Món obrer Estat espanyol

LLUITA D'AIRBUS

La plantilla d’Airbus Puerto Real en lluita crida a la mobilització l’1 de juliol

L'assemblea de treballadors d'Airbus Puerto Real en lluita convoca una nova manifestació enfront de la negativa de l'empresa d'escoltar les seves propostes.

dimecres 30 de juny| edició del dia

La baralla per mantenir oberta la planta d’Airbus Puerto Real contínua aquests dies amb la convocatòria d’una nova manifestació el dijous 1 de juliol. Des de l’assemblea de treballadores de Puerto Real s’assenyala que es troben fora de les negociacions que s’estan portant en el si del Comitè Intermpresas d’Airbus España, per la qual cosa les seves veus no s’estan escoltant.

L’empresa hauria fixat en el dia 30 de juny una data límit per a negociar com a pressió, que des de Puerto Real veuen com a innecessària, tenint en compte que els acords proposats per dalt i sense tenir en compte a les treballadores estan fracassant, amb sindicats i partits retirant el seu suport formal.

Per al comitè d’empresa d’Airbus Puerto Real (CCOO, UGT i CGT), el fracàs de les negociacions per dalt marca la necessitat de reprendre les mobilitzacions en l’àmbit general. La unitat en aquesta proposta marca un gir respecte a inicis de maig on tan sols CGT es va mantenir ferma en la lluita enfront de l’actitud de CCOO i UGT de donar suport a un esborrany d’acord. Sens dubte una gran notícia que revela que la lluita dels treballadors i treballadores gaditanes està fent efecte en el cèrcol que tant el Govern com les burocràcies sindicals havien plantejat per a avalar el tancament de la fàbrica de Puerto Real.

En declaracions en roda de premsa, Juan Manuel Trujillo (CCOO), president del Comitè d’empresa d’Airbus Puerto Real, va exposar la postura del seu sindicat de defensar la hibernació de la planta i el repartiment de la càrrega de treball entre centres de treball com una sortida a la situació actual.

A més, va assenyalar que la mateixa empresa s’estava plantejant la reorganització de les plantes d’Airbus a Europa, generant una nova divisió que parteixi d’actius d’Airbus amb els Tier1 (proveïdors de primer nivell) europeus. Trujillo va expressar el desig de la plantilla gaditana de participar en aquesta discussió abans que permetre el tancament de la fàbrica. Finalment, el dirigent sindical va criticar que l’acord proposat en el Comitè d’Interempresa, d’on va ser expulsat per membres del seu propi sindicat, a penes es té en compte el futur dels treballadors auxiliars. Sent aquests últims una gran part dels llocs d’ocupacions afectades, ja que, de 391 operaris de la plantilla d’Airbus Puerto Real afectats, el cens de treballadors es multiplicaria per 4 si s’inclouen aquestes indústries com comentava Trujillo.

D’altra banda, Tomás Núñez, delegat sindical de CGT, va explicar que el seu sindicat no signaria cap document que avali el tancament de la planta de Puerto Real i va rebutjar les propostes de construcció d’un centre 4.0, idees que veu com a "quiosquets per a robar subvencions" i en general com a iniciatives fracassades. Tampoc estarien a favor que aquests projectes ocupin sòl industrial de Puerto Real.

Núñez va explicar que els ERTO de llarga durada (que han estat una de les solucions proposades en els acords) podrien ser un pegat, però que la solució passa pel repartiment de càrrega de treball entre divisions o entre centres de treball i va assenyalar que la hibernació de la planta es tractaria d’un error. Hibernar suposaria "donar una puntada a les mobilitzacions, per a reprendre-la posteriorment quan la gent estigui més cremada". Des de CGT s’aposta per combatre i aconseguir una solució ja.

Per això des de CGT es va animar a la participació aquest dijous a Cadis, en favor de la reindustrialització de la província i es va exposar que el sindicat tractarà d’estendre la mobilització a tots els centres de treball d’Airbus España.

Esquerdes en la burocràcia sindical

L’èxit de les passades mobilitzacions tant a Madrid com la vaga general del 18 de juny a Cadis han mantingut viva la lluita mentre els diferents actors de la burocràcia sindical i el Govern han tractat de salvar la cara. Des d’iniciatives en el Congrés amb les quals Unidas Podemos tractava de quedar bé mentre el seu propi Govern segueix sense admetre les demandes de les treballadores i amb els intents dels partits del govern (PSOE, Podemos i PCE) de donar suport a la lluita alhora que defensaven un acord que avalava precisament el tancament de la planta de Puerto Real. Una situació en la qual s’intenta jugar a la distracció amb les reivindicacions de les treballadores gaditanes mentre es buscava desgastar a l’assemblea que continuava coordinant la lluita.

No obstant això, el recent gir dels delegats sindicals de Comissions Obreres i UGT, que tornen a donar suport a la mobilització després d’haver intentat detenir-la amb l’excusa de la negociació, suposa un canvi en la situació. Si bé les direccions de tots dos sindicats continuen les negociacions sense tenir en compte dels treballadors, resulta simptomàtic el que els seus delegats en la planta advoquin per lluitar enfront de l’actitud del Comitè Interempresas que va arribar a expulsar al representant de Puerto Real, deixant als afectats sense veu en la discussió. Una situació antidemocràtica que revela fins a quin punt la burocràcia sindical és un obstacle i un perill en l’autoorganització de les treballadores, així com per a la lluita pel seu present i el seu futur.

En aquest context el suport a les següents mobilitzacions es torna essencial i entenem que la lluita no sols ha de traslladar-se a altres centres de treball d’Airbus España, on la solidaritat ha de vèncer a la passivització imposada per la burocràcia sindical, sinó que han de buscar-se maneres de lligar aquesta baralla a altres lluites contra la precarietat que assolen el conjunt del país. Seria interessant explorar la possibilitat que des dels sindicats es convoquin en altres sectors mobilitzacions en suport d’Airbus Puerto Real, com una manera d’anar teixint llaços de solidaritat. Al final com s’explica des del mateix comitè d’empreses d’Airbus Puerto Real, la lluita contra el tancament de la planta, representa també el combat d’una zona assotada per la precarietat i la destrucció d’ocupació, per la qual cosa donar suport a aquesta batalla des d’altres sectors, pot resultar clau per a fer un volt a la situació que portem vivint anys, on la classe obrera va perdent drets a poc a poc.




temes relacionats

Airbus   /    Lluites obreres   /    Món obrer Estat espanyol   /    Vaga de treballadors

Comentaris

Comentar