No és que els governs europeus, i en particular el francès, pensin que al coronavirus se’l pot derrotar a cops i bales de goma, sinó que es preparen per a portar endavant una gestió repressiva de la pandèmia amb confinaments selectius i tocs de queda sobre les poblacions més vulnerables, que són casualment són on viuen aquells que cada dia han d’anar a treballeu sense cap mena d’element de protecció personal i en transports abarrotats on s’arrisquen a un contagi gairebé segur.

El Govern francès d’Emmanuel Macron ha anunciat aquest dimecres que 12.000 agents seran desplegats cada nit per a vigilar el compliment del toc de queda que entrarà en vigor el dissabte. Es tracta d’una mesura autoritària que pretén ocultar el fracàs d’una gestió sanitària erràtica. Una estratègia que, a més de no treure conclusions de la primera onada, va ser còmplice de la circulació accelerada del virus durant l’estiu. Lluny de "controlar" el virus, el Govern francès ha optat per la recuperació econòmica en detriment de la salut de les i els treballadors. I la manera de garantir-ho és amb repressió als anomenats essencials, augment de sous i bons per a la Policia que garanteixi el toc de queda i fins a 1.000 milions d’euros de subsidis per als empresaris.

Els beneficis abans que la salut
El toc de queda des de les 9 de la nit a les 6 del matí s’estendrà durant un mínim de quatre setmanes a París i la seva regió (Illa de França) i les àrees metropolitanes de Marsella-Aix en Provence, Lió, Lilla, Rouen, Tolosa, Grenoble, Montpeller i Saint Etienne. Uns 20 milions de persones viuen en aquestes zones (gairebé un 30% de la població francesa).

L’objectiu del Govern és reduir la incidència de la pandèmia per a evitar la saturació de les unitats de vigilància intensiva. Es vol passar de l’entorn dels 20.000 casos diaris actuals a 3.000-5.000, i del 32% de llits de vigilància intensiva ocupades per pacients de covid-19 a nivell nacional al 10-15%. A la regió de París, aquesta xifra aconsegueix ja el 46%.

Aquesta corba de contagis que es va disparar no sols a França sinó en la majoria dels països europeus, té a veure amb la negativa dels governs en tots aquests mesos a enfortir el sistema de salut que es troba delmat després de dècades de polítiques neoliberals. En el seu lloc van destinar milers de milions de dòlars en rescats als grans empresaris i van especular amb la possibilitat de tenir una vacuna ràpida que els permeti no haver de gastar un centau en la salut pública. El resultat directe d’aquesta política és el creixement actual de l’ocupació dels llits de teràpia intensiva.

Durant la primera ona França ja va veure com la militarització dels barris populars per a fer complir l’estat d’alarma tenia com a objectiu acoquinar a les i els treballadors que es veien obligats a sortir a treballar per a poder viure. Aquests arriscaven la seva vida cada dia en exposar-se a contagis per no comptar amb elements de protecció personal i a la nit quan tornaven a les seves cases eren perseguits i assetjats per la Policia.

En aquesta oportunitat uns 12.300 agents de diferents cossos de seguretat (Gendarmeria, Policia Nacional, Policia Municipal) vigilaran el compliment del toc de queda durant el qual les persones no podran sortir de les seves cases.

Aquest serà el tercer toc de queda que viurà París en la seva història. El primer va ser el que va imposar l’ocupació nazi entre 1940-1944 durant la Segona Guerra Mundial, el segon es va implantar a l’octubre de 1961, contra les persones d’origen algerià durant la guerra d’independència d’Algèria, i va concloure al març de 1962, amb la signatura de l’alto-el-foc en el conflicte que tenia a França com a potència colonial.

El toc de queda és un mètode autoritari que França ja utilitza com a part de la seva gestió colonial a Guyana. Tot i que que els periodistes esperaven que Macron utilitzi un terme menys marcial del tipus "tancada nocturna", Macron no va tenir problema a parlar obertament de "toc de queda", la qual cosa expressa el seu desig de ser el "cap d’un Estat fort", amb una estratègia que fins ara només ha permès en gran manera al virus circular i propagar-se.

Que es tracta d’una gestió repressiva a favor dels guanys dels empresaris i contra la salut dels treballadors francesos ho demostra el fet que paral·lelament a les previsions de retallades pressupostàries per als hospitals, en ple rebrot, Macron va anunciar un augment de 320 milions d’euros per al ministeri de l’Interior, 15 milions per a bons destinats als policies que facin treball nocturn i uns 1.000 milions de rescat per als grans empresaris i el sistema financer.