Aquest dimarts s’ha anunciat l’aprovació per part del Consell d’Estat de l’esborrany del reial decret per a la modificació de la Llei d’Estrangeria. El projecte és una proposta de José Luis Escrivá, ministre del PSOE d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern “progressista”, de sobres conegut per les seves polítiques d’ajust en temes com les pensions o els interins.
L’aprovació del text es preveu per al pròxim Consell de Ministres del 26 de juliol o del 2 d’agost, després del qual serà publicat en el BOE i entraria en vigor transcorreguts 20 dies, segons les fonts ministerials a les quals ha tingut accés El País.
L’objectiu d’aquesta reforma seria, segons Escrivá, afrontar els “creixents desajustaments del mercat de treball associats a l’escassetat de mà d’obra”. Una “escassetat” que busca ser suplerta amb la contractació de persones migrants de baixa, mitjana i alta qualificació que encara són al seu país, mitjançant la simplificació dels tràmits de regulació a través de “mecanismes de contractació més àgils”.
La reforma no contempla en cap cas suprimir els aspectes més reaccionaris de l’actual Llei d’Estrangeria, que és el corpus legal amb el qual es calciguen els drets i es reprimeix a centenars de milers de persones que han arribat o intenten arribar a l’Estat espanyol fugint de la misèria i la guerra. Molt menys contempla la seva derogació. El seu únic propòsit és introduir mecanismes per a regular una part de la migració assegurant mà d’obra barata i precària per ser explotada “a la carta” per les empreses espanyoles.
El mecanisme que planteja Escrivá per aconseguir aquest objectiu és estendre a altres sectors règims de treball com el que ja s’aplica a treballadores i treballadors temporers que venen a treballar al camp. D’aquesta manera el ministre “progressista” cerca generar una nova “oferta” en el “mercat” de treball perquè s’ocupin llocs que, per les males condicions laborals imposades per les empreses i garantides pel Govern, difícilment són ocupades per treballadors natius o migrants ja assentats en l’Estat espanyol, com el cas de l’hostaleria o determinats treballs de cures. Així, en lloc de millorar aquestes condicions laborals, es busca contractar mà d’obra barata que, a més, torni als seus llocs d’origen una vegada que l’empresa considera que ja no la necessita.
Recordem com en els últims mesos hem vist com empresaris de tot pelatge es queixaven de la falta de cambrers, perquè no estaven disposats a treballar amb “contractes de 4 hores”, però amb una jornada real de 12 hores 6 dies a la setmana, per 500 euros miserables.
Segons l’INE, el nombre de llocs vacants sense ocupar en 2021 va aconseguir els 109.085, la immensa majoria en el sector serveis (88%). Aquestes dades van trencar tots els rècords d’anys anteriors, considerant que tals registres només existeixen des de l’any 2013.
Si encara les xifres d’atur se situen entorn del 13%, i pressuposant que aquestes dades no reflecteixen irregularitats de l’economia submergida, com s’entén la “escassetat de mà d’obra”? Senzill: perquè moltes empreses volen imposar pitjors condicions laborals per augmentar beneficis en un context de crisi.
És en aquesta situació on apareix aquesta reforma que tracta d’obtenir a l’estranger una mà d’obra que accepti pitjors condicions laborals i així, abaratir també els salaris de la classe treballadora nativa. Una mà d’obra migrant que, a més, pels mecanismes de la pròpia Llei d’Estrangeria que es mantenen intactes, es troba sotmesa a un règim en el qual, si no es mostra submisa, si es rebel·la contra la super explotació a la qual és sotmesa o denúncia aquestes situacions, corre el risc de ser deportada automàticament del país.
Al mateix temps que el Govern “progressista” desplega una política de “migració ordenada” per satisfer les necessitats del capitalisme imperialista espanyol, continua militaritzant les fronteres de la “Europa fortalesa” i donant curs a la repressió més salvatge contra les persones migrants, com va succeir en l’última massacre de Melilla. Encara més, el Govern va aconseguir que la Cimera de l’OTAN inclogués, a la regió del Sahel, juntament amb Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, com a regions amb potencial "desestabilitzador", especialment pels fluxos migratoris, als quals es defineix com a “amenaces hibrides” i podrà enfrontar-se amb la força militar de l’Aliança.
És el discurs de l’extrema dreta, però aplicat per la suposada “esquerra” en el Govern, al capdavant de l’agenda imperialista i neoliberal. Pals i mort a les fronteres, i una classe obrera migrant que vingui amb contracte d’origen, que s’estigui callada i que es torni quan ja no es necessiti.
Enfront d’aquesta reforma reaccionària, de res serveixen els laments i declaracions en la premsa dels ministres neo-reformistes d’Unidas Podemos, que renten les seves culpes en el discurs, però continuen sent part i sustentació d’un govern imperialista profundament reaccionari i anti immigrants.
Contra el racisme institucional, la repressió, la persecució i la super explotació de la població migrant, només és possible lluitar amb un programa que atac d’arrel les polítiques reaccionàries de l’Estat: cal exigir la derogació immediata de la llei d’estrangeria, el tancament de tots els CIE, la regularització immediata de totes les persones migrants i posar fi a la política de rearmament imperialista que només serveix per continuar espoliant altres pobles del món, generant noves guerres i fams que són el teló de fons de les crisis migratòries.
La reforma de Escrivà de la ley de extranjería solo busca mano de obra migrante en sectores precarios Seguirá permitiendo escenas como las de Tarajal, Melilla y Ceuta. Un lavado de cara del gobierno en su retórica de giro a la izda y el mantenimiento de leyes racistas asesinas.+
— Lucía Nistal (@Lucia_Nistal) July 19, 2022
