Els primers esborranys de la Comissió per a la Reconstrucció establien que els fons extra per a educació es destinarien únicament a l’educació pública. Aquest va ser molt criticat pel PP. Però la ministra Isabel Celaá ha aclarit que realment es repartiran entre concertada i pública “de manera equitativa” i que no dependran de la titularitat del centre. El Govern del PSOE i UP continua incrementant els ingressos de l’educació concertada mentre en l’educació pública es mantenen les polítiques d’austeritat.

Els primers esborranys de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica establien que els fons extra per a educació es destinessin únicament a l’educació pública, deixant fora, aparentment, al negoci de l’educació concertada. Com es fa patent en el punt 18.1 del document aprovat aquest dimecres en el Congrés dels Diputats, en l’apartat denominat “Increment dels recursos públics dedicats a l’educació i les beques”, s’afirma que “la totalitat de l’increment de la inversió anirà destinat a l’educació pública de gestió directa”. La dreta (PNV, JxCat, PP, Cs…) no ha trigat a protestar per excloure a l’educació concertada d’aquesta nova oportunitat de rebre més diners públics del que ja reben, aquesta vegada a costa del denominat “pacte de reconstrucció”.

Et pot interessas: Sense mesures de protecció i més docents que no compensen les retallades

Malgrat les afirmacions de la dreta que el PSOE i UP “abandonen” i “deixen enrere” a l’educació concertada, el document de la comissió, que és encara provisional, tan sols exclou a la concertada d’uns “fons extra”. No obstant això, aquest dijous la ministra d’Educació Celaá ha aclarit davant EuropaPress que el fons per a Educació es repartirà "de manera equitativa" donant a la concertada "el que correspon".

Les concertades, recordem, són escoles totalment privades, tant en la seva propietat com en la seva gestió, però que es financen massivament amb diners públics. Lluny de tractar d’acabar amb l’educació privada mantinguda amb diners públics, el PSOE no ha deixat de salvaguardar en tot moment els interessos de la patronal de l’educació privada (majoritàriament vestida amb sotana), incrementant any rere any les partides pressupostàries destinades a l’educació concertada, i de reduir el finançament de l’educació pública. Podemos, Izquierda Unida i el PCE, si en els seus orígens qüestionaven l’educació concertada, han acabat per acceptar-la, acceptant amb això l’altra cara de la moneda: la desfinaciació de l’educació pública.

L’acusació de la dreta que la política del PSOE respecte a l’educació pública és “ideològica” és certa, però de la mateixa ideologia que la dreta: desfinanciar l’escola pública, sobrecarregar i precaritzar als seus treballadors i docents, mentre es desvien aquests diners a sobrefinanciar la xarxa clientelista d’escoles privades. Això s’expressa en el fet que l’Estat Espanyol sigui el país amb més escoles concertades de la Unió Europea. Tant engreixen els centres privats a costa de l’erari que el 30% dels centres són privats sota concert públic, enfront de la mitjana inferior al 15% de la UE.

Tantes polítiques de dreta per part del PSOE fan que ara l’educació concertada, de la qual tant s’ha cuidat de subvencionar, s’hagi convertit en un dels bastions dels partits de la dreta i l’extrema dreta com Vox. Això també ha tingut el seu reflex en el creixement de les mesures reaccionàries com el “pin parental”. Com diu el refranyer “cria corbs i et trauran els ulls”.

L’Estat dedica 6000 milions anuals a l’educació concertada, que és catòlica en un 60%. Els centres catòlics reben cada any 4.866 milions d’euros per la seva feina educativa, segons les seves pròpies dades (consultat en laicismo.org). A través dels diferents acords entre el Vaticà i l’Estat es tracta de mantenir els feus de l’església en l’àmbit educatiu: 2.500 centres en tot l’Estat, que en comptes de ser mantinguts per l’Església són a càrrec dels impostos dels i les treballadors. Lluny de reduir-se el finançament o d’acabar amb models heretats del franquisme, els diners destinats a l’educació concertada pels governs del PP i PSOE va en augment i amb això la influència de l’Església a les aules.

Però aquesta no és l’única via de finançament. Les assignatures de religió en els centres públics són impartides per professors triats per l’Església. La xarxa de docents de religió que imparteixen a l’escola pública, per fora de la contractació de l’Estat, permet a l’Església embutxacar-se una altra partida d’ingressos. L’organització Europa Laica ve denunciant fa temps la falta de transparència per part de les comunitats, però estima que “l’administració central es gasta almenys 100 milions d’euros cada any sol en els professors de Religió d’Andalusia, Aragó, Canàries, Cantàbria, Ceuta i Melilla, els territoris sobre els quals té control”.

Et pot interessas: Les 14 mesures educatives del Govern central: la nova normalitat pitjor que la vella

Els diners públics dedicats a la xarxa concertada ha augmentat un 50,4% des de 2004, mentre que el percentatge dedicat a la xarxa pública té una tendència decreixent. Any rere any es baten rècords històrics en les sumes de diners públics destinats a l’educació concertada. Les dades del Ministeri d’Educació parlen per si sols: en 2016, totes les administracions educatives van gastar en la concertada 6.055 milions d’euros, gairebé 140 milions més que en 2015. Aquesta xifra és la més alta des de l’any 1992, que és quan es comencen a comparar aquestes dades d’inversió. Des de 2012, any en què arriba al govern central el PP, aquesta despesa pública a l’escola privada va augmentar en 346 milions, un 6,11% més. Si analitzem aquests mateixos anys i comparem la inversió destinada a l’educació pública des de 2012, encara que és veritat que la inversió a l’escola pública ha augmentat en 753 milions, segueix molt lluny dels seus millors anys. La inversió a l’escola pública ha descendit en 6.400 milions en comparació amb els temps previs a la crisi. És un fet que l’escola concertada ha sortit reforçada de la crisi respecte a l’escola pública. Si en 2009 la despesa en concerts suposava el 10,9% del pressupost educatiu total, en 2015 va aconseguir el 12,6%.

Això succeeix encara que aquesta patronal de l’educació concertada incompleix una vegada i una altra els termes establerts per a rebre aquests “concerts” públics. Al ja sabut que cobren uns diners extres als pares per conceptes com a uniformes, donacions, etc., i al fet que en molts d’aquests centres se segrega per sexes, s’ha sumat el “frau” que realitzen amb les xifres d’Alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu, els anomenats ACNEAEs, que estan obligats a matricular per a rebre els diners públics. La Conselleria d’Educació va posar de manifest la gran quantitat de diagnòstics falsos després de la denúncia de CGT a Saragossa l’any 2018.

L’educació concertada és defensada pel PSOE i el PP sota el pretext d’estalviar costos i de la “llibertat d’elecció dels pares” respecte a quin centre portar als seus fills. Aquest debat es manté dins del marc dels prejudicis liberals, de la concepció normativa dels fills sota un model tradicional de tutela familiar i no parla sobre els drets col·lectius dels joves a una mateixa educació, pública i igualitària, salvaguardada dels prejudicis dels seus pares, sense segregació en funció dels criteris dels aquests, el lloc d’origen, necessitats especials o el sexe, així com el dret a una educació separada de l’Església. Per exemple, el 79% dels alumnes d’origen immigrant estan matriculats en l’educació pública, segons les dades del ministeri, enfront del 14,1% matriculat en l’educació concertada. Mentre el 2,3% dels alumnes de l’escola concertada té necessitats especials d’aprenentatge en primària, en la pública són el 3,7%.

La portaveu de Ciutadans en la Comissió de Reconstrucció, Sara Giménez, afirmava que amb la proposta del govern “s’estableix si s’ha de protegir més o menys a un nen d’un col·legi concertat o públic, quan el que ha d’haver-hi és una igualtat d’oportunitats. Faig una anomenada a la rectificació”. Això és radicalment fals. Els interessos de la dreta i el Govern PSOE-UP conflueixen en la defensa de la patronal de l’educació privada. En els fets es protegeix més, efectivament, als centres privats sota concert públic, retallant i precaritzant als centres públics. No es protegeix, d’aquesta manera, ni a l’ensenyament públic, cada vegada més precaritzada, ni als joves de l’escola concertada.

Front aquest model que afavoreix a l’educació privada i concertada, defensem el dret a un ensenyament públic de qualitat, gratuïta, democràtica i laica; lluitem per la fi dels concerts educatius i la passada d’aquests centres i els seus treballadors a una xarxa única d’educació pública. Tirem, així mateix, a l’Església de les aules.