Internacional

ALEMANYA

Més d’un milió de berlinesos a favor de l’expropiació de les empreses immobiliàries

El passat diumenge els ciutadans de Berlín van votar a favor de l'expropiació de les grans empreses immobiliàries. Amb una majoria del 56,4%, van votar a favor de retornar uns 240.000 habtitages a la propietat pública. Cal celebrar aquest resultat. Però els accionistes de la immobiliària Vonovia també tenen motius per a celebrar. Com encaixa tot això?

dimecres 29 de setembre| edició del dia

Després d’hores de discussió sobre les projeccions per a les eleccions al parlament federal alemany i regional a Berlín, per fi estaven disponibles les primeres projeccions del referèndum "Expropiar Deutsche Wohnen und Co." (DWE). Més d’un milió dels 2,6 milions de votants estaven a favor d’expropiar als grans propietaris. Es tracta d’una votació històrica que mostra clarament com les consignes radicals poden arribar a àmplies masses.

La crisi del mercat de l’habitatge capitalista, que empeny a la gent a la falta d’habitatge i al desplaçament, fa que les demandes anticapitalistes d’expropiació siguin sobtadament capaces d’obtenir un suport majoritari. El resultat és una victòria per al moviment dels inquilins, que porta anys organitzant-se contra el Senat de Berlín, que defensa als agents immobiliaris i desallotja a les persones que no arriben a cobrir el cost dels habitatges amb violència policial.

Els vots a favor de l’expropiació són, significativament, més vots que els obtinguts per l’SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany), els Verds i Die Linke junts, la qual cosa ens mostra que la demanda d’expropiació té una àmplia base més enllà dels partits governants i que el pròxim govern de Berlín estarà sota molta pressió política si va en contra de la decisió de la majoria.

No obstant, el resultat positiu del referèndum no significa en absolut que els pròxims partits del Govern local apliquin les exigències votades. Ja en vespres de les eleccions, els dos partits ara més forts, l’SPD i Els Verds, han expressat la seva oposició o les seves crítiques a la qüestió de l’expropiació.

La pròpia Franziska Giffey, probablement la futura alcaldessa, declarava després de les eleccions: "Continuo creient que les expropiacions no ajuden a crear ni un sol pis nou ni a resoldre la gran qüestió de l’habitatge assequible". Així que Giffey no executarà les expropiacions. No obstant, després va dir que l’SPD respectarà el resultat del referèndum, la qual cosa demostra la pressió política del moviment d’inquilins i del DWE sobre els partits governants.

Quan se li va preguntar què significava això, va anunciar revisions legals i consultes de constitucionalitat, la qual cosa indica que, en primer lloc, està utilitzant tàctiques dilatòries per a guanyar temps per a si mateixa i per a les empreses, i, en segon lloc, vol utilitzar qualsevol sortida legal i engany contra el referèndum. Ja vam veure com va reaccionar el Tribunal Constitucional contra la mesura que imposava la limitació dels augments de lloguers a Berlín, i com l’SPD es va alegrar per dins.

Però el que l’SPD pot fer en el seu lloc, ho va demostrar abans-d’ahir, quan va tornar a comprar uns 14.750 pisos a les immobiliàries Vonovia i Deutsche Wohnen, de manera que les empreses van guanyar uns 2.000 euros per metre quadrat més del que havien pagat originalment al Senat en el curs de les privatitzacions dels anys 2.000.

Per això, també és comprensible que la cotització de Vonovia, el gegant immobiliari afectat per una possible expropiació, pugés quatre punts percentuals després de conèixer-se els resultats de les eleccions a la Cambra de Representants, malgrat el resultat del referèndum. Òbviament, els accionistes són conscients que el pròxim govern de Franziska Giffey no farà complir la voluntat del poble, sigui com sigui la constel·lació governamental que sorgeixi.

No obstant això, serà important la decisió del partit reformista Die Linke: si accepta participar en el Govern i minvar així a una part del moviment, encara que de fet el govern no tingui perspectives d’aplicar les expropiacions. O si es manté el seu suport a la iniciativa, la qual cosa només pot significar que ha de rebutjar una coalició de govern amb l’SPD i els Verds, i en el seu lloc secundar activament el moviment des de l’oposició.

Els últims anys del moviment d’inquilins han demostrat clarament que els berlinesos no poden confiar en els partits del Senat local i només poden confiar en el poder de la mobilització independent.

Així que per a mantenir la perspectiva d’una expropiació seriosa, la pressió del carrer no ha de cedir. Els partits ja han demostrat clarament que no volen prendre’s de debò la votació. Més d’un terç dels berlinesos, persones sense passaport alemany, no van poder votar en el referèndum. Encara que són ells els que senten amb especial intensitat la pressió del mercat immobiliari, no van poder emetre el seu vot.

Al carrer, no obstant, poden lluitar junts - independentment de si tenen o no passaport alemany - per l’expropiació sense indemnització, per no donar a Deutsche Wohnen i companyia ni un cèntim i per utilitzar els diners en el seu lloc per a millorar l’educació i la integració de les empreses subcontractades dels hospitals.

El pròxim govern de Berlín s’enfrontarà a una àmplia oposició social que va votar a favor de l’expropiació. Ara és important que el moviment d’inquilins no s’adapti al govern, sinó que enviï un senyal clar, ja durant les primeres negociacions de la coalició, que el referèndum i la necessitat d’expropiació no han d’obviar-se i que està disposat a utilitzar tots els mitjans - des de mobilitzacions i vagues conseqüents fins a vagues de lloguer- per a lluitar per l’expropiació.




temes relacionats

Lloguers   /    Dret a l’habitatge   /    Habitatge   /    Eleccions Alemanya   /    Berlín    /    Internacional

Comentaris

Comentar