Aquests dies a Catalunya s’estan donant anuncis d’una possible vaga de Sanitat. Quines perspectives hi ha de donar-li continuïtat a la vaga del 10 de març de 2021, quan va parar tot el sector sanitari contra la precarietat laboral, convocat per la Mesa sindical de Sanitat de Catalunya contra la precarietat, les retallades i la privatització de la sanitat pública?
Si. Una vaga pels serveis públics de la sanitat i dels serveis socials. Van participar sectors d’ambulatori, ambulàncies, hospitals, SAD, teleassistència... No sols els metges, sinó totes juntes per una qualitat assistencial d’un servei públic com ha de ser la salut de les persones.
Quina és la situació ara mateix de la sanitat a Catalunya?
La situació avui dia a Catalunya és que des de fa 40 anys hem perdut un poder adquisitiu de més del 50%. És a dir, avui dia cobrem un 50% menys del que ha pujat el cost de la vida. Portem retallades rere retallades, perquè la part pública de la sanitat sembla que no tenim drets laborals, dret a la conciliació ni dret a un salari digne. Tot pel simple fet de treballar per a la funció pública.
Tenint en compte aquesta situació, una mobilització en la sanitat pública catalana és inevitable?
Ho estem parlant, si. Hi ha veus crítiques en tots els sectors de la sanitat pública. El problema que personalment veig és que les mobilitzacions a curt termini pugen molt ràpid i baixen molt ràpid. El que si que caldria fer és organitzar-se d’una forma més pausada i mantenir una reivindicació en un espai llarg de temps i una lluita indefinida o vaga indefinida. A veure si així, ja que ens han tractat com a herois (durant la pandèmia), també ens tracten com a persones i tenim drets laborals.
Està afectant la situació mundial de guerra i l’augment dels preus als salaris de la sanitat pública?
Sí. En la taula de sanitat pública s’ha fet un pacte -signat pels sindicats majoritaris- perquè ens pugin un 3,5% enguany quan l’IPC ha pujat més d’un 10%. I hi ha un pacte que en tres anys si puja més l’IPC o hi ha més crisi ens pujaran fins a un 9%. Unes dades que tant el Banc d’Espanya com els economistes estan dient que no es donaran perquè no ens puguin aplicar aquesta pujada de salari. És a dir, és un pacte signat que totes sabem que no succeirà. Tornarem a mobilitzar-nos, ens estan tornant a enganyar.
I a nivell d’esgotament postpandèmia del personal, la saturació i les jornades laborals continuen sent una realitat?
Lògicament el personal està esgotat. Estem parlant que l’atenció sanitària és continuada. Treballem 365 dies a l’any, per tant 365 dies podem estar sense les nostres famílies. Totes estem esgotades, des de nosaltres fins als zeladors, companyes de la neteja externalitzades, totes estem esgotades.
Hem passat una pandèmia i hem vist situacions que la resta de la població només pot imaginar i hem rebut aplaudiments i una medalla. No volem medalles, volem condicions dignes de treball.
Les condicions de conciliació familiar avui dia són nul·les. Amb les retallades ens van augmentar a treballar 37 hores i mitja, quan abans treballàvem 35 hores. Ens van llevar dies de festa de lliure disposició. I tot això fins i tot no s’ha revertit. Una situació precària no, el següent.
Hi ha un mal concepte que tots els funcionaris cobrem 5.000 euros i aquesta no és la realitat. Hi ha funcionaris o estatutaris, en el cas de Catalunya, que no arriben a 1.000 euros. Sembla que pel simple fet de ser estatutari no puguis lluitar per unes bones condicions laborals o per un salari digne.
“Tornarem als carrers amb tot el sector sanitari de Catalunya unit”
✍️Entrevista a Maribel, secretaria d’acció de @CGTCatalunya enfermera del Hospital Bellvitge @CGTBellvitge pic.twitter.com/mN57MME6oT— EsquerraDiari.cat (@EsquerraDiari) November 28, 2022
