La llei “de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública”, més coneguda com a Llei Iceta o Icetazo feia un ràpid pas pel Senado amb una aprovació exprés que va comptar també amb l’abstenció del PP. En temps rècord es van descartar les esmenes proposades i es van aprovar els acords del PSOE-UP-ERC-PNB. Són les presses per complir els requisits que la Unió Europea ha dictat per a poder enviar a canvi una part dels Fons Next Generation.
Anys d’abusos als temporals
Les diferents administracions de l’Estat espanyol han contractat més personal temporal després d’anys de taxa de reposició “zero” que, a més, no van tenir convocatòries d’oposicions i els últims 5-6 anys han sigut d’expansió de l’ocupació pública, encara que temporal. El PP, que unificava a tota la dreta en aquells dies, va realitzar l’ajustament dels pressupostos públics sobre el personal de l’administració, amb el suport del PNB i la ja desapareguda Convergència d’Artur Mas.
Això ha generat que els interins d’abans de la crisi de 2008-2011 hagin estat més de deu anys en els seus llocs, en abús de temporalitat, ja que no hi havia oposicions. També ha afectat els empleats públics que han entrat en compte gotes durant els anys de Rajoy i a aquells que van entrar, ja en major quantitat, a partir de 2016, quan les diferents administracions públiques van tornar a contractar més personal.
Et pot interessar: PSOE i Unidas Podemos preparen el major ERO públic de la història
La directiva de la Unió europea de l’any 1999 i posteriorment desenvolupada per diverses sentències del TJUE planteja la necessitat de resoldre la temporalitat amb la qual han estat abusats al voltant de 800.000 treballadors públics. Els partits polítics dels diferents governs estatals i de les administracions autonòmiques i locals han estat “administrant” el personal d’acord amb els seus interessos. Però que ara, quan la Unió europea estreny amb els Fons Next Generation, surten corrent a tota castanya per a fer una llei que acaba amb “els temporals” i no amb la temporalitat.
El que és molt més greu encara, és que tots aquests anys, lustres i dècades d’abusos temporals, han estat avalats pels sindicats majoritaris en el sector: CCOO, UGT i CSIF. Són aquests sindicats els que han avalat el Reial decret llei 14/2021 del 6 de juliol, el famós Icetazo. La “solució” d’aquests sindicats és que facis els seus cursets per a aprovar les oposicions. Volen que tots els treballadors entrem una vegada més pel mateix cèrcol.
No som places, som persones
El problema més important que té la llei, amb relació als treballadors, és que ens tracta com si fóssim bestiar, ja que tan sols busca “estabilitzar places”. No obstant això, les diferents sentències del TJUE parla de l’abús de temporalitat que sofreixen els treballadors després de portar més de tres anys treballant en la temporalitat i la incertesa. Per al PSOE es tracta d’“administrar” les persones com si fóssim coses. Això és el Reial decret de juliol impulsat per Miquel Iceta i la llei recentment aprovada en el Congrés dels Diputats.
La llei plasma en diverses ocasions i al llarg del text que cal “estabilitzar l’ocupació temporal”. Però no estem parlant de l’“ocupació temporal”. Estem parlant de centenars de milers de persones en abús de temporalitat durant més de tres anys (fins i tot més de vint), persones que han treballat intensament malgrat la retallada de plantilles, que s’han aguantat la Covid en sanitat i educació, que s’han deixat els seus millors anys de la seva vida i que ara i amb cinquanta anys poden ser acomiadades; i les seves famílies. No som coses, ni bestiar.
Et Pot interessar: Després del 28O, la Plataforma de docents interins fa una crida a la vaga
El PSOE es mou davant l’administració pública com si fos el seu mas. De la mateixa manera que ho va fer el PP de Rajoy i els dirigents polítics anteriors i de les diferents administracions públiques (central, autonòmiques i municipals). Els pocs casos que han arribat als jutjats, després de batallar i pagar molts quarts, han obligat a que la justícia reconegui la situació que han sofert els treballadors i han hagut de reconèixer que la “fixesa” és la solució més idònia davant l’abús de temporalitat sofert pel treballador. És a dir, que no fan una feina temporal i allò just és que continuïn treballant.
Però no. La llei aprovada per l’“esquerra” parlamentària preveu indemnitzacions (miserables) per a acomiadar a una part dels interins. Iniciar oposicions obertes a tothom per a cobrir la “places en abús de temporalitat” (només aquelles anteriors a l’1 de gener de 2016, si no haurien estat moltíssimes). I, aquelles persones que estan en abús de temporalitat podrien ser, senzillament, acomiadades i indemnitzades amb misèria. Llançats com un drap brut. En síntesi, l’“abús de temporalitat” serà pagat pels treballadors.
Volen dividir-nos
El procés d’“estabilització d’ocupació temporal” que vol el govern de Pedro Sánchez, no es farà de manera immediata i en un sol acte. El primer acte és tenir la llei aprovada abans de final d’any. I després s’obriria un primer procés de concurs per a aquelles places que hagin estat ocupades temporalment de manera ininterrompuda des d’abans de l’1 de gener de 2016. Tal com està en la disposició addicional sisena de la Llei.
Això seria un concurs obert a tothom, que es faria excepcionalment, i en el qual serà clau l’experiència i la formació adquirida. I és la primera maniobra perquè sorgeixi el "¿Y què hay de lo mio?". Volen que cadascun de nosaltres es pregunti si la meva plaça surt o no, si jo puc fer el concurs que porto tres, cinc o deu anys d’interí, si els anys d’interins valen el mateix que els de substitucions. El més perillós és que davant les engrunes ens llancem com coloms a terra a recollir-les.
El mateix passa amb els docents i el personal sanitari de les diferents autonomies. En la disposició addicional segona del Reial decret es dona un termini d’un any perquè les autonomies comencin amb l’“estabilització de places temporals” d’educació i sanitat. A nosaltres no ens afecta encara. Som moltes desenes de milers, no poden acomiadar-nos a tots. I especulacions del mateix tipus.
I, també amb les places que són posteriors a l’1 de gener de 2016 i fins als tres anys de temporalitat, ja que aquestes sortiran en un altre moment mitjançant el sistema d’oposicions obertes. Aquí està una part important de les places recents d’interins. I, novament el mateix. Pretenen que ens arrosseguem. S’aprofita de la necessitat de treball que tenim i que les burocràcies sindicals de CCOO, UGT i CSIF els han donat la vènia.
La llei no es proposa acabar amb la temporalitat, sinó amb els temporals. L’objectiu del govern central i autonòmics és reduir costos de l’administració pública de la mateixa forma que el PP i el PSOE van fer en la crisi de 2008-2011: això és reduint despeses de personal. Això pot implicar acomiadaments, pot significar subcontractació, i, tan sols, fer fixos a una petita part de la plantilla. Prova d’això són les poques “places” que hi ha en les oposicions obertes i que el límit de l’1 de gener de 2016 deixa al gruix dels interins fora dels concursos.
També és possible que els partits polítics, en cadascuna de les administracions que gestionen, tractin de posar als seus. Amb l’excusa que la plantilla està envellida, promoguin un “canvi generacional” afí a les seves idees. Ja se sap que qui reparteix es queda amb la millor part. A ells no els importa si llancen a l’atur a persones de cinquanta anys, que és la mitjana d’edat dels interins.
Fora l’Icetazo! Fixesa Ja!
Per tot l’anterior, es dedueix que la Llei Iceta no es pot negociar. Per als treballadors reduir la temporalitat no pot ser acomiadar i recontractar en pitjors condicions. Els treballadors han estat víctimes de la dreta i de l’“esquerra parlamentària”. Però recentment hi ha hagut manifestacions importants i vagues contra el llavors projecte de llei. I el que estan demanant els interins des de la base és la “fixesa ja”.
Del que es tracta és d’aprofundir aquest camí del conjunt de la classe treballadora. Es tracta d’acabar amb la Llei Iceta i que tots els treballadors públics en abús de temporalitat passin a ser fixos. És mentida que no es pot. S’han donat casos en treballadors de l’educació privada que han passat a la pública com a “fixos a extingir”. Si hi ha voluntat de reparar el mal, es pot. Però el PSOE, igual que el PP, governa per a les grans empreses i fortunes.
A més, els sindicats fa anys que denuncien que les plantilles en educació i sanitat són curtíssimes. No n’hi ha prou amb la fixesa. Cal ampliar plantilles amb urgència per a reduir les ràtios escolars, per a reduir les llistes d’esperes en hospitals i al mateix temps resoldre en millors condicions els problemes que genera la Covid-19, per a arribar amb millors serveis al conjunt del poble treballador. I que totes les treballadores subcontractades siguin internalitzades.
A baix la Llei Iceta!
Fijesa Ja!
Ampliació de Plantilles!
Prou de subcontractació!
Vaga i mobilitzacions!
Et pot interessar: Els sindicats i plataformes d’interines fan vaga el 30N
