L’article original en anglès va ser publicat l’11 de març en la web de l’autor: SVB: from the valley to the chasm

Divendres, el banc californià Silicon Valley Bank (SVB) es va convertir en el major banc a fer fallida des de la crisi financera de 2008. En un sobtat col·lapse que va commocionar els mercats financers, va deixar captius milers de milions de dòlars pertanyents a empreses i inversors.

SVB prenia dipòsits i donava préstecs a empreses en el cor del sector tecnològic estatunidenc. La Corporació Federal d’Assegurances de Dipòsits dels Estats Units (FDIC per les seves sigles) actua ara com a administrador judicial. La FDIC és una agència governamental independent que assegura els dipòsits bancaris i supervisa les institucions financeres, cosa que significa que liquidarà els actius del banc per a pagar als seus clients, inclosos dipositants i creditors.

Què li va passar a SVB? És un cas aïllat o un senyal que s’aveïnen més fallides? L’esdeveniment immediat va ser l’anunci per part de SVB que havia venut a pèrdua una gran quantitat de valors en els quals havia invertit i que hauria de vendre 2.250 milions de dòlars en noves accions per intentar balancejar la seva comptabilitat. Això va desencadenar el pànic entre les principals empreses tecnològiques de Califòrnia que tenien els seus dipòsits en el SVB. Es va produir la clàssica correguda bancària. A la velocitat del raig, el banc va haver d’impedir que els dipositants retiressin efectiu. El preu de les seves accions es va desplomar, arrossegant amb si a altres bancs. La cotització de les accions de SVB es va interrompre i, a continuació, SVB va abandonar els seus esforços per reunir capital o trobar un comprador, la qual cosa va portar a la FDIC a fer-se amb el control.

Encara que relativament desconegut fora de Silicon Valley, SVB figurava entre els 20 majors bancs comercials estatunidencs (el 16è), amb 209.000 milions de dòlars en actius totals a finals de l’any passat, segons la FDIC. És el major prestador en fer fallida des que Washington Mutual es va enfonsar en 2008 durant el crack financer mundial. Així que, contràriament a alguns informes, SVB no és un petit jugador. Oferia serveis a gairebé la meitat de les empreses tecnològiques i sanitàries dels EUA recolzades pels anomenats venture capital o capitals de risc. SVB rebia dipòsits d’aquests "capitalistes de risc" (els que inverteixen en noves empreses tipus start-up).

Però també realitzava inversions amb els dipòsits que rebia, concedint préstecs a vegades arriscats als fundadors d’empreses tecnològiques, tant a títol personal com a les seves empreses. Però les seves inversions van començar a donar pèrdues. SVB havia apostat per comprar bons de l’Estat estatunidenc aparentment segurs. No obstant això, quan la Reserva Federal, el banc central dels EUA va iniciar el seu cicle de pujada dels tipus d’interès per "controlar la inflació", el valor d’aquests bens va caure en picat i el balanç de SVB va començar a fer aigües. Quan va informar el món financer que estava venent aquests bens amb pèrdues per fer front a les retirades d’efectiu dels clients, la correguda bancària es va desbordar. Al no aconseguir finançament addicional mitjançant la venda d’accions, va haver de declarar-se en fallida i entrar en suspensió de pagaments per part de la FDIC.

Alguns descarten la idea que la fallida de SVB sigui un senyal del que està per venir. "SVB era un banc petit, amb una base de dipòsits molt concentrada", afirma Ciaran Callaghan, cap d’anàlisi de renda variable per a Europa de Amundi. No estaven “preparats per a una sagnia de fons, no disposava de liquiditat per cobrir els reemborsaments i, en conseqüència, es va veure obligat a vendre bons, la qual cosa va impulsar un augment de capital i va crear el contagi. Es tracta en gran manera d’un cas aïllat i idiosincràtic".

És a dir que sembla ser un cas aïllat. Però realment ho és? El col·lapse de SVB es deu a un esdeveniment més ampli, a saber, les agressives pujades dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal durant l’any passat. Quan els tipus d’interès estaven prop de zero, els bancs com SVB es van omplir de bons de llarg termini del Tresor dels EUA, aparentment de baix risc. Però quan la Fed va pujar els tipus d’interès per "lluitar contra la inflació", el valor d’aquests actius va caure, deixant a molts bancs amb pèrdues no realitzades.

Aquestes pujades també van colpejar amb especial duresa al sector tecnològic, minant el valor de les accions tecnològiques i dificultant la captació de nous fons. Així que les empreses tecnològiques van començar a retirar els seus dipòsits del SVB per fer front a les seves factures. Ed Moya, analista de mercats de Oanda, va comentar: "Tots a Wall Street sabien que l’alça d’interès de la Reserva Federal acabaria trencant alguna cosa, i ara mateix això està aixafant als bancs petits". L’altra esquerda en el mur bancari està en les criptomonedes. Silvergate, un prestador per als anomenats criptobancs també es va veure obligat a liquidar després de l’enfonsament dels preus i intercanvis de bitcoin i altres criptomonedes.

"Els reptes institucionals de SVB reflecteixen un problema sistèmic més ampli i generalitzat: el sector bancari està assegut sobre una tona d’actius de baix rendiment que, gràcies a l’últim any d’alces en les taxes de la Fed, estan ara molt per sota de l’aigua, i enfonsant-se", va dir Konrad Alt, cofundador de Klaros Group. Alt va estimar que la pujada de taxes "va acabar efectivament amb aproximadament el 28% de tot el capital del sector bancari a finals de 2022."

Pot ser que la fallida de SVB sigui un fet puntual, però els col·lapses financers sempre comencen per les baules més febles o els més imprudents. Es tracta d’un banc que estava amenaçat per un perill imminent: la caiguda dels beneficis en el sector tecnològic i dels preus dels actius provocada per la pujada de les taxes d’interès. SVB havia crescut fins a aconseguir uns 209.000 milions de dòlars en actius, amb una base de clients concentrada en les noves empreses tecnològiques, per la qual cosa es va mostrar especialment vulnerable a l’impacte de la política de la Fed. Però les pèrdues de SVB en la venda de bons s’estan repetint en molts altres bancs. La FDIC va informar recentment que els bancs estatunidencs acumulen pèrdues no realitzades per valor de 620.000 milions de dòlars en les seves carteres de valors.

Mentrestant, després que les últimes xifres d’ocupació continuessin mostrant un mercat laboral "tibant", la Reserva Federal sembla disposada a continuar pujant les taxes fins i tot més ràpid i més alt del que esperaven els inversors. En el seu testimoniatge davant el Congrés dels EUA la setmana passada, el president de la Fed, Jay Powell, ho va deixar clar: "L’ocupació, la despesa dels consumidors, la producció manufacturera i la inflació han invertit en part les tendències de moderació que havíem observat en les dades fa a penes un mes." I com va dir Larry Summers, el guru keynesià i ex Secretari del Tresor: "Hem d’estar preparats per continuar fent el necessari per contenir la inflació". Possiblement fins al punt d’enfonsar part del sector bancari i empresarial.