Aquests dies a Ceuta 8000 persones han intentat passar la frontera del Marroc, entre elles, més de 2000 menors d’edat. El govern del PSOE i UP, que s’omple la boca amb frenar a l’extrema dreta, està aplicant les seves mateixes polítiques. Abascal va sortir a Twitter a parlar d’invasió i dir que calia enviar a l’Exèrcit, però el govern “progressista” ja se li havia avançat enviant soldats, tanquetes i pots de fum contra famílies i nens.

En els mitjans treuen les imatges de militars “rescatant” migrants. Oculten les que es veuen a les xarxes donant-los cops de porres i reduint-los a la sorra o com estan sent retornats al seu país sense tràmits ni garanties – incomplint fins i tot la Convenció Europea de Drets Humans – perquè continuïn morint-se de fam. Aquells que aconsegueixin quedar-se tampoc viuran cap somni, seran utilitzats com a mà d’obra barata i se’ls negaran els més mínims drets. En el cas dels menors, hauran d’aguantar ser discriminats des del minut zero, reclosos en centres a l’espera de complir la majoria d’edat per ser deixats al carrer sense papers.

Això no és perquè no hi hagi recursos per a ells, com ens diuen. És perquè, de la mateixa manera que fan amb el problema de l’atur, la precarietat o l’habitatge, els diferents governs posen per sobre la defensa dels interessos i beneficis d’un grapat de grans capitalistes abans que les necessitats socials de les majories.
Moltes de les persones que migren aquests dies són joves com nosaltres. Joves que intenten fugir de la misèria, encara que sigui acceptant ser els més precaris allí on vagin. A Catalunya, quants no som nets o netes d’andalusos, extremenys o aragonesos que van venir a treballar a les fàbriques o la construcció del metro? Quants dels qui vivim en zones com El Prat, Cornellà o Hospitalet no hem compartit classe amb nois i noies d’ascendència marroquina? Quants no hem escoltat històries d’aquests companys sobre els insults racistes que pateixen?

L’imperialisme espanyol és responsable

Des del PSOE, Podemos, IU i el PCE s’omplen la boca clamant contra la monarquia marroquina que envia milers de persones a travessar la frontera. S’obliden que no els mou un monarca. Aquests milers de persones són forçades a migrar perquè no tenen futur en la seva terra després anys i anys d’espoli de les multinacionals espanyoles i europees, precisament amb la complicitat d’aquest règim al qual tant critiquen. Ni la monarquia marroquina ni imperialisme espanyol són amics dels qui avui tracten d’arribar a Ceuta.

El govern “progressista” càrrega contra l’autoritària monarquia marroquina, però defensa a la monarquia borbònica amiga i sòcia de les dictadures més sanguinàries del planeta, o condemna la resposta dels palestins contra l’Estat genocida d’Israel. Quina hipocresia no?

Volen lliurar de nou al poble sahrauí com a botí de guerra

Aquesta crisi migratòria esclata per l’augment de les tensions entre la dictatorial monarquia marroquina i el poble sahrauí en lluita per la seva autodeterminació, just després que el líder del Front Polisario del Sàhara Occidental fos atès per covid a l’Estat Espanyol. Ara, per mitjà de l’Audiència Nacional, se’l vol processar. Com tantes altres vegades, el poble sahrauí serà utilitzat com a moneda de canvi per arribar a acords amb la dictadura marroquina.

El govern espanyol no és cap aliat del Sàhara Occidental en la seva lluita per l’autodeterminació. De fet, la colònia espanyola va ser lliurada al Marroc l’any 1975 per Joan Carles I en un acord que incloïa a la Corona, EUA, Israel i Aràbia Saudita. Així, els borbons es garantien suports polítics i econòmics per a la seva família i el procés de Transició. A més, es va assegurar que les empreses espanyoles poguessin continuar saquejant, juntament amb altres potències imperialistes de la UE, els recursos del Sàhara.

No defensarem la “sobirania imperialista”, el seu dret a continuar espoliant a altres pobles

La reacció d’algunes formacions que es reclamen d’“esquerres” no ha pogut ser més servil davant l’imperialisme patri. Des del PCE han sortit a defensar “sobirania” d’Espanya. Un pas més enllà han anat els estalinistes reaccionaris del Frente Obrero, cridant a recuperar aquesta “sobirania nacional” i a manifestar-se aquest dissabte contra el Marroc, un discurs calcat al de Falange, amb qui no coincidiran davant de l’ambaixada d’aquest país només per unes hores.
No volem una “gestió pròpia” de fronteres, sinó que aquestes s’obrin. Per la llibertat de moviments!

Teresa Rodríguez, d’Anticapitalistes, ha criticat correctament les violacions de drets humans i el desplegament de l’Exèrcit. No obstant això, atribueix aquesta situació com a resultat d’“externalitzar les fronteres a països en els quals es vulneren sistemàticament els drets humans” i demana al govern “gestionar les seves pròpies fronteres sense dependre del Marroc i fer-ho amb criteris de respecte als Drets Humans”.

Però la solució no passa perquè les fronteres siguin gestionades per l’Estat Espanyol, responsable primer de les morts en l’Estret i l’Atlàntic. No hi ha gestió humanitària possible de part dels estats imperialistes: saquejar els recursos de tot el món i després blindar fronteres amb tanques, concertines i l’Exèrcit si és necessari, perquè aquells que fugen d’aquest espoli no puguin entrar; aquesta és l’única gestió possible de part d’un estat imperialista. No siguem ingenus, les fronteres es protegeixen com ho va fer la Guàrdia Civil a Tarajal i ningú que es reclami d’esquerres – i menys anticapitalista – pot acceptar gestionar una cosa així.

Tenim un enemic comú: joves d’aquí i de fora contra l’imperialisme espanyol i els seus governs

Els discursos reaccionaris de l’extrema dreta intenten dividir-nos i el govern “progressista” que aplica les seves polítiques no són solució ni per als joves migrants ni per a nosaltres. Perquè el mateix govern “progressista” que manté les reformes laborals que ens precaritzen és el que avui envia l’Exèrcit a Ceuta; la policia que ens reprimeix a les manifestacions és la mateixa que persegueix menors que migren sols i protagonitza actuacions racistes com les dels Mossos d’Esquadra contra Wubi, un jove de dinou anys en el moment de l’agressió.

És hora d’organitzar comitès i accions de solidaritat a cada institut i universitat per mostrar el rebuig a l’enviament de tropes a la frontera amb el Marroc i defensar el cessament immediat de les devolucions en calent.

Lluitem contra l’imperialisme espanyol, per la devolució dels enclavaments colonials de Ceuta i Melilla i la fi de l’espoli dels seus recursos per part de les nostres empreses. “Nadiua o estrangera, la mateixa classe obrera” no és només un càntic per les manifestacions, ha de ser una guia per a l’acció.

Per això, cal defensar la derogació de tota llei d’estrangeria, el tancament dels CIE i la fi de l’imperialisme a Àfrica. Així mateix, la joventut de l’Estat Espanyol hem de mostrar el nostre suport a l’autodeterminació del poble sahrauí en contra de la monarquia opressora marroquina i el govern imperialista espanyol que ara pretén tornar a vendre’ls per enfortir la seva aliança amb la dictadura del Marroc.