Política Estat espanyol

GOVERN "PROGRESSISTA"

Llum, lloguers i desnonaments posen fi al relat del govern “progressista”

El govern del PSOE i Unidas Podemos continua anteposant la defensa de beneficis d'especuladors i lobbies, mentre aigua, llum i sostre segueixen sense ser reconeguts com a drets bàsics.

divendres 18 de juny| edició del dia

Un govern al servei de les grans elèctriques

La principal organització de consumidors xifrava la setmana passada en més d’un 40% la pujada de la factura de la llum en l’últim any. Aquesta setmana, la nova tarifa ajustada a l’oferta i demanda d’energia en cada hora, batia un nou rècord del preu del megavat hora escalant a 94,63 euros, convertint-se ja en la més cara d’Europa.

La resposta del govern “progressista” ha sigut nula des que comencés aquesta escalada. Ni tan sols la pujada en ple temporal hivernal de Filomena -quan va escalar als 90 euros- es va decidir de prendre cap mesura contra l’oligopoli de les elèctriques. Tampoc contra Naturgy, que va portar a l’extrem de tallar el subministrament elèctric a milers de famílies de la Canyada Real enmig de la pitjor nevada dels últims 100 anys.

Aquest dimecres, en la sessió de control, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va suggerir una possible mesura que consistiria a modificar “alguns dels elements fiscals amb caràcter excepcional i provisional”. D’obligar a una rebaixa de la factura a les elèctriques ni una paraula. El total d’impostos que conté la factura no arriba al 25% del total, amb el que, fins i tot, encara que la llum es convertís en un bé lliure d’impostos -quelcom que no està en els plans del govern, sinó una rebaixa- la llum ens continuaria costant un 15% més cara que fa un any.

Aquesta rebaixa a més d’insuficient no té molt de “progressista”. A qui es reduiria la factura no seria només a les llars, sinó també a les grans empreses, en particular a les grans consumidores d’energia que ja gaudeixen d’innombrables subsidis elèctrics. Per no parlar que seria un descompte en detriment de la recaptació pública per a no tocar-li ni un euro als abundants beneficis de les grans elèctriques. Només en 2020 Iberdrola va guanyar 3.610 milions o Endesa va guanyar 1.394.

Mentrestant Pedro Sánchez ve de realitzar una gira internacional pel Magreb i Amèrica Llatina, en cerca de nous nínxols de mercat – o més aviat d’espoli imperialista – per a aquestes i altres multinacionals espanyoles. Ho va fer fa 15 dies a Líbia, on Repsol espera augmentar la seva presència, a Algèria fa uns mesos facilitant l’entrada de Naturgy en la construcció d’un nou gasoducte o a l’Argentina i Costa Rica la setmana passada.

Un govern en defensa dels grans tenidors d’habitatge

Els fons voltors i la banca, aquests són els dos grans propietaris d’habitatge en l’Estat espanyol. Qualsevol mesura reguladora del mercat de lloguers, que forci l’activació dels habitatges buits o que prohibeixi els desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat, els toca directament el cor dels seus negocis. Les inversions en joc són milmillonaries, Blackstone va desemborsar 15 mil milions en compra d’actius o a Cerberus 4 mil, i la banca acumula una cartera -després de vendre a la SAREB a sobrepreu els habitatges més devaluats – de 95 mil milions.

El govern del PSOE i Unidas Podemos, com tots els anteriors o, a escala municipal, els anomenats “ajuntaments del canvi” del 2015-2019, es neguen a prendre cap mesura que pogués afectar negativament aquests grans capitalistes del sòl i el maó.

Ni tan sols una cosa tan elemental com la prohibició dels desnonaments en plena crisi sanitària s’ha fet complir. L’enrevessada justificació per a poder acollir-se al decret ha fet que els llançaments continuessin creixent en 2021, superant els 12 mil, i que milers de famílies vulnerables es veiessin novament al carrer. El recent cas del veí de 59 anys del barri de Sants a Barcelona, que es va suïcidar el dilluns quan esperava la comitiva judicial, ha tornat a mostrar aquesta realitat i el crim social que es continua perpetrant amb la complicitat del govern central – al costat de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona en aquest cas – i la Judicatura.

Però fins i tot per a aquelles famílies que sí han pogut acreditar la situació de vulnerabilitat com marca el decret, la suspensió del desnonament es realitza amb compensacions econòmiques de part de l’Estat als grans propietaris. Que les rendes del sòl no perdin un euro preocupa molt més al govern “progressista” que qualsevol altra cosa.

Per això mateix, el debat sobre la regulació dels lloguers s’està definint cap a una mesura el més limitada possible. Al setembre de 2020 el Parlament català aprovava una llei de regulació de lloguers que, malgrat ser bastant limitada i no haver resolt el problema de fons de l’habitatge, resultava intolerable per als grans propietaris. En les zones definides com “saturades”, és a dir amb els preus en una línia ascendent per sobre de la mitjana en els últims anys, es congelaven els preus i fins i tot s’obligava a ajustar-se a uns barems màxims. Aquesta mesura ha obligat a que lloguers en districtes com Sant Andreu o Nou Barris hagin hagut de rebaixar-se en les renegociacions de contracte o la signatura de nous.

L’anunci dels ministres Ábalos i Iceta que aquesta llei seria recorreguda al Tribunal Constitucional, suposen l’enèsima ingerència de l’Estat central contra la Generalitat per mitjà d’aquest tribunal, però també tota una declaració d’intencions que en cap cas el govern “progressista” tolerarà que es vagi tan lluny amb els pobres propietaris. La llei estatal que negocien el PSOE i Unidas Podemos, segons va transcendir aquest dimecres, en cap cas fixarà preus màxims, per tant cap propietari es veurà obligat a rebaixar el preu. Solament es contempla la possibilitat de congelar els preus, o fins i tot limitar les pujades a l’IPC, i només en aquelles zones on els lloguers ja són impossibles. Continuaran sent-ho perquè en les explica de beneficis dels rendistes i especuladors en cap cas entre “ni un euro menys”.

Aigua, llum i sostre: tres drets irrealitzables sense tocar la propietat d’una minoria

Hi ha molts altres temes i exemples que aquest govern és una versió aggiornada dels governs del bipartidisme, sempre lleial i al servei de les grans empreses. La no derogació de les reformes laborals, els plans d’allargar l’edat de jubilació o els 140 mil milions dels fons europeus transferits de forma gairebé directa a les arques de l’IBEX35, són tres bons botons de mostra. La factura de la llum i la qüestió de l’habitatge són només dos més d’una llarga llista, encara que per ser dues problemàtiques socials esteses i molt agreujades amb la crisi han deixat per terra el discurs de “aquesta crisi no la pagaran els de sempre” o “no deixarem a ningú enrere” tan repetit per PSOE i Unidas Podemos.

Els diferents projectes polítics reformistes emergits després de la crisi de 2008 només han demostrat que condueixen, com el reformisme històric, a governs amb una mica de relat però les mateixes polítiques en allò fonamental que els governs de la dreta. Respecte i defensa dels beneficis i interessos dels grans capitalistes. Ho vam veure a Grècia amb el govern de Siryza aplicant el memoràndum, aquí amb els ajuntaments del canvi que, com el de Colau a Barcelona, gestionen les grans urbs al servei dels poders econòmics de sempre o ara amb el govern “progressista”.

Per a resoldre problemes com el generat per l’oligopoli elèctric o el que controla altres subministraments bàsics, com l’aigua i el gas, són necessàries mesures que acabin amb aquest oligopoli. Des d’algunes formacions sòcies parlamentàries del govern, com Más País, es demana la creació d’una empresa pública que pugui marcar, mitjançant l’entrada en el mercat i algunes mesures reguladores, límits a aquest negoci. Però no es tracta que l’Estat competeixi amb aquests monstres, és necessària la nacionalització sense indemnització de tots ells, sota el control de les seves plantilles i els usuaris, per a crear una única empresa pública que garanteixi aquest dret bàsic, una producció respectuosa amb el medi ambient i es pugui retornar als pobles germans els recursos que aquestes multinacionals avui espolien als seus països.

El mateix es pot dir del mercat de l’habitatge. És urgent oposar-se a qualsevol mesura que suposi una reculada, com seria l’anul·lació de la llei de lloguers catalana, o la prohibició immediata d’absolutament tots els desnonaments. I al mateix temps lluitar per una sortida de fons que suposi l’expropiació de tot el parc d’habitatges en mans dels grans tenidors i la construcció d’habitatge públic, per a garantir aquest dret a tothom i que el lloguer no excedeixi mai el 15% de la renda d’una família.

Reactivar la mobilització social, massificar les accions de protesta que es realitzen en tot l’Estat, i portar aquestes reivindicacions a barris, centres d’estudi i de treball, exigint als sindicats posar-se al capdavant de la lluita per garantir aquests drets socials bàsics, és fonamental per a bloquejar les intencions d’aquest govern de continuar governant per a Naturgy, el Santander i Blackstone. Al mateix temps, construir una esquerra que lluiti per un programa per a fer-li pagar aquesta crisi als grans capitalistes i posi l’eix en el desenvolupament de la lluita de classes per a imposar-lo -i no la redición d’altres projectes electorals amb programes “assumibles” per l’actual marc jurídic-, és una tasca fonamental per a posar en peus una alternativa a la fallida del reformisme en el poder.




temes relacionats

Llei de lloguers catalana   /    Lloguers   /    Desnonaments   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Política Estat espanyol

Comentaris

Comentar