Després de la mobilització del passat 7 de febrer que va treure a dos milions de persones als carrers a França, un número una mica menor que les passades jornades del 19 i 31 de gener, la intersindical, que agrupa les principals centrals sindicals del país, ha anunciat una nova data de mobilització per al 16 de febrer. La data proposada aprofundeix en l’estratègia de pressió que defensa la intersindical de convocar jornades aïllades de lluites en comptes de plantejar com estendre i radicalitzar les vagues des de la base amb l’autoorganització dels treballadors i el mètode de la vaga general renovable.

L’elecció de la data del 16 com una nova jornada aïllada de lluita se suma a la decisió de mobilització del pròxim dissabte 11 de febrer, ambdues s’allunyen dels plantejaments més combatius de construir una vaga que s’estengui en el temps i que vagi construint-se en direcció a una vaga general política que faci enrrera la reforma de les pensions i el conjunt de les polítiques de Macron.

Et pot interessar: Cinc claus de la vaga a França per pensar des de l’Estat espanyol

Enfront d’aquesta estratègia de jornades aïllades que busquen “economitzar” les forces del proletariat en comptes de desencadenar tot el seu potencial, cal apostar per la construcció de la vaga des de la base amb assemblees generals en centres de treball i estudi, que permeti als vaguistes prendre la lluita en les seves mans. Aquesta és la política dels camarades de Révolution Permanente, que defensen la construcció i extensió de la vaga general renovable com l’única manera de vèncer la lluita contra la reforma de les pensions. Lluny de les il·lusions parlamentàries i de la possibilitat de la concertació social com semblen apostar alguns sectors, entre ells la direcció de la intersindical, tan sols la lluita dels treballadors podrà derrocar a Macron i les seves polítiques.

I també: França: la força és al carrer, és possible vèncer a Macron!

Davant aquesta situació segueix obert el debat sobre com avançar amb les protestes en les pròximes setmanes: si continuar amb una estratègia de les direccions sindicals que redueixen les manifestacions a mesures de pressió que limita la construcció d’una relació de forces que pugui triomfar, o si s’aprofundeixen les mesures per avançar cap a la construcció d’un moviment dur basat en l’aprofundiment de les vagues i la paralització dels sectors claus de l’economia, com a única manera de fer retrocedir al govern.

Si aquesta idea es portés endavant en tota França per part dels nuclis de treballadors convençuts de la vaga prorrogable, es podria començar a radicalitzar un moviment que ja és massiu, aprofitant l’enorme contribució que són capaces els sectors més explotats de la nostra classe quan entren seriosament en la batalla, per avançar cap a la victòria.