Món obrer Estat espanyol

BARCELONA PRECARIETAT

Les treballadores del SAD segueixen en peu de lluita

Desenes de persones s'han tornat a manifestar aquest dimarts en solidaritat amb les treballadores del SAD davant l'Ajuntament de Barcelona i la seva lluita per la gestió pública directa d'aquest sector.

dimecres 12 de febrer| edici� del dia

Desenes de persones s’han concentrat novament aquesta dimarts davant l’Ajuntament de Barcelona en solidaritat amb les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària i per exigir la remunicipalització d’un servei públic tan essencial com aquest.

Un servei en el que primen les jornades reduïdes en les que amb sort es pot arribar les 26 hores setmanals i els salaris baixos son una constant, la majoria entre 400 i 500 euros per mes. A més, és un sector en el que la gran majoria són dones i amb un gran percentatges de treballadores immigrants, moltes es veuen obligades a compaginar dues ocupacions per a poder treure a les famílies endavant.

Aquest és, sens dubte, un dels sectors de treballadores, que juntament amb el de Las Kellys, les que netejen els hotels, o les plataformes de treballs precaris de la joventut com son Glovo o Deliveroo, entre moltes altres, on més es pot veure més clarament l’impacte social i laboral que deixa la ultra precarietat com a peça clau del model capitalista espanyol.

A més de les treballadores del SAD, de la concentració han participat també membres de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès. La plataforma de la qual formen part més d’un centenar de col·lectius socials, al costat de diferents organitzacions polítiques i sindicals, i que després de mesos de mobilitzacions han aconseguit aturar l’aprovació de la Llei Aragonès en el Parlament de Catalunya i ara segueix lluitant contra les privatitzacions dels serveis públics.

La concentració d’aquesta tarda coincidia amb una reunió que han mantingut posteriorment membres de la plataforma del SAD amb representants de l’Ajuntament de Barcelona en Comú per exigir que el servei del SAD passi a ser directament de gestió pública, remunicipalització del sector.

Però, les treballadores del SAD es veuen també obligades a abordar el tema d’una nova licitació per un nou lot (els lots van per districtes). És a dir, lluny d’escoltar les necessitats i exigències de les traballadores, l’Ajuntament d’Ada Colau té previst un nou pas en la privatització del servei d’ajuda a domicili i l’empitjorament de les condicions laborals d’aquest sector.

I és que la política de privatització de Barcelona en Comú ja es ve aprofundint des del primer mandat d’Ada Colau, renovant el contracte d’Accent Social, propietat de Florentino Pérez, una de les principals empreses privades que gestionen aquests serveis i que li treuen major rendiment econòmic a costa del minvament de la qualitat i la precarietat de les treballadores.

Una política, la de Barcelona en Comú, diametralment oposada a la millora dels serveis públics i a la remunicipalització, tal com assenyalava en el seu primer programa electoral, i que només va en direcció a augmentar els interessos dels grans capitalistes.

Pots llegir aquí integrament el manifest de la plataforma del SAD:

PLATAFORMA SAD CATALUNYA

Per la recuperació de la gestió pública del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), per un sistema de cures digne i de qualitat

El Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) és un servei essencial per a la cura de les persones en situació de dependència, és l’últim esglaó de la cadena dels serveis de cura i com a tal ha de respondre a un model de respecte a les persones, de garantir la dignitat i les condicions de vida bàsiques dels nostres ancians i ancianes, persones malaltes o amb necessitats especials. Es una responsabilitat social, política i institucional que aquest servei es presti amb la qualitat necessària, que no estigui sotmès a criteris mercantils i que les seves treballadores tinguin la qualificació professional adient i unes condicions de treball dignes.

És per això que rebutgem el manteniment de l’actual sistema de contractació del servei amb el sector privat que ha demostrat greus deficiències tant en l’atenció a les persones dependents com en les condicions laborals i el tracte amb les treballadores. Reclamem, per tant, que el SAD sigui de gestió directa pública i que es posin en marxa els mecanismes per a fer-ho possible durant l’actual legislatura municipal. Aquest procés requerirà el lideratge de la regidoria de salut, envelliment i cures, però també el compromís d’altres grups municipals i la participació d’agents socials, entre els quals, han de tenir un paper destacat les pròpies treballadores del SAD.

Recordem que la licitació del SAD representa el segon contracte públic més important del consistori, arribant als 99,7 milions d’euros any i amb 4000 treballadores. Els beneficis industrials previstos en el contracte poden revertir-se en millores en el servei i en els salaris de les treballadores.

El servei del SAD es divideix en 4 zones que han estat gestionades per SUARA Cooperativa, dues per Valoriza i una altra per CLECE. S.A, l’empresa de Florentino Pérez. Les seves plantilles, altament feminitzades, tenen sous que amb prou feines arriben als 1000 euros mensuals i estem en lluita des de fa anys per la millora de les seves condicions i denunciem que no poden prestar un servei de qualitat degut a les retallades que pateixen de material i logística necessàries per a poder fer la seva feina.

El projecte de les superilles socials que s’ha posat en marxa pot aportar alguns elements de millora del servei, com pot ser una major continuïtat de les cuidadores, el treball en equip o una orientació al barri i la comunitat amb coordinació amb la resta de serveis. Però a la pràctica, no ha suposat millores en la precarietat de les treballadores, que no es produeix només pels salaris baixos, sinó per:

A) Les hores que es fan i no es paguen.
B) Els contractes per hores, insuficients per poder desenvolupar la feina dignament
C) La borsa d’hores d’un any
D) La disponibilitat horària permanent.
I) Els temps de recorreguts insuficients entre domicilis.
F) La manipulació d’usuaris amb poca o nul·la mobilitat sense ajudes mecàniques ni personals (Això comporta lesions per el cuidador).
G) Domicilis amb plagues d’insectes, persones amb síndrome de Diògenes o brutícia acumulades
H) L’incompliment dels drets legals establerts en general en aquest sector.
I) i un llarg etc …

L’actual plec de condicions per a la licitació dels contractes, si bé aporta alguns elements de millora respecte l’anterior, no recull el model de cures de la ciutat i no garanteix millores substancials per a les treballadores. La funció de seguiment i control dels contractes, que es licita també per a una empresa privada, entenem que hauria de dur-se a terme des dels propis serveis municipals.

Per tant, reclamem:

Gestió 100% pública del servei durant aquesta legislatura amb un model de cures centrat en les necessitats i la dignitat de les persones dependents
Millores laborals ja: contractacions indefinides, jornades de 37 hores, formació i reducció de riscos laborals, augments salarials….
Un conveni de ciutat que contempli millores salarials i laborals de les treballadores i la seva professionalització
Vies estables de diàleg entre la regidoria de salut, envelliment i cures i la plataforma SAD Catalunya.

No més precarietat pels treballadors i treballadores del SAD i serveis de qualitat per les usuàries.

Perquè les cures no poden estar en mans de les empreses privades, perquè la vida no és un negoci. Recuperem la gestió directa del SAD!




temes relacionats

Remunicipalització   /    Dones en lluita   /    Precarietat laboral   /    Món obrer Estat espanyol   /    Privatitzacions   /    Barcelona en Comú   /    Barcelona

Comentaris

Comentar