Món obrer

ESTUDI SOCIOLÒGIC

La joventut: sense futur, criminalitzada i colpejada per la crisi de la covid

La joventut a l'Estat espanyol està llastrada per la crisi pandèmica. No hi ha més que comprovar els resultats d'un informe denominat per a adonar-se de l'hecatombe social en la qual viuen el seu dia a dia. Criminalitzada també per "irresponsabilitat" generalitzada i per protestar i exigir drets i millores socials. El cinisme social de les èlits econòmiques davant la rebel·lia de la joventut només amaga un gran temor a que la ràbia juvenil es pugui convertir en l'impuls a l'esclat social.

Juan Carlos Arias

Madrid | @as_juancarlos

dimecres 3 de març| edici� del dia

Segons un estudi sociològic publicat la setmana passada, titulat: “L’impacte generacional del coronavirus” sobre la incidència de la pandèmia a l’Estat espanyol, la joventut és el sector que s’ha vist més colpejat per la crisi social desencadenada arran de la paralització econòmica. Encara que les dades són demolidores per a tots els grups d’edat de gran part de la classe treballadora i les classes populars.

El citat estudi, que ha consistit en un sondeig per trams d’edat prèviament delimitats, són els millennials -joves entre 24 i 39 anys-, i la denominada Generació Z, -joves entre els 16 i els 23 anys-, els que més estan patint els embats de la crisi. Aquesta circumstància es xifra en què, segons l’enquesta, són els que més han vist reduir els seus ingressos, tant per patir una reducció de la jornada de treball com per l’increment de la desocupació, i els que, en conseqüència, més han retallat les seves despeses tant bàsiques com destintades a l’oci. A més, també segons l’estudi, són els que més han vist atacada la seva salut mental, repercutint sobre el seu estat d’ànim i les seves expectatives de futur.

El sondeig ha estat realitzat per l’agència d’estudis demoscòpics 40db i s’ha basat en una enquesta realitzada a mil persones d’edats compreses entre els 16 i els 75 anys. I forma part del projecte ‘Genera’, que ha estat secundat per la Fundació Felipe González i la Fundació d’Estudis Progressistes Europeus, amb el finançament del Parlament Europeu. És a dir, aquest estudi que conté una anàlisi demolidora per al futur de la joventut, ha estat realitzat i secundat per organitzacions avalades per les èlits econòmiques i polítiques del règim i de la UE, gens sospitoses de buscar fer sang amb les xifres. Quelcom que ens ofereix un panorama aterridor sobre les possibilitats reals dels joves treballadors per a tirar endavant davant el grau d’explotació i opressió al qual estan sent sotmesos per un sistema econòmic capitalista que retalla totes les seves possibilitats de desenvolupament.

De res han servit la implementació del denominat “programa europeu de garantia juvenil” de 2014, ni l’actual “pla de xoc per l’ocupació jove 2019-2021”, ja amb el nou Govern de coalició PSOE-Unidas Podemos que sent el “més progressista de la història”, no ha donat cap resposta a la situació d’emergència juvenil. Tal com també ha succeït amb les cues de la fam, els ERTO i l’Ingrés Mínim Vital, el govern “progre” és incapaç d’atacar els beneficis de les empreses de l’IBEX35 i les grans fortunes per a no deixar enrere a la “gent”, malgrat el que afirmen.

La realitat de la joventut a l’Estat espanyol: atur, precarietat i pauperització

Cal començar assenyalant que la taxa d’atur juvenil actualment es troba en una xifra estratosfèrica, el 40,9%. Aquest nivell de desocupació al costat dels nivells de precarietat que arrosseguen els joves, superiors al 65% -entre contractes temporals i jornades reduïdes-, llastra qualsevol possibilitat de planificar cap perspectiva d’existència mínimament esperançadora, ara com ara, i solvent per a la joventut en l’Estat espanyol. A més, l’increment de l’atur recent ha sigut demolidor. Per als menors de 25 anys ha pujat un 40,5% interanual, mentre que per als majors d’aquesta edat ha sigut d’un 20,3%.

Però a aquestes dades que ja eren un autèntic tsunami de patiment social entre la joventut des de la crisi de 2008, cal afegir els nous cops generats per la crisi social i econòmica durant de la covid-19 que són recollits per aquest estudi.

Respecte a les retribucions salarials, el 65,9% dels millennials manifesta que ha vist reduït el seu salari durant la pandèmia, mentre que la Generació Z ho declaren en un 60,3%. Amb caràcter general un 51% de la població manifesta haver patit una reducció salarial -una xifra sens dubte esborronadora també- en el període, i els que menys l’han vist reduït ha estat el tram d’edat entre 65 i 75 anys, un 19,5%, en tractar-se de pensionistes que tenen ingressos, de moment, més estables.

La jornada laboral també s’ha vist reduïda per als sectors més joves. Aquí estan al capdavant els millennials amb un 48,9%, els Z un 44,7%. Mentre el total general de reducció ha estat un 36,8%.

Quant a la retallada de la despesa, directament relacionat amb el nivell d’ingressos, també ha estat molt significatiu entre les i els joves. Un 60% ha reduït la despesa en oci, enfront del 54,8% de la resta de la població. Però és que en productes de primera necessitat -alimentació, subministraments essencials, roba- l’han reduït un 30,4% de la joventut, mentre que la resta de la població ho ha fet en un 26,5%. La calefacció va ser desconnectada per un 21,1% de les i els joves, enfront d’un 18,5% de la resta. Són xifres en qualsevol cas que manifesten el profund patiment social que estan aguantant els més vulnerables, siguin joves o no.

Respecte de la salut mental, quelcom també essencial, enfront del 63,9% de la població en general que va dir estar desanimada per la pandèmia, la joventut Z ho va indicar en un 78,3% i els millennials en un 65,9%. Això denota clarament el fort impacte general de la pandèmia en el conjunt de la població, però molt especialment entre la joventut, sobretot entre els de menor edat.

Una altra despesa molt rellevant que també s’ha vist afectat és el de la formació. En aquest cas els millennials són, de nou, els que més han retallat la despesa en aquest capítol, un 16,5% diuen haver disminuït aquestes despeses, enfront del 12,2% dels Z i el 10,7% de la resta. A més, el 20% de la joventut ha abandonat algun tipus d’estudi enfront del 13,7% de la població en general.

La joventut criminalitzada

La joventut ve mostrant des de l’inici de la pandèmia que s’adapta molt pitjor que la resta de la societat a les exigències legals marcades per les polítiques de contenció de la mobilitat i renúncia gairebé absoluta als contactes socials, imposades per a frenar l’extensió de la covid-19. Les i els joves pel seu propi desenvolupament psicològic i emocional necessiten del contacte directe amb les seves amistats i dels trobaments amorosos i sexuals vitals a la seva edat per a potenciar el seu desenvolupament físic i mental sa en tots els seus aspectes.

No han pogut entendre, com tampoc gran part de la classe treballadora i del conjunt de la societat, com hem d’anar a treballar en mitjans de locomoció amuntegats; o veure com els recursos sanitaris han continuat infradotats en rastrejadors i personal; o ha seguit sense atendre’s l’emergència social derivada de la crisi sanitària- cues de la fam, ERTO sense pagar, Ingrés Mínim Vital irrisori, etc., mentre a la joventut -i als barris obrers- se’ls ha criminalitzat culpabilitzant-los pels contagis, per sortir a divertir-se, amb majors o menors precaucions, i relacionar-se amb les seves amistats i gaudir de l’aventura de nous contactes, quelcom imprescindible per al desenvolupament psicològic i personal de les i els joves.

Aquesta criminalització, a més, que ha estat enfocada cap a la joventut treballadora, quan hi ha hagut autèntics escàndols durant tota la pandèmia de les èlits amb festes de tota mena que han passat a penes sense crítica.

Les protestes de molts joves als carrers per la llibertat d’expressió i per la llibertat del raper Pablo Hasél, que s’han produït en moltes ciutats de l’Estat espanyol -sobretot a Barcelona-, també estan servint per a criminalitzar cínicament a la joventut de la classe treballadora que protesta. Però no ens podem estranyar de l’esclat de la ràbia violenta de moltes i molts joves, davant el seu negre futur i la violència que el Règim del 78 exerceix sobre ells amb el seu policia, els seus jutges i una democràcia per a rics que no els ofereix res i a la qual no deuen res. Enfront d’unes condicions econòmiques i socials que aboquen a la joventut a la més absoluta pauperització, sense esperança i sense futur.

Però malgrat aquesta dura realitat, res està perdut. Encara que la vulguin deixar sense futur, en la joventut i en la seva lluita està el futur mateix. Per això és necessari apostar per que sorgeixi una nova generació juvenil organitzada que conquereixi un programa i una estratègia anticapitalista per a lluitar braç a braç al costat de la classe treballadora, les dones i les classes populars contra aquest règim reaccionari que només serveix a reis, milionaris i polítics capitalistes.

Et pot interessar: Pablo Castilla: "convertim la ràbia de la joventut en organització per a construir un gran moviment antimonàrquic"




temes relacionats

#Covid-19   /    Joventut sense por   /    Criminalització de la joventut   /    Joventut treballadora   /    Llibertat d’expressió   /    Món obrer   /    Precarietat laboral   /    Joventut precària   /    Protestes   /    Llibertats democràtiques   /    Món obrer Estat espanyol   /    Jovent   /    Societat

Comentaris

Comentar