Món obrer Estat espanyol

NO ÉS LA NEU, ÉS EL CAPITALISME

La borrasca i la desídia capitalista: les nostres vides valen més que els seus beneficis

Riders treballant sota la pluja i la neu; treballadores de ZARA que han passat la nit dormint sobre cartons i tapades amb abrics pel fred; treballadors de centres comercials que probablement fins dilluns no poden retornar a les seves cases. Cal acabar amb aquest sistema criminal l'única funció del qual és engreixar les butxaques dels capitalistes.

diumenge 10 de gener| edici� del dia

La borrasca batejada com “Filomena” porta ja gairebé 24 hores causant enormes destrosses en la península ibèrica, deixant-nos les imatges de cotxes atrapats, gent dormint en poliesportius i la xifra confirmada al migdia de quatre morts. Mentre això ocorre, i igual que hem pogut veure durant la pandèmia, els organismes públics i els missatges en xarxes socials apel·len en massa a la responsabilitat individual dels ciutadans, mentre moltes empreses continuen obligant els treballadors i treballadores a anar al seu centre de treball, fins i tot sota aquestes condicions climatològiques extremes.

Després de les ja habituals anomenades a la “responsabilitat individual” que van des d’increpar als qui demanen menjar a domicili fins a qüestionar als qui porten tota la nit atrapats en carreteres com la M-40 de Madrid, el que s’amaga és una estratègia consistent a culpabilitzar als treballadors que ahir van haver de sortir de les seves cases en lloc de a les empreses que ho van fer possible.

No hi hauria usuaris demanant pizzes a domicili enmig d’un temporal, amb l’enorme risc que això suposa per als repartidors, si no existissin empreses explotadores que es lucren del treball mal pagat i precari dels riders, així com no es pot exigir ni posar el focus en responsabilitat individual i en la possibilitat de quedar-se a casa si els centres de treball no tanquen i els capitalistes exigeixen que els treballadors segueixin en els seus llocs.

Les xarxes s’han omplert des d’anit de testimoniatges de treballadors que no van poder sortir abans del treball i van haver de tornar amb metres plens de gom a gom, quedar-se durant hores atrapats en carreteres o acabar els seus trajectes caminant, a vegades llargs recorreguts, enmig del temporal.

També hem vist el cas contrari, treballadors que van haver de quedar-se a dormir en els seus centres de treball, com és el cas d’algunes treballadores del ZARA del Centre Comercial Gran Plaza 2 a Madrid, que han passat la nit dormint sobre cartons, en condicions deplorables, sense poder mantenir la distància de seguretat i tapades amb abrics pel fred.

ZARA, empresa de Amancio Ortega, que porta sent anys l’home més ric de l’Estat Espanyol, va decidir mantenir la botiga el màxim temps possible oberta, exposant a les seves empleades al temporal i obligant-les a passar el cap de setmana a la botiga, malgrat que les vendes d’una tarda no suposin si més no cap diferència en els seus milionaris beneficis.

D’igual manera ha ocorregut en centres comercials com Xanadú i Plenilunio, també a Madrid, on el fred i la impossibilitat de tornar a casa s’han ajuntat amb la por a la pandèmia i al contagi, la qual cosa ha obligat les treballadores a dormir amb màscares. Això no hauria passat si la gerència dels centres comercials no hagués decidit tancar abans del tancament de carreteres o si els amos de la botiga no haguessin anteposat les vendes la la salut i seguretat dels treballadors que, de tota manera, ja no estaven fent perquè els centres estaven buits de clients.

No han faltat els tuits irònics com aquest en què s’insinuava que probablement la gerència de MANGO aprofitava per a demanar a les empleades que posessin una mica en ordre la botiga; evidenciant que el problema no és la neu sinó la precarietat laboral que arrossegàvem d’abans en aquesta mena d’establiments.

María és treballadora d’una cafeteria en un centre comercial al nord de Madrid (no vol donar més dades per temor a represàlies de l’empresa) i ens conta que va rebre un missatge de l’ajuntament d’aquesta localitat a les 17h informant sobre algunes de les mesures preses, les quals incloïen el possible tancament de carreteres tan sols una hora més tard. Quan va anomenar al seu cap, i li va explicar la situació i que el centre comercial ja no tenia a penes clients, li van dir que “esperés a veure què passava” i no va ser fins a les 20.30h que van poder tancar la botiga, tornant a casa gairebé tres hores més tard pels talls i avaries en els serveis de metro i Renfe.

Un altre treballador del C. C. Gran Plaza 2 escriu que després de passar la nit allí, probablement fins al dilluns no poden abandonar el centre.

Com ja vam poder veure durant la pandèmia, vivim en un sistema governat per empreses que anteposen sistemàticament el benefici econòmic al benestar de les persones i estem governats per uns governs que treballen per i per als interessos de les empreses de l’IBEX (encara que es facin cridar a si mateixos progressistes). Les situacions d’emergència només evidencien el veritable funcionament d’aquest sistema i la seva cara més crua.

Entre les persones que anit no van poder tornar a casa per capritx d’uns pocs hi ha persones amb fills o persones dependents que necessiten cures, estudiants que no podran presentar un justificant quan el dimecres vagin a un examen sense haver repassat perquè porten quatre dies dormint en un centre comercial, persones que necessiten medicació, etcètera. Es tracta d’una situació que podia haver-se evitat si la mentalitat que ens governa no fos la de la maximització del benefici a qualsevol preu.

El capitalisme no un sistema “imperfecte” que hàgim d’abraçar perquè és el millor que tenim. Es tracta d’un sistema el funcionament del qual depèn directament del treball i el sofriment de milers de milions de persones. Fins que una peça de roba de ZARA arriba a les nostres mans, no sols passa per la precarietat de les dependentes de la botiga, sinó que en la seva mateixa confecció ja hi ha treball infantil i esclau, gràcies a la deslocalització de la producció. La deslocalització, juntament amb la reculada en drets laborals que hem sofert en els últims anys i l’anomenada uberización de l’economia són l’últim pas d’un camí molt llarg que ha passat per considerar sempre a la classe treballadora com una massa intercanviable de mà d’obra barata.

Estaria bé que la fi del temporal fos també la fi de considerar que els nostres drets laborals poden estar en mans de capitalistes criminals, l’únic objectiu dels quals és morir mil vegades més rics del que van néixer. I també estaria bé que fora el començament d’una revitalitzada lluita de classes, que lluiti per nacionalitzar les elèctriques que ens pugen un 27% la llum enmig d’un temporal sota control de les i els treballadors, per acabar amb l’atur i la precarietat repartint les hores de treball sense reduir el salari per a treballar menys i treballar totes, per organitzar-nos des de baix superant a les burocràcies sindicals caragolades a les seves butaques per a enderrocar el poder al servei del capital i atallar d’una vegada la crisi climàtica que farà cada vegada més freqüents episodis de temperatures i clima extrems com aquest. Perquè les nostres vides valen més que els seus beneficis.




temes relacionats

Anticapitalistes   /    Xarxa de Treballadores precàries   /    Precarietat laboral   /    Explotació laboral   /    Capitalisme   /    Món obrer Estat espanyol   /    Madrid

Comentaris

Comentar