El passat 25 de febrer el conflicte ucraïnès donava un salt important en la situació començada el passat mes de gener. Vladímir Putin donava l’ordre d’iniciar una operació militar que desembocava en la invasió de tot el territori d’Ucraïna.

La invasió de les tropes russes, començant per la regió del Donbás i altres ciutats del sud d’Ucraïna com Odesa i Mariúpol, i encerclant la capital del país, Kiev, en poc menys de tres dies, ha provocat ja centenars de morts civils. El missatge de Putin negant el dret a existir de la nació ucraïnesa demostra el caràcter reaccionari d’aquesta ofensiva militar.

Mentrestant, l’OTAN, amb els Estats Units al capdavant, segueix amb la ingerència imperialista, enfortint el desplegament de tropes a tota Europa de l’Est i el Mediterrani oriental, l’enviament d’armes a Ucraïna, i l’enduriment de les sancions económiques a Rússia.

A més, la Unió Europea ha aprovat una despesa de 450 milions d’euros en ajuda militar, directe al govern d’ultradreta ucraïnès de Volodímir Zelenski, i potències europees com Alemanya s’estan sumant aquests dies a l’escalada bel·licista anunciant increments històrics de la seva propia despesa militar.

Davant tot això, són moltes les ciutats europees on s’han produït ja les primeres manifestacions en rebuig a la guerra i contra l’escalada bel·licista. També moltes organitzacions polítiques, socials i sindicals han expresat la seva repulsa a la situació.

És el cas també de la CUP, la coalició política de l’esquerra independentista manifestava el passat 25 de febrer el seu "No a la guerra. No a l’OTAN". Denunciant per una banda "les accions militars que pateix el poble d’Ucraïna per part del govern rus", i per l’altra el paper que ha tingut "la Unió Europea, especialment des de la crisi del moviment Maidan de 2013".

L’organització independentista assenyala correctament també les "responsabilitats dels EUA i de l’OTAN com a forces imperialistes que han promogut la guerra amb conseqüències desastroses per la població", i posa com a exemples les guerres a l’Afganistan, Iraq, Síria o Líbia.

La denuncia que fa la CUP de l’escalada bel·licista per part d’ambdos bandols, així com l’exigència a "l’aturada immediata del desplegament de tropes a la zona i la retirada d’aquestes als seus respectius territoris", són correctes. Però, allò que grinyola més és el plantejament que fa per una sortida i desescalada del conflicte.

En el mateix comunicat cupaire, es fa també una crida "al diàleg i el retorn a les vies diplomàtiques entre totes les parts per buscar una solució". El que s’ignora en el comunicat és que la diplomàcia entre potències capitalistes, és la contracara de la mateixa moneda que suposa la guerra o la invasió russa d’Ucraïna. Una possible taula ón Ucraïna seguirà sent la moneda de canvi per establir-hi un govern titella d’un o altre bandol.

La via diplomàtica entre els caps d’Estat implicats en la contesa només pot obrir un mercadeig dels interessos capitalistes de cadascú, com són els recursos estratègics, però per sobre de tot la capacitat d’aconseguir àrees de major influència, en aquest cas a Europa de l’Est.

En cap cas, les diplomàcies, i menys tampoc amb Estats Units o el propi Estat espanyol, es posen en marxa com a garants de la llibertat dels pobles o en defensa dels drets més elementals en nom de la democràcia.

En aquest context, i en un món on les tensions entre potències porten a una guerra brutal que arrasa llars, destrossa famílies i destrueix vides, la sortida no pot passar per sancions econòmiques que acaben impactant de manera directa a la classe traballadora o l’enviament de material bèl·lic, però tampoc en un retorn a la diplomàcia que estableixi els designis de la població sobre la base d’interessos capitalistes.

Així com "Madrid i Paris no poden decidir per nosaltres", les elits polítiques de Whashington, Berlín, Moscú o Kiev tampoc haurien de repartir-se o malvendre Ucraïna al voltant d’una taula.

Avui, una sortida per al poble ucraïnès oprimit passa per la mobilització de forma independent de cadascún dels bandols i dels seus interessos que acaben posant en perill constant a la població, amb la classe treballadora de Rússia i Ucraïna al capdavant, però també de la resta dels països capitalistes.

Una gran mobilització que posi dempeus un gran moviment contra la guerra i que porti a la lluita contra els interessos de Vladímir Putin de recuperar part de l’influència geoestratègica que tenia l’antiga URSS i les intencions dels Estats Units i l’OTAN d’utilitzar Ucraïna com a força militar per controlar la zona, com ja ha fet amb la integració a l’Aliança Atlàntica d’altres països d’Europa de l’Est.

Una lluita que passa també per l’imposició de la dissolució de l’OTAN, la retirada de les seves tropes, el tancament de totes les bases, contra el rearmament de les potències europees i l’obertura de fronteres sense límits ni objeccions davant la crisi de refugiats que està generant la guerra.

Només la unitat internacionalista de la classe treballadora decidida a enfrontar alhora la invasió de Putin i la ingerència imperialista de l’OTAN, lligada al desenvolupament de la revolució socialista podrà trencar les cadenes del poble ucraïnès sota la perspectiva d’una Ucraïna obrera i socialista.