Jose Montilla, Jordi Pujol i Artur Mas en una foto oficial de 2011
Aquest dilluns, la consellera d’Acció exterior i govern obert, Victòria Alsina, reuneix a tots els presidents vius, a excepció de Pasqual Maragall, que han passat per la Generalitat per participar del cicle "Escolta, Europa". Una bona oportunitat per refer l’imatge d’alguns dels presidents com Pujol o Montilla i seguir en el camí del retorn a l’autonomisme d’ençà va iniciar-se l’actual legislatura.
Cal tenir en compte que Alsina prové d’una família convergent. De fet, el seu pare va ser secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya sota el mandat d’Artur Mas. Per la seva part, la consellera va ser també delegada del govern als Estats Units i ha treballat conjuntament amb Quim Torra.
Segurament tot aquest passat convergent l’ha “ajudat” a participar en el rentat de cara de Jordi Pujol. No es pot oblidar com aquest “patriota” va “justificar” la seva fortuna a l’exterior. Tampoc podem deixar d’esmentar el seu famós “diuen, diuen, diuen” al Parlament i el si “vas segant la branca d’un arbre al final cau tot...”. Per altra banda, Pujol va ser qui va aplicar totes les reformes neoliberals durant els anys 90. Quelcom que poques vegades es te en compte. Tota una declaració d’intencions de la consellera.
De la taula rodona de presidents també hi participa “dofí” de Jordi Pujol, Artur Mas. El mateix que va haver de sacrificar al seu “mestre” de polítiques neoliberals i retallades per tal de sostenir l’antiga convergència immersa en casos de corrupció, i ara reconvertida i reduïda al mínim exponent.
També participa Carles Puigdemont, un deixeble avantatjat dels dos primers. També va obeir, com ho va fer Artur Mas, i l’1-O ha acabat per ser una forma de manifestació popular, en lloc de obeir el mandat que en va sortir del referèndum. La República catalana, sense efectes jurídics, n’és un exemple de la seva obediència al Règim del 78. Perseguit, per la (in)justícia espanyola, perquè aquests franquistes no poden suportar qualsevol desafiament.
I també enviarà un missatge l’últim president de la Generalitat del PSC, José Montilla. Amb el Tripartit van començar les retallades i es va fer l’últim intent per encabir Catalunya dins l’Estat espanyol, l’Estatut retallat de 2006. Primer retallat per Artur Mas i Rodríguez Zapatero i finalment pel Tribunal Constitucional.
De Quim Torra no podem dir gaire cosa. Va ser president després de les eleccions del 155 el 21D; després d’obeir les prohibicions d’investir a Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull. La seva curta legislatura ha estat una sèrie de ganyotes per tal de fer oblidar l’1O i començar el retorn a la política autonomista de Jordi Pujol. També ha patit la (in)Justícia espanyola que tampoc pot suportar una pancarta demanant la llibertat d’expressió.
Tots aquests presidents es reuneixen amb l’objectiu d’enterrar l’any 2017 i tornar a la política de l’antiga Convergència, la del “peix al cove” de tota la vida. Aquesta feina és la que té en marca Pere Aragonès i que està executant conjuntament amb Jordi Puigneró. Negociar les inversions que beneficien als grans empresaris (ampliació de l’Aeroport, els Jocs d’hivern, el Hard Rock, ajuts europeus, etc.).
En síntesi, la consellera Victòria Alsina celebra una reunió de presidents que han passat per la Generalitat amb la intenció de retornar a la vella política de Convergència Democràtica. Difícilment es podrà tornar a la unitat de tots els pedaços en que va estellar. El més probable és que Junts per Catalunya sigui l’hereu amb més possibilitat de “tocar poder” i governar per als rics empresaris (com ara ho fa Aragonès amb el seu suport).
Rentar la cara del reconegut corrupte, d’aquell que va imposar la majoria de les reformes neoliberals contra els treballadors, d’aquell que va ser part del 3%, el cas Palau, i moltíssims casos més. Rentar la cara de qui va anar al Parlament en helicòpter per votar una llei d’ajust brutal el 2011. Rentar la cara de qui va tornar enrere els resultats de l’1O i de qui va iniciar el camí autonomista. Aquesta és la voluntat de la Consellera i del seu govern d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.
