El passat 12 de desembre es donava en el Congrés dels Diputats la desestimació d’esmena proposada pel PSOE per a ampliar la influència de jutges i progenitors en posar-los com a autoritzadors de la identitat dels menors trans.
Aquesta desestimació donada no sols pels seus socis de govern sinó per altres membres del congrés com EH Bildu, PNB, Junts i ERC, suposa incloure dins de la llei que a partir dels setze anys qualsevol menor podrà canviar el sexe del seu DNI sense cap mena d’aval legal, cap jutge o adult podrà decidir sobre la identitat de qualsevol adolescent.
UP ha continuat acceptant l’acord de govern sobre la llei trans afirmant que "No entenem que pugui existir en aquest procés parlamentari una reculada algun sobre el text. El deure que tenim és el de fer millors les lleis, mai que vagin cap endarrere" (Sofía Fernández Castañón, diputada per UP) malgrat les retallades absolutes que les exigències del PSOE havien suposat per a la llei.
Per la seva part les ministres més conegudes del govern, Yolanda Díaz i Irene Montero, aplaudeixen l’avanç que suposa aquesta llei. La primera parlava de com aquesta llei aconsegueix avalar els drets trans i que era el Congrés el que concedia aquests avanços. Mentre la segona relatava sobre el suport de la llei per una suposada "majoria feminista" en el congrés.
A ambdues semblen oblidar-se’ls dos fets diferencials que giraven entorn d’aquesta llei, el primer d’ells que l’única raó perquè aquesta llei arribés al congrés i sense que el PSOE retallés la llei fins a convertir-la en fum no va ser la seva insistència en el congrés com a ministres sinó les mobilitzacions que s’han anat donant de manera continuada a Espanya per al suport i defensa de la llei sense retallades. D’altra banda, aquesta "majoria feminista" dista bastant de la realitat perquè malgrat un suport més conjuntural que realment voluntari aquest feminisme parlamentari dista molt de la realitat del dia a dia quan Delegació del Govern a Madrid va intentar prohibir la manifestació del 8M en 2021, buidar de força i contingut els aturs i marxes del 8M i, fins i tot, les pròpies mobilitzacions i organització del 8M, feminisme, sí?, però només per als ministeris.
Aquesta llei si suposa un avanç per al col·lectiu LGTB, especialment per al sector més precari i discriminat, el sector trans. Però no ens enganyem, aquesta llei continua sense tirar endavant, queda retallada i la seva efectivitat queda en mans de serveis socials precaritzats.
Encara està per veure com serà l’estat en el qual deixa la llei a persones migrants i menors de catorze anys, així com a les persones no binàries que també formen part no sols del col·lectiu LGTB sinó que a més són part de la T en aquest col·lectiu. Si bé UP vol incloure-ho, està per veure si estan disposats a qüestionar l’estabilitat del seu govern pels drets de les persones no binàries. No estaven disposats a trencar res amb el PSOE per massacres a la frontera o mantenir la Llei Mordassa, així que no sembla gaire probable.
Es continua sense veure cap intenció de la incorporació del contingent laboral trans sense compensació econòmica a les empreses, que hauria de ser prioritat sent que la comunitat trans compta amb una taxa d’atur d’allò més àmplia, situant-se a Espanya en el 80%. Aquesta llei, que segueix sense aprovar-se, no tocaria a la patronal el seu sagrat dret a discriminar, ni un cèntim de les seves butxaques.
Ni que dir cap d’augmentar la inversió en sanitat, que a més queda retallada en comparació amb l’any passat a causa de la inflació i la preferència que se’ls han donat als pressupostos militars. El que porta també als greus problemes d’accés a hormonació i operacions de reassignació a les quals s’enfronten persones trans contínuament, sense esmentar per descomptat el difícil accés a atenció psicològica que en la seva majoria també medicalitzen la identitat dels pacients.
Per descomptat el govern continua sense plantejar una educació sexual íntegra i obligatòria des de primerenca edat que mostri la diversitat sexual i de gènere. Però manté els tractats i les bones relacions amb l’Església que és dels principals sectors influents en l’ambient educatiu tenint centenars de centres educatius al seu nom en els quals estenen les seves idees reaccionàries.
Finalment, però no menys important, continua sense entaular-se una conversa sobre l’exclusió de les persones migrants davant aquesta llei, ja que s’adapta a l’aparell racista i criminal de CIE, lleis d’estrangeria, davanteres assassines i deportacions. Els migrants continuaran sent excloses de la llei trans, però què esperar d’un govern que aplaudeix morts a Melilla? Què esperar d’aquest govern que felicita Meloni per ser la primera presidenta d’Itàlia? Què esperar d’un govern que no mostra ni un indici de preocupació pels treballadors morts en la construcció de l’estadi de Qatar? Què podem esperar d’uns social-liberals que mostren suport a Israel i el Marroc en les seves trames colonialistes?
Si bé la Llei Trans seria un petit avanç per al col·lectiu continua sent la mostra de, primer, com només a través de la lluita dels col·lectius oprimits poden arrencar-se petits avanços de les arpes del capitalisme; i, segon, que mentre mantinguem un sistema que s’aprofita de la discriminació, exclusió i explotació de persones trans, migrants i la resta de sectors oprimits que conformen també a la classe treballadora només podrem fer mínims passos cap endavant que damunt seran reapropiats per partits integrats en el capitalisme o escombratges si és necessari per a acontentar l’extrema dreta. Només ens queda organitzar-nos i continuar lluitant fins a aconseguir l’emancipació de les persones trans de la mà amb la resta de la classe treballadora.
