Política Estat espanyol

CORONAVIRUS

La “normalitat” de l’inici del curs escolar, una bomba de rellotgeria

Davant la falta de voluntat política de posar els mitjans necessaris, el pròxim curs escolar, començarà amb “normalitat”, posant amb això en greu risc la salut tant de l'alumnat, com dels docents, treballadors no docents i famílies.

Jorge Calderón

Historiador y Profesor de Secundaria, Zaragoza

dimecres 17 de juny| edició del dia

Si en articles anteriors criticàvem com les diferents administracions volien continuar i finalitzar el curs escolar com si res passés, com si la pandèmia no ho hagués canviant tot, aquesta lògica “fantasmagòrica” la volen aplicar també a l’inici del pròxim curs.

Tornada a classe sense els mitjans i les mesures de protecció sanitàries necessàries

La setmana passada el Ministeri d’Educació acordava amb les comunitats autònomes com anava a ser l’inici del curs escolar aquest setembre vinent.

Després de molt de debat, es prenia la decisió que el curs començarà amb la docència gairebé exclusivament presencial. Això és una constatació del fracàs de la docència online desenvolupada durant aquests últims mesos. La bretxa digital, és a dir la falta d’accés de moltes famílies a internet o a mitjans informàtics -que al país arriba gairebé al 20% de l’alumnat- i sobretot el nul interès a posar els recursos tècnics i informàtics per a arreglar-ho, els fan prendre aquesta decisió.

Com a docent, evidentment, sempre és preferible el poder fer classe de manera presencial que a través d’una pantalla d’ordinador. Tanmateix, això cal fer-ho, sempre que es pugui des del punt de vista sanitari i sempre, per descomptat, que es posin els mitjans necessaris perquè això no comporti cap risc de contagi ni per a ell o la docent ni per a l’alumnat.

Això per desgràcia, segons l’anunciat tant pel govern central com pels diferents governs autonòmics, no es donarà en absolut en l’inici del pròxim curs.

Primer es va dir que hauria d’haver-hi dos metres de separació entre cada estudiant dins de l’aula. Després es va baixar aquesta distància a un metre i mig. El mateix ocorre amb la ràtio, és a dir, el nombre d’alumnes i alumnes per aula.

Es va dir que no més de 15, i ara ja parlen de màxim 20 en infantil i primària i fins i tot més en secundària i Batxillerat. Finalment, han passat de màscara obligatòria per a tots a optativa segons l’edat i el nombre d’alumnes per aula. Aquests canvis de criteris no es deuen a una raó científica o sanitària, sinó simplement econòmica.

Segons un estudi econòmic elaborat per la Federació d’Ensenyament de CCOO, per a posar en marxes les mesures necessàries de distanciament i baixada de ràtios que es contemplaven inicialment, faria falta una inversió pública de 7.385 milions d’euros. La inversió és tal alta, perquè caldria incrementar la plantilla docent un 33% (5.151 milions). Un total de 165.191 docents (uns 30.000 mestres i mestres d’educació infantil, 70.000 de primària i 65.000 professores i professors de secundària) de diferents especialitats i cossos, serien necessaris per a posar en marxa desdoblaments, suports i reforços.

A això caldria sumar l’ampliació o creació de nous espais per a la docència, en molts casos, multiplicar per dos el nombre d’aules. No obstant això, el Govern només destinarà 2.000 milions per a Educació dins del fons de 16.000 milions aprovat per a les. CC.AA.

Davant aquesta falta brutal de mitjans i recursos, els responsables educatius han tirat d’improvisació, proposant solucions absurdes i irrealitzables que suposen un veritable desconeixement de la realitat dels centres educatius. En definitiva, suposen un insult per a tota la comunitat educativa. Hi ha diversos exemples molt cridaners d’això.

La Ministra d’Educació, Isabel Celaá, ha proposat que davant la falta d’espais els centres educatius utilitzin gimnasos, sales d’actes o biblioteques com a aules. A més, proposa que es puguin fer classes a l’aire lliure com una manera d’alleujar els saturats centres educatius. Aquestes ocurrències no sols vénen per part del govern central. A Aragó han decidit començar el curs 3 dies abans i augmentar el nombre total de dies lectius del curs en 4.

I a la Comunitat Valenciana proposen que, en les classes més saturades, com les de secundària o batxillerat, es divideixin en dos grups. Un grup assistirà a classe un dia i el següent el dedicarà a treballar continguts a casa que els ha proporcionat el seu professorat.

A més, delega tota la responsabilitat de controlar al virus en els equips directius de cada centre educatiu. Aquests seran els encarregats de formar a la plantilla i alumnat del centre sobre les mesures amb les quals combatre al virus. També seran els encarregats de triar a una persona encarregada de garantir que es compleixin totes aquestes mesures. És a dir, va passar el “marró” als centres, perquè aquests, sense cap formació sanitària, controlin una cosa tan greu, com la no expansió de la pandèmia.

No juguin amb la nostra salut! Per una volta a classe amb els recursos i les mesures de protecció sanitàries

Com deia, aquestes ocurrències suposen una veritable burla. En molts centres educatius, aquests espais dels quals parla la ministra, ja s’estaven usant com a aules, davant la falta d’espais i unes classes saturades abans de la pandèmia. Fins i tot en molts d’ells no és suficient, i actualment continua havent-hi milers d’estudiants obligats a fer classe en barracons.

Per això de fer classe a l’aire lliure algú s’imagina fer classe al carrer amb 40° al sol a l’estiu, 0° o menys a l’hivern, o amb un vent terrible, com ocorre en moltes parts del país? A més algú, insisteixo, pensa que per començar 3 dies abans el curs se solucionaran tots els problemes? Finalment, l’haver de fer classe a la meitat del nostre alumnat a l’aula i a l’altra meitat online, suposaria un sobreesforç a una comunitat docent ja saturada de treball com s’ha comprovat durant aquesta pandèmia.

Totes les mesures preses només són “pegats”. Parlem de veritable “fugida suïcida cap endavant” que posa en greu risc a tota la comunitat educativa. Com no es vol invertir els diners a posar els recursos i les mesures de protecció sanitàries necessàries, diem que es pot tornar a classe amb tota “normalitat”, ja ni tan sols parlen d’una nova, i que ocorri el que hagi d’ocórrer.

Per desgràcia, ja tenim exemples en altres països del que pot ocórrer. A França o més recentment a Israel, van haver de tancar més d’un centenar d’escoles després de confirmar més de 300 contagis des de la seva reobertura. De fet, aquí en l’Estat espanyol, molts experts pronostiquen el tancament de moltes classes a la tardor i demanen a les autoritats educatives que preparin amb més rigor tant els sistemes presencials com l’escenari “en línia”. Incideixen en què el risc de contagi és molt alt, ja que una aula amb 20 nens tindrà contacte amb més de 800 persones en dos dies.

De veritat consentirem que es posi el risc la salut dels més vulnerables quan veiem que en altres àmbits, com el futbol professional d’elit, es posen totes les mesures de protecció sanitàries per a evitar el contagi, per mer interès econòmic? Potser val més la vida d’un futbolista que la d’un estudiant o un docent? Per al govern la resposta és clara, Si.
Sindicats com a CGT o Associacions de famílies ja estan alertant del greu risc sanitari que suposa iniciar el curs en aquestes condicions. Per això ara més que mai hem de barallar per test massius i màscares gratuïtes punt per a l’alumnat, els docents i els treballadors no docents.

Perquè es posin els mitjans i recursos necessaris perquè pugui haver-hi una baixada generalitzada de les ràtios, que permetin mantenir una distància de seguretat entre els estudiants necessària per a evitar nous contagis. En cada centre ha d’haver-hi una “infermera escolar” que sigui la que coordini totes les mesures d’higiene i sanitàries, basades aquestes en la confecció de protocols de seguretat sanitària, per etapes, que regulin les condicions d’incorporació als col·legis.

Davant la falta d’espais, cal, d’una vegada per sempre, acabar amb l’educació privada i concertada, expropiar totes les seves nombroses instal·lacions, passant aquestes a la xarxa pública.
En definitiva, barallar per una volta a les aules segura per a tots i totes basat en un model educatiu públic, gratuït, laic i de qualitat.




temes relacionats

Nova normalitat   /    #Coronavirus   /    Educació gratuïta   /    Política Estat espanyol   /    Educació pública

Comentaris

Comentar