Els tripulants de cabina de Vueling convoquen vaga en una de les majors aerolínies del país, amb aturs de divendres a dilluns i festius a partir del pròxim mes, que s’estendran fins a gener.
Els treballadors reclamen una pujada salarial respecte a la pujada de preus, que se suma a les condicions de precarietat que viuen en el sector des d’abans fins i tot de la pandèmia. Des de Stavla (Sindicat de Tripulants Auxiliars de Vols de Línies Aèries), convocant de les aturades, juntament amb els representants sindicals exigeixen una pujada salarial del 13,4%, davant la ridícula proposta d’un 2% que va oferir la companyia.
“No podem continuar immersos en la situació de precarietat en la qual estem”, declaren representants de Stavla. Mentrestant, l’aerolínia lluny de recular i cedir a les demandes dels treballadors, les qualifica com a “inviables”, defensant que “no és el moment de dividir-se” i criticant que els treballadors vagin a la vaga.
Amb la plantilla de Vueling, són cada vegada més els treballadors del sector aeri que van a vaga. A Ryanair, aerolínia en la qual porten donant-se vagues successives des d’estiu, se sumen els treballadors de “handling” en 7 aeroports, amb aturades que començaran el pròxim 28 d’octubre i s’estendran fins al 7 de gener.
Aquesta convocatòria, llançada per alguns representants de CCOO no està recolzada per la pròpia direcció del sindicat, després de l’acord que van fer amb l’empresa, la qual cosa ha impedit que s’estengui a més aeroports. “Des de la secretaria general s’ha enviat una carta que és una total aberració perquè atempta contra l’acció sindical legítima dels delegats electes. És una carta de desesperació, de qui ha negociat quelcom a esquena de nosaltres sense ni tenir-nos en compte ni haver-nos informat (per l’acord amb els TCP) i ara aquestes són les conseqüències. Uns han aguantat la pressió i no han sucumbit a la por, però altres no, i el primer efecte és el fraccionament entre nosaltres mateixos”, exposen fonts entre les bases.
La inflació, que aquest any 2022 ha passat del 10% i que venia acumulant més d’un 6% l’any passat, ha estat la gota que ha vessat el got per als treballadors del sector, que ja no sols acumulaven uns salaris congelats, sinó moltes altres demandes, intensificades amb el COVID.
ERTOs i EROs continus, llargues jornades i hores extres no remunerades, absència de personal per cobrir els serveis requerits… En resum, temporalitat i precarietat generalitzades en un sector demandant, que han portat al fet que a nivell europeu s’hagin desencadenat des de fa diversos mesos nombroses vagues, tant en el personal d’aerolínies com Ryanair, Easyjet, Lufhtansa, Air France, SAS o Ibèria Express per nomenar alguns exemples; com en el personal de terra o les diferents subcontractes que proporcionen serveis indirectes, des del personal de neteja dels aeroports fins als controladors.
Des d’Esquerra Diari, donem suport a les mobilitzacions i els aturs que se succeeixin en cadascuna de les plantilles del sector. Per una indexació dels salaris a l’IPC i contra la pèrdua de poder adquisitiu. Contra la precarietat i la temporalitat que ofereixen les aerolínies i les subcontractes del sector, l’única manera d’afrontar-lo i sortir guanyant és per mitjà de la lluita.
