Política Estat espanyol

FACTURA DE LA LLUM

La complicitat del Govern i el silenci de CCOO i UGT enfront del gansterisme del lobby elèctric

L'últim Consell de Ministres va avançar una sèrie de mesures per a abaratir el cost de la factura. Mesures temporals i de poc impacte per a les arques de les grans elèctriques, que encara així han amenaçat amb un tancament “desordenat” de les seves centrals. Davant això, les direcciónes de CCOO i UGT callen i es converteixen en còmplices de l'abús i el “gangsterisme” d'aquestes multinacionals.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

divendres 17 de setembre| edició del dia

Dia rere dia les notícies arrenquen amb un titular pràcticament calcat al del dia anterior; “nou rècord històric en la factura de la llum”. Aquesta situació, que ja ha colpejat i colpeja en les condicions de vida de centenars de famílies treballadores que no poden fer front a aquests augments, amenaça amb ser un veritable drama social quan a la tardor, i especialment hivern, arribin les baixes temperatures.

Davant aquesta situació l’Executiu ha anat prenent diferents mesures, totes elles de molt poc calat. Reducció de l’IVA en un primer moment, una mesura que va trigar 48h a quedar obsoleta, després d’una nova pujada històrica del preu de la llum.

Posteriorment, aquesta setmana, el Consell de Ministres ha acordat limitar molt moderadament els superbeneficis de les elèctriques a través d’una minoració temporal sobre l’excés de retribució que les empreses estan obtenint en aplicar sobrecostos a la generació d’electricitat neta que no haurien d’incloure’s, així com la limitació de la pujada de preus del gas i rebaixes fiscals. Mesures, aquestes últimes, temporals, destinades a frenar l’impacte fins a març del 2022, quan estimen que el preu de la llum i el gas s’estabilitzaran.

Davant aquesta situació, que provocaria una reducció mínima dels seus beneficis, el lobby energètic ha donat un cop en la taula per a marcar territori. Aquest lobby, un dels més potents en l’Estat espanyol des del franquisme i que ha augmentat el seu poder a la calor del Règim del 78 i la seva vinculació amb els diferents partits polítics i institucions de l’Estat, respon a l’anunci del Consell de Ministres amb un tancament “desordenat” de les centrals nuclears.

Aquest sector ha reportat guanys milmillonaris. Sense anar mes lluny, Endesa va obtenir l’any passat un benefici net de 1.394 milions d’euros, vuit vegades més que els 171 milions que va registrar en 2019 i Iberdrola ha tingut uns guanys rècord de 3.610 milions d’euros en 2020.

Et pot interessar: Les elèctriques amenacen tancar les seves centrals nuclears si es retallen els seus beneficis: No al xantatge! Expropiació sense pagament de tot l’oligopoli elèctric.

Una actitud al més pur estil gàngster que podria afectar ni més ni menys que al 25% del subministrament elèctric de l’Estat.

És evident que des de l’Executiu s’han posat en marxa mesures completament insuficients, i sens dubte es mostra com la pròpia dinàmica de mercat capitalista i les pràctiques detestables de les grans elèctriques (com el buidatge d’embassaments deixant a poblacions sense el subministrament bàsic) les ha enviat a les escombraries en poques hores.

Existeixen altres mesures que l’Executiu té al seu abast. La seva pròpia Constitució del 78, en l’article 7, defineix el subministrament elèctric com ​​”un servei d’interès econòmic general”, amb la qual cosa, mitjançant fórmules com l’aplicació de l’Estat d’Alarma, podria l’Executiu fer-se càrrec de les centrals energètiques per a garantir la seva distribució. Ni tan sols, valent-se de les seves pròpies lleis ho realitzen. És una autèntica impostura.

Unes mesures que podrien ser preses pel Govern que d’altra banda, tampoc garantirien per se la solució al problema. Només fa falta veure com la Justícia ha tombat recentment el cànon hidroelèctric, amb el que el Govern haurà d’indemnitzar amb més de 1.624 milions d’euros, com a mínim, a les multinacionals elèctriques.

Ara bé, com diem, això no està plantejat, hi ha molts amics en els Consells Directius i no convé embussar la porta giratòria. Una situació molt diferent a la viscuda fa a penes un any.

Durant els episodis més greus de la crisi sanitària, l’Executiu no va dubtar a aplicar tot tipus de mesures contra la població, contra els autònoms, contra la classe treballadora, la joventut i els migrants. Multes, repressió, limitació de mobilitat, manteniment d’activitats laborals sense el més mínim control sanitari, i tot amb una més que insuficient inversió en el deteriorat sistema sanitari públic.

Aquí no li va tremolar el pols a ningú en Moncloa. Una cosa molt diferent quan a l’altre costat estan les grans empreses energètiques.

I què podem dir de les direccions de CCOO i UGT?

En l’últim període les direccions sindicals, al costat de la ministra “comunista” Yolanda Díaz, s’han acostumat a negociar i tancar tot tipus de conflicte en una taula amb la patronal.

Davant l’escalada incontrolable del preu de la factura, les direccions dels dos grans sindicats ja van anunciar que no anaven a cridar a mobilitzacions, argumentant que “no era el moment” pel fet que el “Govern estava fent tot el possible”.

Durant les anteriors crisis, les direccions burocràtiques de CCOO i UGT van ser sostentació i còmplices de les retallades, ajustos i repressió, per omissió. Van desaparèixer del mapa mentre la classe treballadora i els sectors populars sofrien les pitjors conseqüències de l’anterior crisi econòmica. En l’actualitat continuen jugant aquest paper de sustentació dels negocis capitalistes, però de manera activa, cridant directament a la desmobilització.

Estem davant una situació en la qual el Govern “progressista” cerca prendre mesures cosmètiques que no embrutin els dos anys de legislatura que els queden i el lobby energètic amenaça amb un tancament “desordenat” quan es toca un cèntim dels seus beneficis.

És evident que per a portar endavant les mesures contra les elèctriques davant la situació actual, és necessària l’organització de la classe treballadora i els sectors populars. És urgent que els grans sindicats abandonin el seu immobilisme i cridin a la mobilització i a la vaga general, organitzant assemblees en tots els llocs de treball, estudis i barris.

Una mobilització que aixequi un programa d’eficàcia real contra el lobby energètic i els seus còmplices en Moncloa. Per una expropiació sense pagament de les centrals energètiques i que aquestes siguin posades baix control democràtic dels seus treballadors i treballadores i dels usuaris. Una gestió que permeti donar resposta, no sols a l’actual encariment de la factura de la llum, sinó que a més permeti planificar racionalment una transició verda allunyada de l’hipòcrita i insuficient “greenwashing” que busquen des de les institucions capitalistes.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Energia   /    Política Estat espanyol   /    CCOO   /    UGT   /    Electricitat   /    PSOE

Comentaris

Comentar