Pandèmia

PANDÈMIA

Lo que l’estat d’alarma ha deixat a la ‘nova normalitat’

Aquest diumenge ha caigut l’Estat d’alarma i dilluns hem entrat en això que Pedro Sánchez ha anomenat “nova normalitat”. La gestió que el govern central ha fet. Què ens ha deixat de nou i d’antic?

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimarts 23 de juny| edició del dia

Fa més de tres mesos que el Coronavirus ha trastocat les nostres vides. El Govern central va decretar l’Estat d’alarma a partir del dilluns 16 de març. Això ha significat un confinament massiu i un enorme control de la mobilitat. El govern espanyol i els autonòmics van arribar tard i mal a prendre mesures contra el virus i no van voler invertir prou diners en testos. Doncs l’única opció per tractar d’aturar va ser el confinament més dràstic de tot el continent.

En primer lloc tenim les conseqüències directes del virus i de la gestió sanitària del govern central i una mica també dels autonòmics. Al voltant de 30.000 morts (oficials, però poden ser 100.000 reals), dels quals el 72% van ser la gent major que va morir a les residències (els avis/àvies tenien vetada l’entrada als hospitals i no van tenir atenció sanitària durant les setmanes de més contagi). A més hi ha moltes persones que han quedat amb seqüeles de tot tipus.

Per un altra banda, s’ha demostrat el coratge i la valentia amb la que tot el personal sanitari, amb el col•lectiu d’infermeres, personal de neteja, zeladors a primera línia, han estat (i encara estan) tenint cura dels malalts. Molts d’ells s’han contagiat del virus, tots súper estressats amb moltes hores de feina a l’esquena. La crisi de la sanitat pública s’ha pogut portar bé essencialment per la feina d’aquests professionals.

S’ha de destacar també la feina dels anomenats treballadors essencials que mai no van aturar la seva feina arriscant la seva vida i de les seves famílies. Treballadors dels serveis mínims de transport públic i de mercaderies, treballadores de les cures a domicili i a les residències, dels supermercats, de farmàcies, monitores del lleure, etc. Treballadors que van estar moltes setmanes sense el necessari per protegir-se i per protegir.

La gestió del govern de Sánchez i Iglesias ha estat fatal. Va arribar-hi tard. El virus ja circulava des de finals de febrer i a Xina i Itàlia ja estava provocant estralls. Les mascaretes, el gel hidroalcohòlic, els guants amb preus desorbitats o directament absent de les gòndoles. No només per a la població en general, sinó també per a tots els treballadores sanitaris i essencials. La OMS porta més de 5 anys advertint de perills de virus i els diferents governs centrals i autonòmics porten més de 10 anys retallant la sanitat pública.

En segon lloc estan les conseqüències econòmiques. El govern, la patronal i els sindicats celebraven que en lloc d’acomiadaments massius hi haguessin nombrosos ERTOs. Però desenes de milers de treballadors no han pogut cobrar res en els primers dos mesos. I només cobraran el 70% del salari base. Aquest ha estat un cop duríssim a les condicions de vida de la classe treballadora.

Però això no ha evitat que molts treballadors s’hagin quedat sense feina. Els treballadors en negre, els que tenien contractes precaris, molts autònoms, etc. s’han quedat sense feina directament. La cues de la fam estan integrades per ells i pels milers i milers que no havien cobrat cap subsidi en mesos. Però d’això, el govern de progrés no diu res.

Els grans empresaris de l’Ibex 35 celebraven que ja no pagarien els salaris íntegres dels seus treballadors. Aquest estalvi monumental de los Florentino, Botin, Ortega és obscè després d’anys amb guanys de milers de milions d’euros. Durant els mesos que portem de Covid-19, els rics són més rics. L’Estat s’està endeutant perquè els empresaris puguin guardar els seus diners. Els milions de la UE va als empresaris rics. La factura als treballadors i el poble pobre.

En tercer lloc ens ha deixat una clar promesa d’un futur negre. En qüestió de 10 anys he patit dues crisis econòmiques i socials gravíssimes. El jovent treballador, les dones, els immigrants, els precaris, els sectors colpejats per la gestió capitalista de Sánchez patirem més atur i més retallades. Ja ho van fer al 2008 i ho faran enguany o el següent. Això no és un problema exclusiu de l’Estat espanyol. És capitalisme pur i dur.

El sistema capitalista està mostrant la seva veritable cara i està deixant tirats a milions de persones. El Banco de España ha calculat que l’activitat econòmica caurà gairebé un 22% el segon trimestre. Empreses importants ja estan en fallida i milions de treballadors en ERTOs no saben quan tornaran a la feina, si tornen. Es calcula que el deute creixerà a més del 120% del PIB deixant una pesant pedra sobre les futures generacions.

I, com si tot això fos poc, tenim el perill del virus. Ara s’està escampant per tota Amèrica i països d’Àfrica. Però a Europa també circula com es pot comprovar amb els diversos rebrots. De ser així els capitalistes tornaran a fer-nos pagar la factura. No és un problema de falta d’humanitat, és un problema del sistema capitalista: Socialitzen les pèrdues i privatitzen els guanys. Sinó acabem amb això, el sistema acabarà amb tothom.

Hi ha una cosa que no canvia gaire: El Capitalisme

Però el que no canvia és que el capitalisme sempre descarrega la crisi sobre els treballadors i el poble pobre. El govern potser de “progrés” com s’autoanomena el govern de Sánchez i Iglesias. O pot ser de dretes amb la ultradreta. Però el que tenen en comú és que defensen els interessos dels grans empresaris de l’Ibex 35.

Els treballadors haurem de sortir al carrer i lluitar, imposar la unitat a les direccions sindicals per defensar els llocs de feina i nacionalitzar sense indemnització cada fàbrica que acomiadi personal o vulgui tancar. I clar està s’haurà de posar a produir d’acord amb les necessitats de la societat i mantenint la plantilla amb condicions dignes. Només així acabarem amb el xantatge que ens imposa la patronal, amb el suport dels governs i la burocràcia sindical.

O les empreses capitalistes guanyen i ens donen un fort cop als nostres drets socials i laboral; o guanyem els treballadores i el poble pobre defensant les empreses (no els empresaris) i les conquestes socials en benefici de la societat, en especial dels sectors més desfavorits.




temes relacionats

Pandèmia   /    ERTOs   /    #Covid-19   /    Crisi sanitària   /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Treballadors sanitat   /    Acomiadaments   /    Pedro Sánchez

Comentaris

Comentar