Política Estat espanyol

La periodista Helena Maleno denúncia la seva deportació i la col·laboració repressiva del Marroc i l’Estat espanyol

La periodista i activista pels drets de les persones migrants, Helena Maleno, denúncia públicament, avui en xarxes i en un acte la setmana passada, la persecució orquestrada per l'Estat Espanyol en col·laboració amb el Marroc per a impedir-li reunir-se amb la seva família al país africà després d'haver estat deportada el 23 de Gener durant trenta-dos dies.

dilluns 12 d’abril| edició del dia

Després d’un viatge de feina, Maleno no va poder tornar a travessar la frontera, sent expulsada de manera violenta per les autoritats marroquines. Això ocorre després d’un any en què ha sofert múltiples atacs i violacions dels seus drets: amenaces de mort, espionatge, seguiment i dos assalts al seu habitatge perpetrats pels cossos policials.

Maleno és fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras, una organització que des del 2002 ha servit de suport i defensora dels immigrants que cada dia lluita per travessar la frontera, escapant de la misèria i les guerres imperialistes en els seus respectius països. El mateix col·lectiu, amb Maleno al capdavant, ha redactat informes internacionals, on ha denunciat el tràfic de persones i les xarxes criminals que, en col·laboració amb els estats, extorqueix i negocia amb la vida dels més desesperats.

La seva labor com a defensora dels immigrants i els drets humans ha estat tant reconeguda i lloada internacionalment com perseguida. Ha denunciat que l’inici de la seva actual deportació data de 2017, quan les autoritats marroquines la van acusar de "tràfic d’immigrants i d’afavorir la immigració il·legal" sobre la base d’uns dossiers il·legalment lliurats pel Ministeri d’Interior d’Espanya, més concretament de la UCRIF (per les sigles en castellà d’Unitat Centra de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals). Tals documents van ser desestimats per la mateixa Audiència Nacional, però el Ministeri va optar per traspassar tals informes al país africà perquè col·laborés en el seu muntatge per a acabar amb l’activista.

La veritat és que la col·laboració del govern espanyol i marroquí en matèria d’immigració té tristos i profunds precedents. Tots dos estats han sostingut un ferri control de la frontera, donant-se suport mútuament per a reprimir, assetjar i assassinar a milers de desesperats refugiats que tracten de sortir del continent africà. Serveixi d’exemple el "Plan África I", que establia una col·laboració repressiva contra els immigrants per part de tots dos països. Serveixi d’exemple el reforçament de les fronteres a Ceuta i Melilla amb dispositius il·legals que atempten contra la dignitat humana (com les concertines). Serveixin en el millor cas les múltiples omissions de socors; en el pitjor, descarats tirotejos i matances a les quals ens tenen tristament acostumats la policia marroquina i la Guàrdia Civil espanyola.

Tot i que el Tribunal d’Apel·lació de Tànger va absoldre a Maleno, ella ha denunciat l’innegable mal tracte per aquestes acusacions. Des de llavors ha estat perseguida i assetjada, tant ella com la seva família. L’últim atac ha estat la seva deportació, injustificada i violenta, al gener d’enguany. Maleno no ha dubtat a assenyalar al Ministeri de l’Interior com articulador d’aquesta mesura per part de les autoritats marroquines. Caminando Fronteras ha denunciat la criminal separació de Maleno de la seva família (amb una filla menor d’edat) i del desemparament i falta de protecció de la mateixa enfront de les autoritats estatals que pretenen acabar amb l’activista.

En el seu anunci públic i a través de la seva organització, hi ha hagut una petició al Govern espanyol per a reconèixer la seva labor en els drets humans, al mateix temps que exigeix una depuració de responsabilitat i una petició de protecció per a ella i la seva família i una reparació pels danys soferts.

La paradoxa és que aquest reconeixement i actitud per part del Govern de Sánchez és tant exigible com contradictori, i no per Caminando Fronteras, sinó per al mateix Govern. A pesar que s’ha assenyalat la font de la persecució en una "claveguera" de l’Estat, l’origen de les criminals i inhumanes polítiques d’immigració han estat orquestrades, sobretot, pel PSOE en els seus diferents governs.

El PSOE i el racisme: no oblidem, no perdonem

Hem de recordar que van ser els governs de González i Zapatero els que van promoure les principals polítiques xenòfobes d’immigració, les deportacions en calent, les concertines, la creació de CIE, la persecució marítima de les pateres i els que van ocultar les tortures i vexacions als arribats a les nostres costes. Resulta difícil "fugir d’estudi" i acusar una claveguera de l’Estat com es pretén per a sostenir la seva màscara progressista.

Per això, no podem estar més d’acord amb crítica i radical depuració de responsabilitat, la qual ha d’ampliar-se a una denúncia oberta al Govern que es nega a la derogació de les lleis d’estrangeria i a posar fi al negoci imperialista entre Estats que juga cada any amb milers de vides que moren al Mediterrani, són maltractats per les institucions o són lliurats com a mà d’obra intercanviable als terratinents i capitalistes.




temes relacionats

Migrants   /    Immigrants   /    Crisi migratòria a Europa   /    Política Estat espanyol

Comentaris

Comentar