Tercer dia de la tornada a l’escola i una companya de la meva filla dona positiu per Covid-19. Aquell dimarts a última hora vam ser avisats per la institució mitjançant un correu electrònic. Al correu s’aclaria que la meva filla és un contacte estret de qui va donar positiu i per tant que calia fer un test a les farmàcies habilitades amb l’aplicació de La Meva Salut. També deia que teníem un “termini màxim de 4 dies” i que si la meva filla tingués “símptomes” havíem d’anar directament al CAP.

El primer obstacle consistia en que no teníem cap idea de com s’havia de fer aquest “tràmit”. Al correu no hi havia cap indicació. Dimecres a la nit, després de tornar de la feina, provem d’entrar a La Meva Salut. Penso: si no sabem on mirar, mirem-ho tot. Entro a cadascún dels seus apartats, però no trobo cap pista que em digui com s’ha de fer el test. Esperem al dia següent.

Dijous va passar més del mateix. Doncs opto per enviar un correu electrònic al centre educatiu i per a fer una consulta en línia amb la Meva Salut. Contesta la tutora ràpidament i ens explica que creu que és a l’opció de “medicació” ja que altres pares li han explicat això. Una estona més tard em truquen de La Meva Salut i em diuen el mateix. Entro però no hi ha res.

Divendres a la nit, jo ja sabia que alguns companys de ma filla ja s’havien fet el test. Però a l’apartat de “medicació” de La Meva Salut de ma filla continuava sense haver-hi res. Ma filla de vegades esternudava i tenia una mica de mocs transparents (només això). Penso: “són símptomes o és un hivern més?” La meva filla té molta cura i mai es treu la mascareta. Jo pensava que no podia estar encomanada de la Covid.

El cap de setmana no hi ha cap novetat. Havíem anat a una farmàcia a veure si potser ells ja tenien l’autorització per fer el test, però res de res. Dilluns 17, després de consultar infructuosament La Meva Salut, enviem un altre correu electrònic al centre educatiu explicant que a La Meva Salut no hi ha res i que tenim dret al test. Al cap d’uns minuts trobem a l’apartat “medicació” que la meva filla tenia cinc dies per fer-se el maleït test.

La meva parella i la meva filla se’n van corrent a la farmàcia més propera que hi ha dins del llistat per treure’ns el dubte. Quan arriben, es troben amb una nova sorpresa: s’havien acabat els testos que havien enviat pels alumnes d’escoles i instituts. Ja havien passat 6 dies del primer positiu a classe.

Finalment arriba el dia de la “victòria”: Dimarts 18 de gener de 2022 truco a la farmàcia i em diuen que en tenen, però uns poquets. Surto corrent amb ma filla cap a la farmàcia. Vaig engegant l’aplicació La Meva Salut, entrem i ho demanem. Tot va en ordre i de sobte: Sí!!! Fem el test d’antígens (set dies després del primer positiu!!!). Hem tingut una mica de sort perquè ha sortit negatiu el resultat. I als pocs minuts rebem un altre correu de l’Institut que ens informava de l’existència d’un segon cas positiu. I torna a començar.

Les meves conclusions

La primera conclusió més ràpida i òbvia és que el govern de la Generalitat i el govern central no han fet cap planificació per tal de garantir la realització d’antígens. No van planificar un cribratge generalitzat abans de classes i tampoc van planificar els cribratges quan surti un cas positiu. Ells volen estalviar-se fins a l’últim cèntim. Sí que hi ha testos per als milionaris, els esports professionals, però no per a la canalla i el jovent. Testos per als rics, però pocs i cars per al poble.

No hi ha una bona distribució dels testos d’acord amb els objectius que la mateixa Generalitat va fer seus. La informació arriba tard a cada centre i deixen als equips directius i l’agent Covid “a la intempèrie”. Si la meva filla hagués donat positiu, la notícia hauria estat set dies després del primer cas. I de vegades penso, el segon cas positiu, haurà tingut els mateixos problemes que jo per fer-se un test?

La falta de planificació d’educació i sanitat deixa a les famílies dins de la ignorància suprema i a mercè de la sort. Els pares no poden demanar permisos de pagament per tenir cura dels nanos positius. Hem de tenir cura “per si de cas té símptomes” i això, qui ho paga? Cadascú de les seves vacances?

El Govern espanyol fa mesos que va decidir que el “marró” de gestionar la Covid sigui assumit per les diferents Comunitats Autònomes. I els governs autònoms fa mesos que van decidir “privatitzar” la gestió de la Covid. Es a dir, campi qui pugui. Cadascú ha de comprar les mascaretes, testos, etc. I deixen banda ample als especuladors, mentre hi ha famílies que no tenen prou ingressos per a comprar el menjar.

Una gestió de la Covid que només pensa en els bilions del futbol i els ajuts milionaris a les grans empreses, només continuarà deixant engrunes a la classe treballadora i la majoria de la població. El problema del test de ma filla és una mostra de la gestió capitalista de la Covid, i, malauradament molt poca cosa en relació al patiment dels milers i milers de treballadors en ERO i ERTO. Cal sortir als carrers per lluitar i tòrcer el braç als governs (d’esquerres i de dretes).