Això ocorre en plena onada de calor, quan les temperatures superen els 38 graus en molts punts de la península i abans de l’entrada oficial de l’estiu. Un moment en el qual la situació dels embassaments no està pròsper. Actualment la reserva hídrica espanyola està al 48,2% de la seva capacitat total. Els embassaments emmagatzemen actualment 27.040 hectòmetres cúbics (hm³) d’aigua, descendint en l’última setmana en 449 hectòmetres cúbics (el 0,8% de la capacitat total actual dels embassaments), segons les últimes dades del Ministeri de Transició Energètica.
La decisió presa per les elèctriques tindria unes conseqüències bastant greus tenint en compte que ens trobem a les portes d’un estiu el qual, segons totes les previsions, serà bastant calorós. En ple mes de juny estem vivint una d’ona severa de calor, hi ha en curs diversos incendis forestals i hi ha un 17,3% de la superfície del territori que sofreix de sequera prolongada i el 4,4% està en situació d’emergència per sequera. En aquest context les elèctriques han decidit obrir els embassaments per a produir electricitat.
El joc de les elèctriques per a obtenir la major taxa de benefici a costa dels quals sigui no és una cosa nova. Una cosa molt semblant va succeir l’any passat quan en plena pujada del preu de la llum i amb els embassaments per sota del 50% de capacitat Iberdrola va decidir obrir comportes i generar electricitat a través de la tecnologia hidràulica. En concret, Iberdrola va reduir el nivell de reserves hidroelèctriques més d’un 30% només en el tercer trimestre de 2021 respecte al mateix període de l’any anterior.
Per què les elèctriques obren les comportes de les centrals hidràuliques en aquests moments?
El preu de la llum en l’Estat espanyol és determinat mitjançant una subhasta, donant lloc a l’anomenat mercat majorista o “pool”, on es ven i compra energia per a cadascuna de les hores de l’endemà. En el "pool" del mercat energètic el preu de la llum és determinat pel cost de producció de la tecnologia més cara. Aquesta tecnologia sol ser la que utilitza el Gas Natural per a generar electricitat. Aquest tipus de producció elèctrica acaba imposant el preu general de la llum i de tota la producció elèctrica -des de la generada amb energia eòlica, hidràulica o solar- així les empreses venen totes les seves energies al mateix preu.
Fins ara la producció d’energia a través del gas era la preferida per les empreses elèctriques, no obstant això el canvi de preferència ha arribat aquesta mateixa setmana quan entrava en vigor el topall al preu del gas per part del Govern. El topall del preu del gas finalment es va traduir en una relativa baixada, el preu del pool d’aquest dimecres va viure una baixada de 48,46 euros respecte al dimarts. Va caure un 22,6%, fins a situar-se en els 165,59 euros/MWh. Alguna cosa que pot semblar molt però que si tenim en compte que venim d’any replet pujades històriques, es queda en una cosa bastant tímida. A més aquesta baixada sembla que no es va a atraducir en termes absoluts en les llars. Existeix un sobrecost del gas que s’aplicarà en la factura d’elèctrica i que anirà destinat per a compensar a les productores.
No obstant això, malgrat el limitat d’aquesta mesura, evidentment és una cosa que no ha agradat a les elèctriques que no volen veure reduïts ni en gens ni mica els seus beneficis. Així les elèctriques no van dubtar a començar a fer i desfer al seu antull. Aquest oligopoli compost molt poques empreses controla la producció i la distribució energètica pel que gaudeixen de bastant marge per a jugar en el “pool” energètic i controlar els preus.
Ara la tecnologia que usa el gas per a produir energia ja no és la més cara a l’efecte de mercat, sinó que comença a ser desbancada per la producció hidràulica que juntament amb el Gas Natural, és la tecnologia de generació d’electricitat que més vegades ha fixat el preu en el mercat majorista espanyol des de 2019, any previ a la pandèmia. En concret, en 2021 va ser en el 50% de les hores i en el que va del present exercici en gairebé el 41% de les franges horàries.
Els costos de generació de les centrals hidràuliques se situen, en condicions mitjanes, entorn dels 60 euros per MWh. Per exemple, en el segon dia més car de la història, que va tenir lloc el passat 9 de març, en l’hora més cara (entre les 19.00 i les 20.00) el MWh es va pagar a 605 euros i va ser la hidràulica la tecnologia que va marcar la retribució en aquesta franja.
Però aquest model elèctric controlat per un oligopoli no és una cosa que ha caigut del cel, com si ho fan els seus beneficis, sinó que és un model fet “a dit” per al control d’uns pocs capitalistes. Les privatitzacions i les “regles” del mercat elèctric han estat ordides pels diferents Governs des de la Transició, entre ells els del PSOE. És per això que la mesura ara proposada pel Govern de controlar el topall del gas és res per a situació en la qual es troba el preu elèctric que arriba a les llars. I no pot tenir cap efecte enfront de l’oligopoli elèctric. Enfront d’aquesta mesura limitada des d’Unides Podem com a part del Govern tracten de separar-se del PSOE plantejant la necessitat d’un impost que greu a les elèctriques, i en alguna ocasió plantejant la necessitat de comptar amb una empresa elèctrica estatal, alguna cosa que a més d’ambigu arrencaria de les mans de les grans elèctriques el control del mercat.
Per a acabar amb l’abús de les elèctriques i assegurar un proveïment democràtic per a tota la població la solució passaria per la nacionalització sense indemnització de la producció i distribució d’un bé tan essencial i estratègic com l’energia sota control de treballadors i consumidors. Aquesta és l’única manera d’evitar que les grans empreses monopolístiques especulin i continuïn obtenint beneficis multimilionaris a costa de les classes populars.
