Que el PSOE triï candidats amb els quals el PP se sent més que còmode i que Unidos Podemos doni suport la decisió ja no hauria de sorprendre’ns, després de l’equip de Govern format per Pedro Sánchez. Però per si començava a quedar en l’oblit, la pugna per la presidència de RTVE ha vingut a recordar-nos-ho.

Tots hem vist les mobilitzacions de les i els treballadors de RTVE contra la flagrant manipulació i despotisme endèmics en la cadena pública, representats en la seva màxima esplendor per la figura de la presidència. Aquesta presidència és la que avui està damunt de la taula, entre negociacions dels diferents partits parlamentaris, que es barallen fortament per controlar un dels grans aparells ideològics de l’Estat. Però no precisament per democratitzar-ho, com deixen en evidència els agres debats i falta d’acord per veure qui dirigeix la radiotelevisió pública espanyola.

Després de mesos de bloqueig per renovar la presidència de RTVE per concurs públic, el “Consell de Ministres” socialista va aprovar un Reial decret -a convalidar aquest dimecres en el Ple del Congrés- perquè l’elecció dels 10 consellers de RTVE, un d’ells per a la presidència, es decideixi en les Càmeres.

Una vegada fracassat l’intent d’aprovar sis noms amb majoria de dos terços al Congrés aquest dilluns, aquest dimecres tindrà lloc la segona votació, en la qual es suficient amb majoria absoluta i el suport de quatre grups. Els altres quatre noms correspondrien al Senat, que com era d’esperar, no va arribar a cap acord ahir dimarts, passant-li la pilota al Congrés.

Les dues llistes registrades que de moment no han aconseguit suficients suports i que tornaran a votar-se avui, corresponen d’una banda a una proposta del PP i una altra del PSOE, Unidos Podemos, Marea i PNB, la qual cosa significa que la segona llista necessita o bé el suport del PDeCat i ERC o el del Partit Popular per tirar endavant.

Entre els noms proposats pel PP trobem fidels al partit, com no podia ser d’una altra manera, entre els quals destaquen noms com Eladio Jareño, actual director de TVE i vell amic del PP. Per la seva banda, la llesta proposta pel PSOE i recolzada per Units Podemos proposa per a la presidència a Tomás Fernando Flores. I heus aquí la picada d’ullet al PP, el regal que “socialistes” i UP posa en safata al partit de “l’oposició”, buscant el seu suport per treure endavant la seva llista.

Flores és l’actual director de Radio 3, ja que ocupa des del 2012 quan el PP el va col·locar allà a dit para “per protagonitzar la major purga política de professionals viscuda en la ràdio pública”, com afirma el periodista David Bollero en el seu article d’ahir.

Un dels escàndols més sonats de l’ara candidat proposat per PSOE i UP va ser expulsar el programa “Carn Crua” de Radi 3 amb nocturnitat estiuenca, sense previ avís i regat d’excuses pelegrines.

Javier Crudo, el director del programa radiofònic conegut entre altres coses pels seus tints crítics, la seva simpatia cap als moviments socials, el 15M i el qüestionament del sistema, ha recordat aquests dies aquell episodi i li dedica aquestes paraules a les seves xarxes socials:

“Va ser dels quals van fer el que li van demanar per oposar-se al canvi social d’aquest país. Ara té la seva ecompensa. El més trist és que vingui de partits, especialment Podemos, que diuen representar la revolució que es va iniciar amb el 15M.”

Tomas Fernando Flores, el director que censuró Carne Cruda, nuevo candidato para presidir RTVE. Bravo, @ahorapodemos y @PSOE👏👏👏. La regeneración era esto.

— Javier Gallego Crudo (@carnecrudaradio) 2 de julio de 2018

Amb gestos com aquest el bloc encapçalat pel PSOE busca més la proximitat amb el PP -com és tradició- que amb els independentistes catalans com a ERC que demanen diàleg sense precondicions per a Catalunya a canvi de recolzar la llista de consellers per RTVE. I així, encara que el PSOE faci ús i abús de la retòrica de la “democratització de les institucions”, com en aquest cas la radiotelevisió pública, la realitat és que negocia permanentment amb el PP en les mateixes mentre bloqueja qualsevol demanda democràtica bàsica. No per res el PSOE va ser, és i serà un pilar de l’antidemocràtic Règim del 78.

I quin és el paper de Unidos Podemos en tota aquesta impostura? Limitar-se a donar suport a la candidatura del PSOE amb Fernando Flores al capdavant, sense proposar un altre candidat per “falta d’esperança en què ho recolzessin” i confirmen que participarien en l’acord al que puguin arribar PSOE i PP.

Però la realitat és que el l’”affaire” RTVE és només una manifestació més de la nova agenda podemista i la seva subordinació descarada a Sánchez i el PSOE al govern.

Ja des de la inauguració de Sánchez com a president del Govern Pablo Iglesias va deixar clar la seva disposició al fet que ens “mengéssim amb patates” els pressupostos del PP. Una metàfora que resumeix una tàctica i una estratègia: mantenir els gestos i picades d’ullet suposadament progressistes, mentre es releguen una vegada més les demandes democràtiques i socials insatisfetes, es respecten les reformes laborals, s’accepten mansament les retallades i polítiques neoliberals en educació i altres herències d’anteriors governs -tant del PP com del propi PSOE-.

Poc ha durat la “batalla cultural” de la qual tant es va parlar en els primers dies del nou govern, com també el relat de la “regeneració” de les irreformables institucions d’aquesta democràcia per a rics.

Algunes no ens oblidem de quan cridàvem “PSOE i PP la mateixa merda és”. Ja va sent hora de recuperar aquesta consigna com a base per lluitar per una esquerra subordinada als interessos de la classe treballadora i els sectors populars, no al règim polític.