La guerra d’Ucraïna amenaça el subministrament d’aliments de regions senceres. Entre Rússia i Ucraïna sumen un 25% de l’exportació mundial de blat i altres cereals dels quals depèn una bona part de la dieta de milions de persones.
A la invasió russa i la guerra econòmica de les sancions de la UE i els EUA, li podria seguir una autèntica “guerra del pa”. Països com l’Estat espanyol ja han sol·licitat a la UE que suavitzi els requisits per a accedir a la importació de cereals. Fins ara rebia el 30% del blat de moro d’Ucraïna, un component bàsic per a l’elaboració de pinsos per a la major cabanya ramadera de la UE.
De relaxar-se les restriccions a les importacions que fixa la PAC (Política Agrària Comuna) els països imperialistes poden acabar retraient milions de tones del mercat i condemnar a la carestia i la fam a països sencers. Alimentar els complexos de macrogranges estaria per davant de la seguretat alimentària de desenes de països semicolonials.
Diverses agències per al desenvolupament estan ja advertint del possible "efecte dominó" que pot tenir la pujada dels preus del blat en països que ja pateixen una forta inflació en els productes de primera necessitat.
Un dels focus més preocupant és Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, on es troba el major importador mundial de blat, el populós Egipte. Aquí els preus del pa ja havien pujat un 80% entre abril de 2020 i desembre de 2021, i el president Abdel-Fattah El-Sisi havia anunciat la rebaixa dels subsidis.
A Tunísia són habituals les extenses cues per a comprar el pa en la medina de la capital. Escasseja la farina, les fleques tanquen abans d’hora i racionen els subministraments. Gairebé la meitat de les seves importacions de blat provenen d’Ucraïna, i des de l’inici de la invasió russa els preus s’han disparat al seu nivell més alt dels últims 14 anys.
A Iemen, un país assolat des de 2014 per una guerra d’aquestes que no surten a televisió, també s’importa gairebé tot el seu blat. Més d’un terç procedeix dels dos països en guerra. El pa constitueix a més la meitat de la ingesta calòrica de la llar mitjana.
També Líban, sumit en una llarga crisi econòmica, importa més de la meitat del seu blat d’Ucraïna. El ministre d’Economia i Comerç, Amin Salam, ha reconegut que els queda blat per a "un mes o mes i mig" i que el banc central no podrà mantenir els subsidis si els preus continuen escalant. Negocien importar remeses dels Estats Units, un proveïdor al qual també el govern espanyol vol que la UE li doni accés per a alimentar a les seves ovelles, vaques i porcs.
Save the Children a Iemen, assenyala que aquest possible "efecte dominó" global pot deslligar "horrors addicionals". El seu director, Rama Hansraj, adverteix que en aquest país “8 milions de nens estan ja a la vora de la fam. Les famílies estan esgotades. S’han enfrontat a un horror darrere l’altre durant set anys de guerra. Temem que no siguin capaços de suportar un altre xoc, especialment al principal ingredient que manté als seus fills amb vida".
La barbàrie deslligada per la invasió russa, l’escalada bel·licista de l’imperialisme europeu i estatunidenc i la guerra econòmica amenacen per tant a regions senceres. La possibilitat que aquests patiments tornin a deslligar protestes, mobilitzacions o processos revolucionaris, com els que vam veure en 2011 amb les “primaveres àrabs”, torna a estar inscrita en la situació.
Acabar amb els règims sipais i l’espoli sistemàtic de les empreses i Estat imperialistes en aquestes regions, que les condemna a una dependència extrema d’allò més bàsic, tornarà a plantejar-se com una qüestió de supervivència.
La lluita als països imperialistes per detenir aquesta maquinària de guerra, contra l’acaparament de grans dels nostres governs per a garantir els negocis de la patronal ramadera i la intervenció dels grans monopolis agropecuaris per a garantir la seguretat alimentària, es torna també una qüestió de vida o mort per a milions d’éssers humans.
