×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

La inflació dispara els lloguers i els grans tenidors fan el seu agost

Les revisions dels lloguers al febrer mostren la cruesa de les dades: les persones que han hagut de revisar el contracte amb l'IPC de febrer han sofert una pujada mitjana de 53 euros, la qual cosa suposa uns 634 euros més a l'any.

Clara Mallo

dissabte 26 de març
Facebook Twitter

La inflació sembla que ha vingut per a quedar-se. L’espiral inflacionista que vivim va començar al març de 2021 quan l’activitat econòmica va començar a normalitzar-se després de l’aturada en l’economia causada per la pandèmia, però lluny d’estabilitzar-se, l’esclat de la guerra ha donat un major impuls al fenomen inflacionista. El mes de febrer passat la inflació interanual es va situar en el 7,4% i 1,3 punts més que el mes de gener. Un nivell de preus que no s’aconseguia des de juliol de 1989.

La pujada dels preus té un impacte gairebé immediat en els béns i productes de consum més quotidians, quelcom que recau sobre les butxaques dels treballadors i sectors populars i que xoca amb les minses o inexistents pujades (revisions) salarials. Només alguns convenis compten amb clàusules de revisió salarial, en aquest cas la mitjana és de 1,5% d’augment, un 2% si ets empleat públic i un 2,5% si cobres l’SMI o ets pensionista. Això ho veiem en l’impacte de la pujada dels carburants que ha portat a les aturades en el transport, en la pujada dels preus de la llum que negocia en subhastes diàries o el preu d’aliments com l’oli o la farina.

Aquest augment generalitzat dels preus es comença notar també en un de les despeses més importants per a milions d’assalariats, els lloguers. Segons les últimes dades, l’augment de l’IPC està tenint un especial impacte en la pujada del preu del lloguer en tot l’Estat, alguna cosa que es nota especialment en ciutats com Barcelona, Madrid, València o Màlaga, on els lloguers ja estaven pels núvols. El mes de febrer en aquestes ciutats els lloguers han pujat entre 42 i 65 euros al mes (el que suposa entre 500 i 800 euros més anuals), mentre que la mitjana de l’Estat se situa en 53 euros més al mes (634 euros més anuals), segons les dades publicades en l’informe d’una coneguda web de lloguers i venda d’habitatge.

El problema de l’habitatge és un problema estructural en el capitalisme espanyol i s’aguditza ara amb l’escalada inflacionista i la situació de crisi social que desencadena. En tot aquest temps el Govern “progressista” no ha pal·liat les conseqüències més dramàtiques d’aquesta problemàtica. Coneixedor del drama de la falta d’habitatge per a molts, el Govern ha fet algunes temptatives de maquillatge progressista en matèria d’habitatge que no han tingut cap impacte real. El Consell de Ministres va prorrogar el mes de febrer passat el decret “anti desnonaments” fins al 30 de setembre. No obstant, es tracta d’un decret bastant ineficaç. Malgrat que aquesta mesura es va aprovar arran de la pandèmia, tan sols en 2021 es van executar més de 30.000 desnonaments.

La problemàtica de l’habitatge està condicionada per la precarietat laboral al que s’hi suma la voracitat de la lògica capitalista molt especialment en mercats com el de l’habitatge. Això ens situa en un greu problema estructural. Aquí que el problema de l’habitatge necessiti de solucions de fons, radicals, que toquin els interessos dels grans tenidors d’habitatge com la congelació de tots els lloguers, la intervenció del mercat del lloguer sota el control dels inquilins, l’expropiació dels habitatges dels grans tenidors per a crear un parc públic de lloguer social, així com d’altres no exclusives a l’àmbit de l’habitatge com la incorporació immediata de clàusules de revisió salarial en tots els convenis que indexin l’IPC de manera mensual i de manera automàtica o la nacionalització sense indemnització i sota control de treballadors i usuaris dels oligopolis de l’energia i el transport entre altres. Mesures urgents per evitar que aquesta crisi es descarregui sobre les famílies treballadores.


Facebook Twitter

Clara Mallo

Nació en Zaragoza en 1989. Historiadora del Arte y Máster en Cultura Contemporánea: Literatura, Instituciones Artísticas y Comunicación Cultural por la Universidad Complutense de Madrid. Escribe sobre cultura y sociedad en Izquierda Diario.

3 d'octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

3 d’octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

El procés s'enfonsa: per què la "unitat popular" no emergeix com a alternativa?

El procés s’enfonsa: per què la "unitat popular" no emergeix com a alternativa?

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

I què fem contra l'extrema dreta?

I què fem contra l’extrema dreta?

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques