Política Estat espanyol

CRISI GOVERN I FORCES DE SEGURETAT

Marlaska augmenta el salari a la Guàrdia Civil i la policia, mentre 1 milió de treballadors no han cobrat l’ERTO

El ministre d'interior anunciava ahir, enmig de la crisi amb les forces de seguretat de l'Estat, un important augment salarial a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, en un intent per aplacar els ànims després de la destitució de Pérez dels Cobos i la posterior dimissió del número 2 de la Guàrdia Civil, Laurentiño Ceña.

dimecres 27 de maig| edici� del dia

247 milions d’euros invertirà el Govern per equiparar les nòmines de policies i guàrdies civils amb les policies autonòmiques. Aquest augment és el tercer tram d’un paquet signat per Rajoy en 2018 amb les associacions del sector. Però l’anunci per a fer efectiu aquest augment arriba avui, enmig de la major crisi del govern amb les forces de seguretat, arran de la destitució de Pérez dels Cobos i la posterior dimissió del general Laurentiño Ceña, número 2 de la Guàrdia Civil.

L’augment per als agents policials i guàrdies civils serà retroactiu a l’1 de gener i s’anirà implementant en els pròxims dies. Amb aquest anunci, Marlaska intenta calmar l’incendi en el capítol d’enfrontament amb la direcció de la Guàrdia Civil, arran de l’informe presentat per aquesta força davant la jutgessa Carmen Rodríguez Medel, qui investiga l’actuació del govern en autoritzar la manifestació del 8M.

La moguda de la jutgessa, sol·licitant a la Guàrdia Civil que s’informés a ella de manera directa, sense passar pel Govern, així com el propi informe de la Guàrdia Civil, que afirma que el Govern central sabia que hi havia perills per a la sanitat pública abans de la manifestació del passat 8M, constitueixen dos durs cops per al Govern del PSOE i Unidas Podemos. I just després d’una setmana signada per la crisi interna, després dels vaivens de l’acord amb Bildu per a derogar la reforma laboral, que va acabar en un bluf.

El partit judicial, i les forces de seguretat de l’Estat, amb forta afinitat política amb la dreta i l’extrema dreta, semblen sumar-se així a la “guerra de guerrilles” que l’oposició de dreta ha declarat a l’executiu, apel·lant, fins i tot, a la mobilització de carrer dels seus simpatitzants, per a desgastar-lo el més possible i preparar un escurçament de la legislatura cap a 2021.

Però, quina ha sigut la resposta del Govern davant aquesta ofensiva? Ni més ni menys que endolcir-li la butxaca a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional, destinant una ingent quantitat de fons públics que podrien haver-se destinat a pagar els ERTO de gairebé un milió de treballadors que no cobren ni un euro des del mes de març.

La guerra pel balanç del primer embat de la crisi de la Covid-19

El líder del PP, Pablo Casado, va qualificar d’“agressió a la Guàrdia Civil” la destitució de Pérez dels Cobos, al mateix temps que exigia una compareixença de Marlaska en el Congrés. Per part seva, la jutgessa Rodríguez Medel continuava amb la seva recerca sobre les responsabilitats del Govern en la propagació de la Covid-19, enviant a declarar al delegat de Govern a la Comunitat de Madrid, José Manuel Franco, imputat per a autoritzar concentracions massives uns dies abans de declarar-se l’Estat d’alarma.

I encara que l’informe de la Guàrdia Civil se suposava confidencial, diversos mitjans van començaven a filtrar el seu contingut aquest dimarts, plagat de “faules” i informació tergiversada. Així, per exemple, segons LaSexta, l’informe sosté que “el 30 de gener de 2020, l’OMS qualifica l’actual brot de Covid-19 com a pandèmia”, quan en realitat ho va fer l’11 de març; o que algunes ministres socialistes portaven guants morats en la manifestació perquè ja sabien sobre la gravetat de la pandèmia. Tot indicaria que es tracta d’un “informe” a la mesura de la imputació del Govern, tal com pretén l’oposició de la dreta.

Es podria dir que el PSOE està bevent una mica de la seva pròpia medicina. Altres informes de la Benemèrita, també replets d’informació tergiversada, van ser la base del testimoniatge del mateix Pérez dels Cobos en el judici en el Suprem contra els líders sobiranistes. Llavors no van dubtar a donar-lis credibilitat i usar-los, per mitjà de l’Advocacia de l’Estat, per a la seva acusació de sedició.

Així i tot, si quelcom pot afirmar-se, és que la gestió de la crisi ha estat pèssima des del començament, amb una falta completa de transparència, informacions confuses i contradictòries (un dia es deia que no feien falta màscares, a l’altre dia eren obligatòries, etc.). I, sobretot, la negativa del Govern de prendre mesures radicals com la confiscació efectiva de tot el sistema de la sanitat privada, la realització de test massius, o la reconversió d’empreses per a la producció de respiradors i màscares, que haguessin contrarestat el col·lapse del sistema sanitari. Quelcom que de conjunt -excepte mesures parcials plantejades demagògicament, com els tests- no critica l’oposició de dreta, ni l’aparell judicial, ni molts menys les forces repressives, que són enemigues de qualsevol mena de qüestionament als beneficis dels capitalistes.

Digues-me el teu currículum i et diré qui ets

Qui és la jutgessa que investiga al Govern per autoritzar la manifestació del 8M? Rodríguez-Medel prové d’una família de Guàrdies Civils, és filla, germana i néta d’integrants d’aquesta força, i forma part de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura. Va tenir al seu càrrec la recerca pel cas del “màster” de Pablo Casado i ha participat en diversos casos mediàtics.

El qui té un CV més inflat encara és Pérez Cobos, el destituït. Responsable de la coordinació entre els Mossos, la Guàrdia civil i la policia amb l’objectiu de reprimir l’1-O i impedir el referèndum català, prové d’una família amb militància activa en la dreta i l’extrema dreta. Molt abans de l’1-O, en 1992, va ser imputat per tortures a un detingut d’ETA, i absolt. També s’ha conegut que sent molt jove es va presentar com a voluntari per a donar suport al cop d’estat de Tejero el 23F.

Et pot interessar: Destituït Pérez de los Cobos, l’enemic número u del poble català

Però en aquest duel curricular no podem oblidar-nos de Marlaska, actual ministre de l’interior. El TEDH va condemnar sis processos que va instruir per no investigar tortures i l’Audiència Nacional va reconèixer confessions obtingudes per tortura en una altra causa. Grande-Marlaska també va reactivar la persecució a Batasuna, va asseure en la banqueta al setmanal El Jueves i va exigir penes contra activistes del 15M i tuitaires.

Queda clar que, contra les croades de l’extrema dreta, la Guàrdia Civil o el poder judicial, no és cap alternativa el “mal menor” del Govern de Sánchez, Marlaska i Pablo Iglesias, que per a apagar incendis premia als policies i guàrdies civils, mentre milions de treballadores i treballadors precaris segueixen sense cobrar ni rebre cap ingrés des del mes de març.




temes relacionats

Grande-Marlaska   /    Policía Nacional   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Dreta   /    Extrema dreta   /    Política Estat espanyol   /    Casta Judicial   /    Guàrdia Civil   /    PSOE

Comentaris

Comentar