L’educació s’ha vist afectada directament en múltiples ocasions, pujada de taxes abusives que fa que les i els joves no puguin costejar-se els seus estudis o bé, hagin de treballar en feines i sous molt precaris per poder accedir als estudis. L’educació s’ha vist afectada també per múltiples privatitzacions de centres d’estudis que han provocat mobilitzacions de milers d’estudiants reivindicant el seu dret a l’educació.

El jovent hem vist i viscut últimament moviments per a una rebaixa de taxes, una rebaixa que potser sí que suposa un cert alleugerament econòmic per a la joventut i les seves famílies però no comporta el total accés a les universitats per qui té menys recursos.

La ILP, que va presentar fa poc les signatures necessàries per iniciar la seva tramitació parlamentaria, planteja aprovar per llei la rebaixa de les taxes. No obstant això, cal recordar que el Parlament va aprovar al 2016 una moció que instava al govern autonòmic a aplicar una rebaixa del 30% i que fins ara no s’ha aplicat. Sabem ben bé que sense un moviment estudiantil autoorganitzat i fort, les promeses institucionals que es puguin fer no serveixen de res. I també sabem, que si torna ha haver-hi un moviment fort, auto-organitzat en assemblees que discuteixin un programa, la lluita per la gratuïtat tornarà a ser sobre la taula.

Aquesta rebaixa, impulsada entre d’altres per la AEP i el SEPC, com deiem, no significa que tothom pugui estudiar, els sous precaris i els obstacles amb els que ens trobem per accedir a les universitats o centres d’estudi no ens permeten ni pagar un 10% del que suposa estudiar. Si agafem els trams dels graus, i agafem el primer i per tant el mes barat, a l’any pagaríem més de 1.500€. Podems assumir aquest preu amb els nostres salaris i els de les nostres famílies? Sí, si agafem feines precàries per poder pagar crèdits, demanem prèstams o ens endeudem. És a dir, només la gratuïtat pot revertir la situació d’expulsió de les universitats, per què no hagim de treballar per poder estudiar. Però la gratuïtat, encara que sigui molt necessària, només es una de les messures per garatir el accés a l’educació superior a tothom. La gratuïtat garanteix que no paguem el grau, però, mentres estudiem hem de menjar, de viure, de tenir oci, ens hem de desplaçar...Per no haver d’agafar una feina precàri que garanteixi aquestes necessitats, lluitem per beques salari.

És per això que des de ContraCorrent trobem indispensable alçar un moviment estudiantil per a totes i tots per lluitar per una educació totalment gratuïta, lliure de privatitzacions i precarietat.

Per què l’educació és un dret i l’hem de lluitar per a que toes les i els joves poguem accedir-hi.

No volem universitats subvencionades per les grans empreses privades, que només volen la nostra mà d’obra pels seus interessos privats, les pràctiques es el mecanisme pel qual sense cobrar absolutament res o bé, amb sous precaris, ens esclavitzen per proporcionar-lis mes beneficis sense obtenir res a canvi.

També volem una educació separada de l’esglesia. Sabeu que hi ha un fort vincle entre l’església i les universitats? I que part de la nostra matrícula va a parar a la institució més reaccionària? Doncs sí, hi ha universitats que tenen despatxos per els òrgans eclesiastics a part de donar-li diners per fer cursos i cedir-li espais.

És per això, i per moltes altres coses, que hem de lluitar per aconseguir una universitat i una educació totalment democràtica, sense la intromissió de les empreses privades ni les esglésies, una educació gratuïta, per què l’educació és un dret.