos oficials el Primer Ministre va haver de reclamar-li a Francisco, que "no es necessiten paraules, sinó fets".
És tal el rebuig a aquesta institució, per la defensa que fa d’aquests cures pederastes, que diferents artistes van organitzar, per "rebre" al Papa mostres de carrer contra aquesta institució i es van realitzar manifestacions en el mateix sentit.
Va ser en el retorn d’aquest viatge que un periodista li va preguntar què li diria als pares que detectin orientacions homosexuals en el seu fill. La resposta de Bergoglio, no sorprèn. "Quan això es manifesta des de la infància, hi ha moltes coses per fer per mitjà de la psiquiatria, per veure com són les coses. Una altra cosa és quan això es manifesta després dels 20 anys", va dir Jorge Bergoglio.
"Els diria, en primer lloc, que resin, que no condemnin, que dialoguin, entenguin, que donin espai al fill o a la filla", va agregar.
Parafrasejant a Alberto Kornblihtt, “No, no està bé, està malament”. Els homosexuals no han d’anar a cap psiquiatre. Va ser en el mes de juny d’aquest any que l’Organització Mundial de la Salut va finalitzar l’onzena revisió de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11). Totes les categories relacionades amb les persones trans s’han eliminat del capítol sobre trastorns mentals i del comportament.
Una conquesta parcial s’havia donat en el 17 de maig de 1990, quan l’Organització Mundial de la Salut va eliminar a l’homosexualitat del llistat de malalties mentals, després de dècades en les quals aquesta fos considerada una perversió possible de ser tractada.
El primer llatinoamericà, i provinent de la “fi del món”, està al centre de poder de Roma. El rol de Bergoglio sota la dictadura, quan era delegat “provincial” de l’ordre jesuïta a l’Argentina, segueix generant polèmica, per això se l’acusa d’haver estat un encobridor.
És per aquest tipus de declaracions i comportaments que la separació de l’Església de l’Estat és una consigna que se sent molt a Argentina, pais de neixament de Francisco, sobretot després del 8 d’agost quan 38 senadors i senadores van decidir per sobre de milers de joves, dones, treballadores, estudiants i activistes que van copar els carrers del Congrés.
