Una conferència "independentista"
Dilluns el president Pere Aragonès feia l’enèsima crida a fer una reunió entorn de la taula de diàleg al govern central. Dies abans ja havia quedat clar que el diàleg quedava suspès unilateralment pel govern central “sine die”. I per si hi hagués cap dubte, Pedro Sánchez va dir que l’autodeterminació és quelcom del segle XX o XIX (i l’autodeterminació d’Escòcia?!). La veritat és que “dialogar” amb una persona que va impulsar el 155 sense reserves, almenys sembla paradoxal. O potser és que efectivament, ERC i JxCat només volen gestionar l’autonomia catalana.
Aragonès també va parlar de la malparada “majoria del 52%”. Majoria que cadascun dels actors polítics interpreten de mil formes diferents. Però que només va actuar en comú amb la formació del nou govern. Govern que deixava l’autodeterminació catalana per a les calendes gregues i que es disposa a la gestió autonòmica al millor estil de Jordi Pujol barallant-se pels diners de les grans empreses catalanes. La pela és la pela i els milions dels “ajuts” europeus una oportunitat per a les grans empreses catalanes.
Però el que ha estat de traca, és l’apel·lació de valentia que Aragonès va fer al president Pedro Sánchez per lluitar contra la ultradreta. Aragonès va exigir el diàleg per resoldre el conflicte polític com una forma d’aturar a Vox. Tanmateix, per aturar a Vox calen polítiques socials i laborals a favor dels treballadors i no la reforma laboral, els desnonaments, els ERTO o la llei Iceta que precisament ataquen a les famílies obreres. Pensar que Pere Aragonès va impulsar un projecte per subcontractar treballadors públics a l’anterior legislatura amb la pròpia Llei Aragonès.
El Parlament obra de formes misterioses
Les explicacions de la presidenta del Parlament, sobre el cas Juvillà, són al·lucinants. Segons ella, els funcionaris de la institució han obrat sols i sense avisar per inhabilitar al diputat de Lleida. Això vol dir, de ser veritat, que la presidenta del Parlament no té cap idea del que passa dins de la institució que presideix. Aquestes explicacions són impossibles de creure. I molt menys es poden justificar per la por dels funcionaris.
Inhabilitar un diputat, exigeix la signatura de la presidenta. Això demostra que de desobediència res de res. Això, entre altres coses, demostra que un sector de Junts per Catalunya com a màxim té un discurs altisonant per tapar les seves vergonyes. Volen amagar que ells també fan la mateixa política autonomista que ERC. Volen diferenciar-se amb paraules per veure si així tenen la possibilitat de tornar a presidir la Generalitat en les pròximes eleccions.
El problema que té Junts per Catalunya és que necessita “poder” com el peix a l’aigua. Volen tornar a ser la facció hegemònica a Catalunya i, per tant, necessiten diferenciar-se d’ERC. No ho poden fer en la gestió de govern, ja que els antics convergents volen “tocar pressupostos”. Doncs només ho poden fer amb “paraules altisonants”. I quan els poders criden a l’ordre, ells obeeixen, però protestant (només és per dissimular).
ERC i JxCat volen tornar a l’autonomisme de Pujol
La veritat és que tant les forces del grup d’Oriol Junqueras, com les del grup de Carles Puigdemont, es troben en una dinàmica de gestió de l’autonomia catalana des de fa quatre anys. Dinàmica que tracten de dissimular amb queixes al Règim del 78 i amb una taula de diàleg sense diàleg. Ells es troben preocupats per gestionar els milions del Fons Next Generation, però amb discurs que parli d’una independència llunyana.
Qualsevol persona descobrirà moltes coincidències amb el que feia Jordi Pujol amb el discurs catalanista i les negociacions d’infraestructures amb l’Estat. Ara es vol negociar els Jocs Olímpics, l’ampliació de l’Aeroport i el Rock Cafè, ara complementat amb un discurs que parli d’una independència o referèndum indefinit. És el peix al cova 2.0 o modernitzat. És que hi ha canvis dins de la societat catalana.
La CUP ha de trencar amb el govern
Malauradament, la direcció de la CUP es presta a aquest joc. En primer lloc, va exercir de “celestina” entre JxCat i ERC per formar govern després del 14F. Va signar un acord amb ERC i després va impulsar l’acord de JxCat i ERC amb un “embat democràtic” (??) dins de la legislatura i apel·lant a una majoria del 52% que no existeix. I finalment, fent crides a la unitat independentista amb els partits que estan reprimint a l’esquerra independentista i que donen suport al govern central quan ataca a la classe treballadora.
Dolors Sabater va ser molt crítica amb el govern d’en Pere Aragonès i la seva conferència. Per a la diputada “som al mateix punt que fa un any”. Però també posa l’accent en la negociació amb l’Estat i per això crida a pressionar l’Estat espanyol. Quina pressió? Si Sánchez ha tornat a parlar d’un altre estatut (què va passar amb l’anterior?). Si la direcció de la CUP volgués canviar la situació política, hauria d’acabar amb el suport polític amb el govern empresarial i autonòmic d’Esquerra i Junts.
I com a següent pas hauria d’enfortir un bloc amb els sindicats i treballadors que critiquen la reforma laboral i la precarietat; amb els interins que es van mobilitzar contra l’Icetazo; amb les famílies que van defensar la immersió lingüística, amb el jovent que pateix salaris de misèria i precarietat, amb les dones treballadores infrapagades, etc. En síntesi, amb les masses laborioses que cada dia pateixen els atacs del govern central i la falta de polítiques de la Generalitat.
