Una victòria pírrica
Amb el 58,4% dels vots emesos, Emmanuel Macron va ser reelegit aquest diumenge a la nit com a president de França, derrotant a Marine Le Pen, que va obtenir un 41,6%. Es tracta d’una victòria que amaga una abstenció massiva, mai vista des de 1969 per a una segona volta de les eleccions presidencials.
Aquesta vegada l’abstenció va aconseguir el 28,2%, superior al 25,3% de 2017 quan també s’havien enfrontat Macron i Le Pen. A això se sumen un 6,4% de vots en blanc i nuls. Suficient per a convertir a Emmanuel Macron en el president amb pitjor elecció de la Cinquena República.
Aquests resultats constitueixen una falta de legitimitat de la qual el nou president electe és perfectament conscient. En per això que en tots els mitjans de comunicació comentaristes i afins d’Emmanuel Macron estan repetint que és una "gran victòria" per ser el primer president de la Cinquena República a ser reelegit sense tenir un govern oposat al seu color polític com a primer ministre (cohabitació), com va ser el cas de la reelecció de Mitterrand i Chirac, després del govern del mateix Chirac en 1986 o Jospin del PS en 1997. És a dir, una manera de convertir el triomf de Macron en un assoliment i d’amagar la realitat de la seva baixa elecció sota la catifa.
Malgrat les pressions per a bloquejar a la ultradreta, que es van multiplicar entre la primera i la segona volta, així com els anomenats d’organitzacions polítiques i sindicals a votar per Macron, o no votar per Le Pen, aquest resultat marca la profunda crisi del discurs buit malmenorista de "defensa de la republica". Això permet a Marine Le Pen obtenir un resultat històric, aconseguint capitalitzar el rebuig visceral a la política d’Emmanuel Macron, amb votacions particularment altes en algunes regions i territoris d’ultramar.
El desafiament de Macron: governar amb una legitimitat feble
El desafiament per a Macron serà, per tant, governar el país amb una base social tan feble i un projecte d’atacs a les conquestes socials per davant.
Si bé en el seu discurs del diumenge a la nit va posar l’accent en l’increment de vots entre la primera i segona volta, la veritat és que només va sumar poc menys de 10 milions de vots dels 49.000.000 de votants registrats. En suma, el 80% de la població no va votar per ell.
"El que em preocupa sobretot, més enllà dels resultats del diumenge, són els pròxims cinc anys", explicava fa uns dies un ministre, segons informa el lloc Mediapart. “El segon mandat de Macron serà diferent del primer. Haurà d’estar tan actiu en política com en economia (...) cal recrear el debat dins de la política per a evitar que la lluita se de als carrers”, apuntava per la seva part el exprimer ministre de Chirac, Jean-Pierre Raffarin.
Amb mesures com l’atac a les pensions, el treball obligatori per als beneficiaris del sistema de seguretat social, la duplicació de les forces policials als carrers o la continuació de l’ofensiva islamófoba, el lustre vinent serà explosiu i hem de preparar-nos per a això.
Davant els atacs de Macron i la seva reforma de les pensions, preparar un bloc per a resistir
En aquesta perspectiva, Macron busca renovar els seus mètodes per a continuar amb la seva ofensiva social generalitzada. És per això que entre la primera i segona volta va prometre, entre altres coses, una gran conferència dedicada a discutir els temes socials i de pensions. Si bé els dirigents sindicals han multiplicat els senyals favorables en aquest sentit, és fonamental rebutjar aquest parany del “diàleg social”. El que es necessita, més que tornar a asseure’s en una taula de diàleg, és un pla de lluita a l’altura dels embats del futur govern.
Per part seva, la Unió Popular de la centreesquerra de Jean-Luc Melenchon va destacar que la clau és pensar en el que va definir com una "tercera volta electoral", pensant en les eleccions legislatives, que es realitzaran el 12 de juny.
Melenchon, que havia fet de la lluita contra la "monarquia presidencial" i de barallar per acabar amb la Cinquena República i construir una Sisena República un dels seus cavalls de batalla, sembla haver descobert que al final el Primer Ministre de l’actual Cinquena República posseïa tots els poders. És que a França el primer ministre és triat en el parlament, on Macron no té majoria. Aquesta aposta electoral, col·locada íntegrament en el terreny de les institucions, constitueix un atzucac enfront dels atacs que s’aveïnen.
Si bé les futures grans batalles de la lluita de classes són inevitables, és urgent dotar a la classe treballadora d’un programa i una estratègia a l’altura, i preparar una “tercera volta” social als carrers, a través de la mobilització. En els últims cinc anys, va ser el carrer i no un primer ministre la que ha fet retrocedir a Macron i fer tremolar al seu govern. En aquest sentit, urgeix treballar en la constitució d’un bloc de resistència, capaç d’oposar-se frontalment al macronismo i preparar la resposta en el terreny de les vagues i manifestacions.
