La joventut universitària hem començat a organitzar-nos i això no hi ha qui ho pari. Aquest dilluns, s’han celebrat assemblees a la Universitat de Rovira i Virgili a Tarragona i als campus de la Universitat de Girona. Seguint l’exemple, a la Universitat de Barcelona estan convocades assemblees obertes en totes les facultats per a aquest dimarts que compten amb el suport del SEPC, activistes estudiantils independents i agrupacions juvenils com ContraCorrent.
Demà, assemblees a totes les facultats de diagonal. Fem-les a totes les universitats! #SentenciaProces #Llibertatpresospolitics pic.twitter.com/FDGldUAmqX
— Contracorrent Catalunya (@Contrac_Cat) October 21, 2019
ç
🔴 Demà a les 13:45h a la Terasseta de l'Atri de la Facultat de Física i Química https://t.co/Fm1zsUk34F
— SEPC Diagonal (@SEPC_Diagonal) October 21, 2019
Tot això és una gran notícia. Necessitem crear espais d’autoorganització on els i les estudiants puguem decidir com continuar amb aquest moviment, quins objectius volem donar-li, com incorporar les nostres pròpies demandes i desenvolupar els nostres propis mètodes de lluita per a aconseguir-les.
➡ Ens organitzem per aturar-ho tot. Davant l'excepcionalitat generem una resposta a l'alçada! Combatem la repressió! ✊
📆 Dimarts 22/10
⏰ 12:30
📍 Gespa de la Facultat pic.twitter.com/CJCr2L3tO2— Assemblea Dret i Polítiques UB (@assdretub) October 21, 2019
Aquest dilluns es complia una setmana des que va sortir la vergonyosa sentència del judici farsa del procés que condemnava a 100 anys de presó als líders independentistes responsables del referèndum de l’1 d’octubre per sedició.
Davant semblant atac, la joventut ens mobilitzem massivament buidant els centres d’estudis, tallant carreteres i iniciant una marxa que va arribar fins al Prat de Llobregat per a ocupar els accessos a l’aeroport. I això va ser tan sols el principi. Durant tota la setmana passada, els i les joves vam omplir els carrers i ens efrontarem amb fermesa contra la dura repressió policial.
Aquest moviment juvenil és l’expressió catalana d’una generació que està farta i ha dit basta, com demostren també els centenars de joves que es manifesten a Madrid o a Bilbao contra la sentència, enfrontant la mateixa repressió que sofrim a Catalunya o els i les estudiants xilenes que paralitzen Santiago en la seva lluita contra la pujada del preu del transport públic.
⚠️Convoquem totes les estudiants aquesta nit a la UB Raval⚠️
➡️ Les estudiants de classe treballadora no podem permetre que es normalitzi la violència que ha patit el nostre poble durant aquesta setmana.
➡️ Trenquem el silenci. Defensem-nos.
➡️ Demà no hi ha classe.
— Assemblea de Facultats UB-Raval (@UBRaval) October 21, 2019
Des de ContraCorrent, sempre hem defensat que el moviment estudiantil ha d’estar basat en assemblees massives, democràtiques i coordinades. Considerem que hem de lluitar per impulsar aquest tipus d’organismes en totes les facultats, instituts, centres de formació professional i fins i tot en els centres de treball, perquè a més d’estudiants, la joventut és alhora un dels sectors més precaris de la classe treballadora.
Aquest tipus d’espais afavoreix l’aliança i unió amb altres sectors de la societat que també es veuen explotats, oprimits i reprimits pel Règim del 78 com ho són les dones, els migrants o la classe treballadora en el seu conjunt, dins de la qual tant les dones com els migrants i la joventut són una gran part.
Desenvolupar l’autoorganització, aquest és el camí, en lloc de pressionar als rectors i degans perquè suspengui les classes. Una política que impedeix justament l’autoorganització del moviment i que manté la dinàmica que “tot ve de dalt”.
Hem de posar els nostres esforços a aixecar grans assemblees per a poder preparar una altra gran vaga general com la del passat divendres i ser milions de persones al carrer. Això només ho podem fer des de les bases i buscant l’aliança amb el sindicalisme alternatiu i els sectors de treballadors, com els de l’educació, el port o el metro, que van estar al capdavant de parar-ho tot el 18 de otubre. Prenguem l’exemple del Maig del 68 i posem dempeus un moviment estudiantil que penetri en la societat per a aconseguir que la classe treballadora entri amb tota la seva força en la lluita.
“Venien a pegar a àvies i es van trobar amb els seus néts i nétes”, doncs bé, prenguem el seu exemple i organitzem-nos per a lluitar per les nostres demandes com ens van ensenyar en el seu moment amb les grans vagues estudiantils i obreres que van fer entrar en crisis a la dictadura.
Aquesta és una lluita contra el Règim del 78, i des de Contracorrent considerem que aquestes assemblees massives, democràtiques i coordinades, esteses als centres d’estudi, treball i barris, són imprescindibles per a poder imposar un procés constituent lliure i sobirà des de la mobilització social. On conquistem l’amnistia dels i les preses polítiques, la fi de la repressió i el dret d’autodeterminació dels pobles en primera instància, però també puguem discutir i portar endavant un programa per a donar resposta als grans problemes socials i que no es quedi parat en el respecte de la propietat i privilegis dels grans capitalistes.
Que abordi les qüestions de fons per la qual la joventut estem al capdavant d’aquesta gran mobilització. Com la lluita contra la precarietat a la qual se’ns condemnen, contra l’emergència climàtica, per un transport públic gratuït, sostenible i sota control de les i els treballadors i usuaris, pel repartiment d’hores de treball sense rebaixa salarial, per la derogació de totes les reformes laborals, per l’expropiació dels habitatges dels bancs per a acabar amb els desnonaments o per un model d’universitari totalment públic, gratuït, democràtic i al servei de la classe treballadora i el poble.