Lula va guanyar les eleccions presidencials en aquesta segona volta per 50,9% a 49,1%. El resultat va ser molt ajustat, amb menys del 2% de diferència, i els números mostren que Bolsonaro va recuperar molts vots en el balotatge.
La política ultraliberal de l’extrema dreta, que va generar morts per la pandèmia, fam i desocupació, va tenir la seva resposta en les urnes en els segments més empobrits de la població, especialment en el Nord-est, amb el rerefons d’una enorme crisi al país.
Bolsonaro es va convertir en el primer president des de la fi de la dictadura en 1988 a no ser reelegit després del seu primer mandat. Biden, representant de l’imperialisme estatunidenc, va felicitar Lula pel seu triomf, igual que el president francès Emmanuel Macron, el canceller alemany Olaf Scholz i altres governs de la Unió Europea.
En vots absoluts, Lula va obtenir 60,3 milions i Bolsonaro, 58,2 milions. Lula va assolir poc més de 3 milions de vots més que en la primera volta, mentre que Bolsonaro va aconseguir més de 7 milions de vots que en la primera volta. Aquesta dada confirma un escenari de dreta al país, que va ser gràfic en la primera volta amb l’avanç del bolsonarisme en el Congrés.
A Mines Gerais, Bolsonaro va reduir l’avantatge amb Lula, que era de 500.000 vots en la primera volta, a menys de 30.000 vots en la segona. Prenent l’estat de São Paulo, Bolsonaro va vèncer a Lula per 1,7 milions en la primera volta, i en la segona volta va guanyar per un marge de 2,6 milions de vots. En la capital paulista, Lula va guanyar en la primera volta per un marge de 670.000 vots. Ara, Lula va guanyar per 470.000 vots. A Badia, Bolsonaro va reduir l’avantatge de Lula en la primera volta en 200.000 vots. A la regió Nord-est, Lula va mantenir el mateix avantatge de 13 milions de vots enfront de Bolsonaro que va tenir en la primera volta.
Lula ja havia dit que "el seu govern no seria un govern del PT", com es va demostrar en el suport rebut per la candidata Simone Tebet de la dreta tradicional després de la primera volta, Marina Silva, o el seu candidat a vicepresident, el neoliberal Geraldo Alckmin, a més d’altres forces de dreta. En la conferència de premsa de la nit d’aquest diumenge, Lula va pronunciar un discurs d’unitat nacional i acord amb partits i institucions estatals (com l’Exèrcit), tractant d’esborrar la clara divisió del país en "dos Brasils". No va esmentar res de què anés a fer marxa enrere amb cap de les reformes fetes per la dreta des de 2016, com la reforma laboral i la reforma de pensions, com li van exigir els empresaris i el gran capital que el va secundar en la carrera electoral. Va ressaltar la idea que aquesta "no és una victòria del PT, sinó d’un immens moviment democràtic que es va elevar per sobre dels partits polítics". "No importa a quin partit pertanyin el governador i l’alcalde", Lula va assegurar que hi haurà negociacions. Va dir que s’enfrontava "no a un candidat, sinó a un aparell estatal". Va dir que haurà de governar el Brasil "en una situació molt difícil", cridant a tenir "paciència" davant una política de govern que es veurà obligat a cedir a la dreta en la seva agenda. Va reiterar que la població vol més democràcia, reajustaments salarials per sobre de la inflació, llibertat religiosa. Es va pronunciar contra el racisme i els prejudicis. Va dir que vol restablir relacions comercials beneficioses amb els Estats Units i la Unió Europea, sense esmentar a la Xina en el seu discurs. Va aprofitar la destrucció ambiental de Bolsonaro per a assumir la defensa del medi ambient, sense esmentar l’agroindústria depredadora. "No ens interessa una guerra pel medi ambient, però estem llestos per a defensar [l’Amazònia]". També va saludar al Papa Francisco i va repassar cites bíbliques. Va acabar saludant a Alckmin, havent saludat immediatament a Simone Tebet i Marina Silva.
Enmig d’un país dividit, la victòria electoral de Lula el converteix en un president que iniciarà el seu govern amb una gran polarització social, l’enfortiment del bolsonarisme en el Congrés i les governacions estatals i amb una crisi econòmica heretada al país.
Els intents de frau duts a terme per les forces bolsonaristes per a evitar que l’electorat lulista vagi a votar, sobretot en el nord-est, van tenir àmplia repercussió, generant qüestionaments contra la pròpia campanya de Bolsonaro.
Durant la jornada electoral, la Policia Federal de Camins (PRF) i l’Exèrcit van realitzar operatius buscant diferents maneres d’impedir que la gent voti, especialment a la regió Nord-est (més de la meitat dels operatius al país, en una regió amb el 27% de l’electorat). És la regió on més s’odia a Bolsonaro. Més escandalós encara és que el director de la PRF sigui un bolsonarista declarat que va publicar el seu suport a Bolsonaro en vespres de les eleccions.
Això va afectar la votació en el Nord-est i en diverses ciutats on Lula tenia avantatge en la primera volta. Aquesta va ser una altra intromissió autoritària de l’aparell repressor de l’Estat, nínxol de l’extrema dreta, que es va inscriure en l’escandalosa tutela amb supervisió militar de les eleccions, que va ser avalada pel jutge del Suprem Tribunal Federal, Alexandre de Moraes, i el Tribunal Suprem Electoral (TSE).
Alexandre de Moraes, a més, va tenir una política absolutament confabuladora amb els operatius policials al servei de la dreta, dient que no estaven impedint que els micros en els quals anaven votants de Lula arribessin als centres de votació, en sintonia amb l’informe del director bolsonarista de la PRF, i va dir que respectava a "tota la policia". Una prova completa dels mil i un vincles del poder judicial autoritari amb l’aparell repressor de l’Estat.
És fonamental frenar les amenaces de l’extrema dreta amb les nostres pròpies forces, amb aturs i mobilitzacions, sense cap confiança en el Tribunal Electoral. L’autoritarisme judicial va ser part de les maniobres de la dreta que han facilitat el camí del bolsonarismo des de 2016, i no són els nostres aliats.
És important ressaltar que, davant qualsevol amenaça de cop o qüestionament dels resultats electorals per part de Bolsonaro, és necessària la mobilització als carrers, amb crides des de les centrals sindicals, per a paralitzar el país.
Amb aquests resultats i l’escenari a la dreta al país, el bolsonarisme seguirà fort com a corrent als carrers i amb suport en el Congrés Nacional. Bolsonaro farà ús del gran suport electoral guanyat en aquesta segona volta per a buscar organitzar l’oposició al govern de Lula-Alckmin.
D’altra banda, la fórmula Lula-Alckmin, que va ampliar les seves aliances a la dreta fins a l’enèsima potència, va demostrar que aquest "Frente Amplio" contra Bolsonaro va acabar sent un potenciador del vot d’extrema dreta, com va quedar clar en la primera volta.
Amb un programa de conciliació de classes, la campanya de Lula va prometre preservar les reformes reaccionàries dels últims anys, com la reforma laboral i previsional, a més de guiar-se per l’agenda conservadora dictada per Bolsonaro: estar en contra del dret a l’avortament i publicar una carta a líders evangèlics prometent la seva participació en la política. Això no fa més que enfortir els fonaments del bolsonarisme.
Compartim el sentiment d’odi contra Bolsonaro de tots els treballadors i joves que avui van rebutjar a l’extrema dreta, i s’alegren per la derrota electoral de Bolsonaro. Al mateix temps, advertim que no és possible enfrontar el bolsonarisme en aliança amb la dreta, com ho fan Lula i el PT. El de Lula serà un govern que cedirà molt a la dreta. És necessari preparar la lluita contra el bolsonarisme i l’herència colpista independentment del govern, organitzant la lluita des de les bases.
Després de la derrota de Bolsonaro és necessari que l’eix sigui la lluita per la derogació total de totes les reformes i les privatitzacions. Això no es conquistarà amb aliances amb la dreta i el gran capital. És necessari lluitar per la reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals, sense reducció de salari, distribuint les hores de treball disponibles entre tots els treballadors, per a acabar amb la desocupació i unir a ocupats i desocupats.
Aquesta batalla és fonamental per a preparar la construcció d’una alternativa independent, obrera i socialista que doni una resposta contundent a la crisi i enfronti efectivament a la ultradreta i el bolsonarisme.
