Jovent

VAGA ESTATAL UNIVERSITÀRIA

La precarietat també és un virus: a la vaga contra la universitat neo-liberal!

Després d'anys del model universitat-empresa, la precarietat i la mercantilització mostren el seu pitjor rostre davant la pandèmia del coronavirus. El govern “progressista” continua avançant amb el seu model neo-liberal per a l'educació. Enfront d'això, la comunitat universitària i els centres de recerca sortirem a la vaga.

Contracorrent

Catalunya

dimarts 20 d’octubre de 2020| edici� del dia

Aquest dimecres 21 té lloc la vaga estatal universitària i de centres de recerca convocada per la "Coordinadora Investigación y Universidades" del sindicat CGT al costat de Doctorands en Lluita, el Sindicat d’Estudiants del Països Catalans (SEPC) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS). També s’han sumat altres associacions i agrupacions estudiantils com la FEL, Front d’Estudiants, AEP i Contracorrent.

Després de diverses jornades de vaga a primària i secundària durant les passades setmanes, les universitats se sumen d’aquesta manera a les mobilitzacions en el sector educatiu. Es tracta d’una crida que apel·la a personal tècnic i investigador, professorat, estudiants i subcontractes. Després de l’avanç de la universitat neo-liberal amb l’entrada del Pla Bolonya, denuncien l’augment de la precarietat i la mercantilització que ha sofert el sistema universitari els últims anys i que s’ha expressat amb duresa durant la desastrosa gestió de la pandèmia.

No a la precarietat, sí a la presencialitat

Des de Contracorrent també ens sumem a aquesta convocatòria, i l’estem construint en diverses universitats de tot l’Estat, doncs ara més que mai resulta necessari discutir quin tipus d’universitat volem. Aquesta pandèmia ha tret a la llum molts dels problemes intrínsecs al capitalisme, inclosos els relacionats amb l’educació. Veiem una universitat basada en l’explotació del professorat, l’externalització de serveis i falsos associats que fan jornades eternes de treball amb sous de misèria. Alhora, milers de joves han hagut de deixar els estudis a causa de les taxes abusives que suposen una clara barrera d’entrada per a la classe treballadora i els sectors populars.

Quan va arribar el moment de tornar a les aules, els rectorats van dir que no hi havia condicions per a realitzar la totalitat de les classes presencials de manera segura. Així, es va imposar una docència híbrida que xocava amb la realitat dels i les estudiants; classes online sense els recursos necessaris garantits, viatges a la universitat en transports públics abarrotats i treballs precaris sense condicions de seguretat per a poder continuar pagant una matrícula desorbitada, encara que no trepitgem el campus. Per descomptat, tot això sense comptar amb la més mínima opinió de la comunitat universitària, tal com ja va succeir el curs passat. De fet, els rectorats estan aprofitant la situació per a atacar l’autoorganització estudiantil impedint qualsevol possibilitat de reunió, assemblea o acte, o fins i tot, arribant a tancar els locals de les associacions sense previ avís.

Des que va començar la pandèmia, els governs han utilitzat a la joventut com a boc expiatori per a ocultar la seva pròpia responsabilitat. A l’estiu els rebrots eren causa dels botellons i no de la falta de condicions de seguretat en les que treballen els temporers o els barris obrers on és impossible mantenir la distància de seguretat. Ara, quan la situació sanitària empitjora, la primera mesura sembla ser tancar universitats que ja comptaven amb una baixa presencialitat com és el cas de Catalunya.

Els i les estudiants no volem pagar les conseqüències de les polítiques dels governs de torn que protegeixen a les empreses i descarreguen la crisi sobre la classe treballadora i els sectors populars. No volem classes presencials carregades sobre l’esquena del personal docent i no docent ja explotat, ni tampoc a costa d’arriscar la nostra salut. Això ens porta a lluitar per garantir les condicions necessàries per a garantir la presencialitat amb les mesures higienico-sanitàries pertinents i la qualitat de l’ensenyament. Dimecres que ve sortirem per:

Contractació de personal docent i no docent en condicions dignes! Per a poder reduir les ràtios i cobrir totes les baixes sense carregar l’esforç sobre els i les treballadores de la universitat. Eliminació de les figures precàries i la temporalitat que ja eren un gran problema abans de la pandèmia.

Habilitació d’espais d’estudi! Dins de les pròpies estructures universitàries- com les biblioteques - però també fora d’elles, fent ús d’instal·lacions buides que es puguin reactivar sobre la base de les necessitats actuals.

Reobertura i/o habilitació dels espais de reunió i intercanvi! Tampoc podem permetre que la covid s’utilitzi com a excusa per a tancar espais de reunió i intercanvi, com els locals de les associacions, la gespa o altres espais oberts. L’autoorganització estudiantil avui resulta fonamental per a conquistar les nostres demandes i no podem acceptar aquest tipus d’atacs que tracten d’impedir-la. Per això, exigim la reobertura d’aquest tipus d’espais amb les mesures de seguretat necessàries.

No a la bretxa digital! És fonamental posar els mitjans necessaris per a assegurar la possibilitat de la docència presencial, però en el cas de tornar parcial o totalment a la docència online, exigim equips informàtics i connexió a internet assegurades per a tot l’alumnat per a evitar que aquesta aprofundeixi encara més la divisió de classes en l’educació. També és necessari aportar el material necessari per a la docència online al professorat.

La universitat i el coneixement al servei de qui?

Tal com denuncia el Personal Docent i Investigador, els acomiadaments i la reducció d’inversió en recerca s’han reduït des de la crisi del 2008, quelcom que ha suposat un sobre esforç per part de les plantilles existents. Així mateix, l’entrada de les empreses a la universitat ha suposat que la recerca es dirigeixi a satisfer les necessitats del mercat i no de la societat, així com l’externalització de serveis com les cafeteries i la neteja.

El coronavirus ha posat de manifest el nefast resultat d’una economia i coneixement al servei de les empreses. Després de dècades de retallades de la sanitat pública i l’avanç en la seva privatització, el sistema sanitari col·lapsa; les farmacèutiques creixen a la borsa i competeixen per veure qui treu més benefici de la invenció de la vacci; Amazon i els serveis online creixen mentre milers de petits comerços s’arruïnen. Mentrestant, la classe treballadora i els sectors populars sofreixen l’augment de la precarietat, ens confinen als nostres barris i ens veiem obligats a anar treballar per a continuar generant les fortunes de les empreses.

No obstant, el model de la universitat neo-liberal és el preferit per l’actual ministre Manuel Castells, qui és un ferm defensor del model nord-americà -un dels més elitistes- i defensa la participació de les empreses en el finançament de la universitat, obviant que això suposa subordinar el coneixement als interessos privats.

Ara més que mai hem de lluitar per posar les universitats al servei de les necessitats del conjunt de la societat i acabar amb les barreres d’entrada que elititzen cada vegada més l’educació.

Fora les taxes universitàries! El cost d’estudiar suposa un dels principals talls de classe que cada any expulsen a estudiants de les aules i impedeixen l’entrada de molts més. La universitat ha de finançar-se amb impostos a les grans fortunes i amb els diners que desvien a la privada, no amb les taxes sobre l’esquena de l’estudiantat i les famílies.

No al Consell Social! Aquest òrgan és un dels símbols de la universitat neo-liberal, a través del qual les empreses tenen poder de decisió sobre les línies de recerca i els pressupostos. Perquè creiem que la universitat no ha de ser gestionada per òrgans anti-democràtics com els actuals ni sota la influència d’empreses, sinó que ha de ser el conjunt de la comunitat universitària qui la gestioni.

Internalització dels serveis! Cada procés de privatització ha suposat l’empitjorament del servei i la precarització dels llocs de treball. Serveis com les cafeteries, manteniment i la neteja són una part essencial de la universitat i per això han de ser gestionats per aquesta, no per agents privats.

Per una recerca pública i sense precarietat, al servei de la societat, els i les treballadores i les classes populars, no de les grans empreses.

Des de Contracorrent sabem que això no podrem aconseguir-ho soles ni sumant forces únicament amb altres organitzacions juvenils. Precisament per això, lluitem per posar dempeus un moviment estudiantil combatiu, de base i democràtic; que organitzi assemblees massives en cada centre d’estudi on es reuneixin estudiants, personal docent i no docent. Només així podrem discutir per quines mesures lluitar i com aconseguir-les sumant a milers d’estudiants que encara no s’organitzen que permetin augmentar la nostra força.

Considerem que les vagues cal organitzar-les des de baix i en assemblees. Amb aquesta idea hem posat dempeus, al costat d’altres associacions, l’assemblea oberta de la UAM, des d’on estem construint la vaga, discutint i decidint les nostres demandes i accions, cridant a tota la comunitat universitària a sumar-se i exigint a les burocràcies sindicals que deixin de reunir-se amb la patronal i se sumin a la convocatòria. Alhora, lluitem per unificar la lluita de tota la comunitat educativa, trencant amb la divisió entre nivells a la que s’adapten les organitzacions estudiantils. Així, a Catalunya hem participat de la vaga d’educació el 9 i 15 d’octubre, al costat del professorat de primària i secundària, però també al costat de les monitores dels menjadors que són deixades de abnda per les burocràcies sindicals.

L’entrada d’un ministre neo-liberal com Castells ja ens va deixar clar abans de la pandèmia que la lluita per mesures com les que plantegem no seran en aliança amb el govern “progressista”, sinó fent-li front. La pandèmia ha demostrat que tant el PSOE i Unidas Podemos des del govern central, Ayuso des de la Comunitat de Madrid o Torra a Catalunya, comparteixen els mateixos plans per a protegir els interessos de les empreses i fer pagar la crisi a la classe treballadora i els sectors populars.

Així doncs, lluitem dins del moviment estudiantil perquè s’aliï amb sectors de treballadors en lluita com els MIR, amb les treballadores de la neteja de l’Hospital Gregorio Marañón durant la seva vaga o els obrers de Nissan i les seves subcontractes en defensa dels llocs de treball. Només així, des d’un moviment estudiantil aliat amb la classe treballadora, podrem lluitar per conquistar les nostres pròpies demandes i altres d’interès comú, com un impost progressiu a les grans fortunes per a sufragar les despeses extraordinàries en sectors com educació i sanitat o el control del transport públic per part de la seva pròpia plantilla i usuaris per a garantir condicions de seguretat.

Si tornen a tancar les universitats totalment, no podem tornar als laboratoris buits i milers d’estudiants sobrecarregats de treballs a casa com en la primera onada. Contràriament, la universitat ha de jugar un rol clau per a lluitar contra la pandèmia, utilitzant els laboratoris per a produir els materials sanitaris necessaris i les residències buides per a cobrir la falta de llits previsible. A més, els i les estudiants també podríem jugar un paper important. Els qui estudien dret podrien assessorar els i les treballadores que vegin vulnerats els seus pròpis drets; estudiants de magisteri podrien donar reforç als i les nenes, així com des de les facultats d’educació es podria proporcionar ajuda a les famílies i des de medicina i biologia col·laborar amb la realització de PCR després de la capacitació necessària.

Avui més que mai lluitem per posar el coneixement al servei de la transformació social i no del capital. Perquè volem convertir la universitat en la punta de llança contra aquest règim hereu del franquisme i contra aquest sistema capitalista.

Contacta’ns i marxa amb nosaltres en les diferents mobilitzacions!

Instagram:

Madrid - @contrac_mad
Barcelona - @contracorrent_bcn
Saragossa - @sei_contrac




temes relacionats

Universitat de Barcelona   /    Precarietat laboral   /    Universitat   /    Contracorrent   /    Universitats públiques   /    Jovent   /    UAM   /    Casta universitària

Comentaris

Comentar