Arribem a la T1 de l’Aeroport de El Prat a primera hora del matí, és molt gran i no sabem per on ens sortiran. No obstant, passen pocs minuts i comencem a escoltar els primers xiulets i tot seguit veiem les primeres pancartes i una gernació que s’acosta al crit de "Fuera Sansavini" i "Vueling siéntate".

És just el que estavem esperant. Haviem quedat amb la Lupe Romero i les i els Tripulants de Cabina en vaga des de fa un mes i escaix. Si bé per telèfon la Lupe, cap de secció sindical de Stavla a la companyia aèria low cost, ja ens havia posat al corrent de les demandes de la plantilla, voliem poder donar veu de primera mà a un sector que fins avui segueix sent molt invisibilitzat i del que els mitjans capitalistes li fan "el joc" a Vueling.

Quina és la situació dels tripulants de cabina de Vueling?

La situació dels tripulants de cabina és bastant precària. L’increment del nivell de vida ens ha colpejat molt fort en la línia de flotació de tots els treballadors del sector aeri. Però especialment a les low cost s’ha incrementat molt les hores de vol. Va començar després de la pandèmia per un tema de recuperació, però amb la pèrdua de poder adquisitiu és molt complex arribar a fi de mes. D’altra banda, el nostre sou base és molt baix perquè depèn dels vols, i d’alguna forma ets ostatge dels vols perquè d’una altra forma no aconsegueixes subsistir.

Heu emprès una vaga llarga. Quines són les demandes de la plantilla?

Demandem un increment salarial que vagi alineat amb l’augment del nivell de vida. Però també volem evidenciar moltes de les condicions laborals que estem sofrint com és el cas de no tenir una jubilació anticipada. El nostre sector no té reconegut ni tan sols malalties laborals, entre moltes altres qüestions laborals.

Quina posició està mantenint la companyia respecte a les vostres demandes i la vaga?

La posició que està mantenint la companyia és de mantenir-se impertèrrita. No s’ha mogut. Ells diuen que sota amenaça [de vaga] no negociaran. Nosaltres diem que volem fer visible una necessitat col·lectiva i el que volem és que aquestes s’atenguin. Aquest és el nostre reclam i ells segueixen amb la mateixa tessitura.

Quins resultats creieu que està tenint la vaga de cara a aconseguir fer asseure a la companyia?

Evidentment Vueling està perdent diners. Però també és evident que ho pot suportar. Ara venen unes dates molt estratègiques amb les festes nadalenques i veurem si la companyia fa un acostament en aquestes dates clau. Els tripulants estan completament per la causa, estan adherits gairebé íntegrament.

Des del sindicat STAVLA porteu el pes de la convocatòria de vaga, però quin paper estan tenint els sindicats majoritaris en què aquesta pugui tenir èxit de cara a les negociacions amb la companyia?

En el cas de STAVLA, som un sindicat independent de tripulants de cabina i tots treballadors i treballadores de Vueling. Som assemblearis, no tenim assessors externs i no ens diuen el que tenim o no hem de fer. Tenim més llibertat, però no tenim l’abast que té un sindicat majoritari com és CCOO o UGT. La vaga l’estem convocant nosaltres sense el suport dels sindicats majoritaris.

CCOO està a la taula negociadora, igual que nosaltres. Però l’empresa sempre se sent més còmoda negociant en altres esferes i no negociar per al que a nosaltres ens interessa, que són les condicions de les tripulants de Vueling. CCOO a més, ha decidit no adherir-se a la vaga actual de les Tripulants de Cabina i es dediquen a entorpir la viabilitat de la mateixa vaga. Es dediquen a fer comunicats en contra de la vaga i això va en detriment de la plantilla que roman unida.

Per a nosaltres hauria estat molt més positiu que s’unissin a la lluita però si les seves direccions no tenen la mateixa lluita i interessos que nosaltres, era obvi que no la secundarien. Les prioritats de CCOO no passen per Vueling ni la seva plantilla. No ens sorprèn en absolut, ja en l’anterior negociació de conveni, CCOO va signar un acord d’eficàcia limitada. CCOO és un sindicat que pren decisions, fins i tot a vegades, sense comptar amb els seus propis delegats. La plantilla no va poder en el seu moment decidir res, però amb molta feina en l’ombra, perquè evidentment la companyia té molt més respecte cap a aquests sindicats majoritaris, vam aconseguir revertir-ho.

El sector aeri està sent un dels més reivindicatius aquest 2022: tripulants de cabina, personal de terra, handling, Vueling, Ryanair,… La precarietat de les companyies low cost podria portar a una coordinació de tot el sector per aconseguir les demandes?

Per a mi seria un somni fet realitat que tot el sector ens uníssim i poder fer visible i posar el focus en un sector que sempre ha estat en l’ombra. Encara hi ha com una idea que l’hostessa té un treball glamurós, o amb poca càrrega de treball. En realitat, és un treball amb molta responsabilitat a nivell psicològic i físic. Tenim jornades llarguíssimes.

Tenim unes lleis, les FTL (Flight Time Limitation) que són molt laxes. Ens permeten volar moltes hores. I a més, les hores que nosaltres cobrem per conveni, són les hores que estem volant. Però les hores que passem a terra, amb les escales o el transcurs mentre et presentes a l’aeroport, tot això no ho cobrem. Tenim molts períodes de temps d’escales o d’espera. És un temps d’activitat, en el qual has d’estar allà i no el cobrem.

A més, en èpoques sensibles com la que hem estat vivint, hi ha una sensibilitat de que no només estem aquí per un tema de seguretat, sinó que psicològicament hem d’estar atenent i vetllant pel benestar dels passatgers. Són moltes qüestions que se’ns exigeixen. I no obstant, no hi ha un feedback per part de les companyies. I crec que les low cost han vingut a minar una mica el treball de TCP (Tripulants de Cabina de Passatgers).

En aquest 2022 s’ha desfermat una inflació galopant que està afectant pràcticament el conjunt de la classe treballadora. Quins creieu que són els motius d’aquest augment que deixa els salaris de milers de famílies per sota del nivell de vida?

El tema de la inflació ens està afectant com a tots, evidentment. Els motius són molts i tots tenen a veure amb els que estan en el poder i fan les guerres. En el nostre sector, com en qualsevol altre, hem anat perdent poder adquisitiu. La balança va només cap a un costat.

Davant la inflació és necessari coordinar-nos entre tots els sectors i reivindicar de manera conjunta. Jo crec que independentment del sector, el tema dels salaris i la inflació hauria de ser una reivindicació de tots. Crec que això seria perquè tots els sindicats representatius fessin visible una realitat que ens toca de prop a tots. Des del nostre petit lloc reivindiquem alguna cosa que creiem que és summament important com que els salaris s’incrementin en la línia del nivell de vida.